L'atac a migrants i al col·lectiu LGTBIQ+, l'estratègia de Vox a les eleccions andaluses

Diumenge hi ha eleccions a Andalusia, i una de les incògnites és quin suport tindrà l'extrema dreta.

Vox ha fet una campanya centrant el missatge en la immigració il·legal vinculada a un increment de la inseguretat. Dues qüestions que no consten entre les principals preocupacions dels andalusos, però que han tingut molta presència a la campanya. És una de les seves estratègies: aconseguir arrossegar el debat cap al seu terreny.

La formació d'extrema dreta explota aquests discursos especialment a zones com El Ejido, un dels municipis amb més població estrangera d'Andalusia.

Una de les persones que hi viu és en Khalid Meskha. Va arribar a Andalusia provinent del Marroc fa 16 anys. Ara té el seu propi negoci, una carnisseria on també ven productes d'alimentació. Però quan va arribar va haver de treballar al camp durant uns mesos, ja que no tenia papers.

"Aquí és una zona d'agricultura, és fàcil treballar-hi. Si vas a una ciutat gran, com Madrid, Barcelona o València, és molt més difícil trobar feina. Aquí pots trobar feina, fins i tot si no tens papers, per això la gent prefereix venir aquí a buscar-se la vida", explica Khalid Meskha.

A El Ejido hi ha tres places on, encara ara, les persones migrants que tenen una situació irregular van cada matí a primera hora per trobar feina al camp.

És el cas del Mohammed, que va arribar des de Gàmbia el 2006. Per una jornada laboral de 8 hores li paguen uns 30 euros amb condicions, moltes vegades, infrahumanes. Al camp, explica, hi treballa amb gent de Gàmbia, Mali i Senegal, però molt pocs espanyols. Les condicions, diu, són dures: les temperatures sota els plàstics dels hivernacles són altes, han de portar la seva pròpia aigua i gairebé no fan cap pausa per menjar.

Les preocupacions: la feina i els preus

Vox fa servir la lluita contra la immigració i la inseguretat com una de les principals mesures del seu programa electoral. No obstant això, l'últim baròmetre del Centre d'Estudis Andalusos --maig 2022-- no ho contempla com un dels problemes més importants dels andalusos.

Segons el baròmetre, les principals preocupacions dels andalusos són la falta de feina (34,8%), els preus elevats (11,5%) i la insatisfacció amb el govern espanyol (11,1). No és fins a la posició 25 que apareix la immigració (0,3%), i la inseguretat, fins a la 56 (0,1%).

Tot i això, en llocs com La Resistencia, un espai polític, social i cultural autogestionat, lluiten per defensar els drets de les persones migrants. La Nadia Azougagh Bousnina és una de les persones que hi milita. Per ella, l'estratègia de Vox és la de "el penúltim contra l'últim":

"És molt fàcil intentar dividir la societat i intentar dividir amb aquests missatges la ciutadania autòctona, que a més és la que pot votar, i fer que diguin: 'És que m'estan prenent la feina', quan això no és veritat."

Per això, remarca Azougagh, "no té cap sentit" atacar la població migrant quan "és la mateixa població migrant qui està tirant el camp endavant". Assegura que hi ha una coexistència entre la població autòctona i la migrant i que no hi ha conflictes, però denuncia "com es desenvolupen certes polítiques", com ara que no s'empadrona les persones migrants.

Tot i això, Nadia Azougagh es mostra crítica i considera que les esquerres "no s'han pres seriosament" l'augment de l'extrema dreta. "Falta molt per fer, però a molta gent li fa por treure la cara en un lloc com Andalusia, perquè pot perdre la feina del camp", matisa.

Una altra de les entitats socials que es mostren preocupades per la possible entrada de Vox al govern és l'Associació Pro Drets Humans d'Andalusia (APDHA).

Davant la possibilitat, diuen, que el resultat electoral pugui "inclinar la balança cap a la dreta més neoliberal, racista i feixista coneguda des de la dictadura", han fet una crida a votar aquest 19-J per "evitar un retrocés en matèria de drets humans".

Segons les últimes enquestes, el PP arrasarà a les eleccions d'aquest diumenge, però necessitaria el suport de Vox per formar govern. La formació d'extrema dreta podria arribar a doblar els resultats de les últimes eleccions.

"L'extremisme de Vox estira tot l'espectre parlamentari cap a la dreta, tant per part del PP i de Ciutadans, que assumeixen propostes que originàriament podrien no portar als seus programes, com fins i tot en els partits de les esquerres, que renuncien a certs missatges perquè electoralment no són interessants o perquè tenen por de quedar-se fora de la foto política", reflexiona Francisco Miguel Fernández Caparrós, de l'Associació Pro Drets Humans d'Andalusia.

Des de l'APDHA recorden que "no hi ha dades que vinculin migració i inseguretat", però consideren que fer servir aquests discursos "crispa l'ambient" i "situa de manera mentidera la població migrant com a causant de tots els problemes d'Andalusia, sigui la sanitat, el mercat de treball, el sistema penitenciari, l'infrafinançament de l'educació".

Per això intenten fer treballs de sensibilització i denuncia quan veuen processos de criminalització. Demanen prendre's seriosament la "garantia i el desenvolupament de la població migrant i racialitzada", i reclamen, igual que a La Resistencia, que la població migrant pugui tenir dret a vot.

La comunitat LGTBI demana votar "a favor de la diversitat"

L'APDHA no és l'única entitat que demana sortir a votar. En plena campanya electoral, una trentena d'entitats LGTBIQ+ van impulsar un front comú signant un manifest on es demanava el vot per a partits progressistes i d'esquerres.

Poc després, una de les impulsores, Mar Cambrollé, rebia amenaces de mort per les xarxes socials. Cambrollé és una històrica activista del moviment LGTBIQ+. Actualment, és la presidenta de l'Associació de Transsexuals d'Andalusia-Sylvia Rivera, però encara recorda quan, el juny del 1978, va participar en la primera manifestació per la llibertat sexual a Andalusia, quan estava vigent la llei sobre perillositat i rehabilitació social.

Ara, amb les eleccions d'aquest diumenge, i amb la possibilitat que surti un govern de dretes amb el suport de Vox, veu com aquests drets que s'han aconseguit després d'anys de reivindicacions poden fer un perillós pas enrere:

"La derecha y sobretodo la derecha más ultra es negacionista de la violencia de género, criminaliza las personas migrantes, y ve siempre como un peligro que lo emmarca en lo moral, que somos imorales, antinaturles, vamos a corromper el mundo el colectivo LGTBI"

Discursos i delictes d'odi

El 2014 Andalusia va ser pionera a Espanya i a Europa, en deixar de considerar la transsexualitat com un trastorn mental. Tot i això, des de l'Observatori contra l'LGTBI-fòbia es mostren preocupats per l'augment dels discursos d'odi, un preludi, diuen, dels delictes d'odi.

Per això, Mar Cambrollé reivindica que "un estat de dret ha de garantir que les persones visquin en llibertat la seva orientació i la seva identitat".

Un de cada quatre delictes d'odi a Espanya és per motius d'orientació sexual o identitat de gènere. Tot i això, la majoria estan relacionats amb conductes racistes o xenòfobes. El Ministeri de l'Interior va investigar, al conjunt d'Espanya, més de 1.800 possibles casos de delictes d'odi el 2021, un 45% més que fa cinc anys.

"Aquest creixement de l'extrema dreta està vinculat a la qüestió social, a la depauperació de les classes populars, a la falta d'oportunitats..., que després es manifestin com a guerres culturals, com un intent d'acció regressiva de defensa de les tradicions o com un intent d'anar en contra d'uns col·lectius concrets, tot això són problemes. L'única manera que això no sigui un caldo de cultiu perquè l'extrema dreta inoculi el seu discurs d'odi és, precisament, garantint cohesió social", explica Manuel Ángel Río Ruiz, professor titular de Sociologia de la Universitat de Sevilla.

Un dels riscos de l'entrada de l'extrema dreta al govern, segons Manuel Ángel Río, és que els discursos de l'extrema dreta sobre la població són més grans quan accedeixen al poder institucional.

"Vox planteja mesures antiimmigració, mesures nativistes i de control de la migració que no són mesures aplicables amb l'actual marc competencial, ja que Andalusia no té competència en matèria migratòria", explica Río.

Per això considera que Vox "enganya" la població. "Fer servir certes dades contra la migració, encara que no siguin veritat, van calant a la població com una fina pluja i va impregnant la visió de la societat", conclou, mentre recomana pedagogia antiracista i reforçar la cohesió social.