L'asteroide que amenaçava de xocar contra la Terra podria acabar col·lidint amb la Lluna
Noves observacions del telescopi espacial James Webb apunten que hi ha un 4% de probabilitats que l'objecte 2024 YR4 s'acabi estavellant contra la superfície lunar el 2032
Tot i que ja no suposa cap amenaça per a la Terra, les agències espacials continuen amb l'ull posat en l'asteroide 2024 YR4. Noves observacions realitzades pel telescopi espacial James Webb (JWST, per les seves sigles en anglès) apunten que aquest cos rocós podria acabar estavellant-se contra la Lluna el 2032, una possibilitat que entusiasma els astrònoms.
Els resultats preliminars, publicats a Nature Communications, estimen que l'objecte fa uns 60 metres de diàmetre i té un 4% de probabilitats de col·lidir amb el nostre satèl·lit. En cas de produir-se, el xoc suposaria una oportunitat sense precedents d'estudiar en temps real la formació de cràters lunars.
Sense perill per a la Terra
Descobert el desembre del 2024, l'asteroide va ser notícia a tot el món quan les principals agències espacials, la NASA i l'ESA, van alertar que la roca, que aleshores es pensava que tenia entre 40 i 90 metres de diàmetre, tenia un 3,1% de probabilitats d'impactar contra la Terra el 22 de desembre del 2032. Tanmateix, el neguit va durar poc, ja que les agències, a partir d'observacions des dels principals telescopis terrestres, van anar reduint el risc pràcticament a zero.
Ara, gràcies als mesuraments fets el 26 de març amb el James Webb, el principal observatori espacial internacional, els astrònoms han pogut afinar la mida de l'objecte; descartar per complet que pugui xocar contra la Terra; i estimar que hi ha una possibilitat, encara que ínfima, que acabi impactant contra la superfície lunar.
L'astrònom Toni Santana Ros, del grup de ciències planetàries de la Universitat d'Alacant i col·laborador de l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), explica com s'ha arribat a aquesta conclusió:
"Per calcular la probabilitat d'impacte d'un objecte, es mesura la posició de l'objecte en el fons d'estrelles i se'n calcula la velocitat i trajectòria".
Això és el que es fa fer a finals del 2024, i començaments del 2025, quan es va detectar per primer cop. Tanmateix, aquestes observacions no aporten gaire informació sobre les característiques físiques de l'asteroide. D'aquí que en un inici s'apuntés que el 2024 YR4 feia entre 40 i 90 metres de diàmetre. "El que ha permès les observacions del Webb ha estat precisament determinar aquestes característiques", assenyala Santana Ros.
Si acabés passant, el xoc no tindria cap efecte per a la Terra. Tot i que l'impacte provocaria despreniments de material cap a l'espai, no caurien al nostre planeta ni tampoc posarien en risc els satèl·lits que tenim en òrbita.
Una oportunitat sense precedents
En canvi, per als astrònoms, el xoc permetria una oportunitat sense precedents d'observar en temps real l'impacte contra la superfície lunar d'un objecte conegut, del qual es coneix la mida, velocitat i composició, i obtenir més coneixement sobre la formació dels cràters lunars.
Tot i que el satèl·lit de la Terra rep contínuament impactes de petits objectes en la seva superfície, aquest seria el primer cop que es podria monitorar en directe --fins i tot amb noves missions des de l'espai-- la col·lisió d'un objecte de més de 50 metres de diàmetre.
"Observem constantment petits flaixos que duren des de fraccions de segons a pocs segons a la superfície lunar i que son producte d'impactes de micrometeorits, d'entre 10 i 50 cm. Aquests xocs ens permeten veure la formació de petits cràters i mesurar l'energia que se'n desprèn", explica Santana Ros.
En el cas del 2024 YR4, es podria observar aquest fenomen "a gran escala", perquè és un cos de 60 m de diàmetre, assenyala l'expert. L'impacte arrencaria materials lunars de capes més profundes de l'escorça de la Lluna, inaccessibles fins al moment.
"Serien materials frescos, no alterats per la radiació del Sol, cosa que ens permetria obtenir nous coneixements sobre la composició lunar."
Des que va ser descobert, l'asteroide 2024 YR4 ha esdevingut un dels objectes propers -en termes còsmics- més estudiat dels darrers temps. Els astrònoms apunten que es podrien aprofitar la seva trajectòria i dates d'aproximació per a futures missions i estudis relacionats amb defensa planetària i mineria espacial. Com que és un cos relativament gran, els astrònoms podrien saber exactament en quin punt de la Lluna impactaria, fet que obre la porta a poder fer observacions en directe, si la ubicació és observable des de la Terra; o amb missions orbitant al voltant del satèl·lit, si és a la cara oculta.
