L'ascendència genètica predisposa a tenir més efectes secundaris dels fàrmacs, segons un estudi

Tenir una ascendència genètica europea predisposa a tenir més efectes secundaris dels fàrmacs. És el que assegura un estudi internacional liderat per l'Institut de Biologia Evolutiva publicat a IScience.

En la investigació també hi han participat un centre mixt del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i la Universitat Pompeu Fabra.

Concretament, els individus d'origen genètic europeu o americà --no pas les poblacions indígenes, sinó la que té un alt component genètic europeu-- tenen més risc de tenir efectes adversos amb els fàrmacs que no pas els asiàtics o d'Oceania.

I els africans quedarien entremig, més propers als europeus que no pas als asiàtics.

Una barrera geogràfica nítida

Així ho ha explicat a Catalunya Ràdio Òscar Lao, del grup d'algoritmes per a genòmica de l'IBE i responsable de la investigació.

"Podem establir una barrera geogràfica força nítida entre quan comencen a haver-hi menys efectes adversos i quan n'hi ha més, que seria aquesta barrera que separaria la part europea de l'asiàtica".

Una línia imaginària que els investigadors han plasmat en el mapa següent:

Investigació feta amb intel·ligència artificial

Amb tècniques d'intel·ligència artificial han estudiat més de 1.100 varietats genètiques de més de 3.700 persones de tot el món, i han vist com tenir una genètica determinada incrementa el risc de toxicitat d'una àmplia varietat de medicaments.

Per dur a terme l'anàlisi, l'equip ha estudiat els gens amb funcions clau per a l'absorció i transport dels fàrmacs al cos.

En concret, l'equip ha analitzat la freqüència d'al·lels (formes alternatives d'un gen) implicats en l'aparició d'efectes adversos amb sis grups de fàrmacs diferents.

Risc de toxicitat segons el fàrmac i l'ascendència

Per exemple, les poblacions llatinoamericanes i europees tenen més risc de toxicitat quan prenen fàrmacs cardiovasculars i antimicrobians. En el cas de l'ascendència llatinoamericana, també serien més sensibles als medicaments antidepressius i analgèsics, mentre que els europeus ho són als tractaments immunosupressors i als anticancerosos.

Mentrestant, les poblacions oceàniques i asiàtiques han mostrat un risc més baix en tots els grups de fàrmacs, a excepció d'alguns individus d'Àsia central, que presenten un risc elevat per als analgèsics.

Una de les causes més comunes de malaltia

Les reaccions adverses als medicaments estan entre la quarta i la sisena causa més comuna de malaltia i mortalitat al món.

I els responsables del projecte creuen que la recerca demostra la necessitat de tenir en compte els factors genètics en la prescripció de medicaments per aconseguir una medicina més personalitzada i amb menys efectes secundaris.

Objectiu: medicaments més personalitzats

En aquest sentit, recorden que la farmacogenòmica, que estudia els efectes dels medicaments segons la genètica dels individus, és un camp de la medicina en creixement.

Apunten que en el futur es podrien desenvolupar proves genètiques senzilles que, combinades amb la intel·ligència artificial, permetessin identificar els pacients vulnerables a efectes secundaris greus d'alguns medicaments.

En darrera instància, es podria plantejar incloure un perfil farmacogenètic i d'ancestrologia de cada pacient com a part de l'historial clínic.

Així ho detalla Lao:

"El fet que observem diferències entre poblacions per aquestes variants suggereix que seria interessant incloure l'ancestrologia genètica de l'individu a l'hora de fer tractaments més personalitzats."

I és que malgrat que els sàpiens compartim el 99,9% del nostre genoma, com recorden els investigadors, "cada individu és únic".