L'atac al Capitoli: al Congrés, als tribunals, als mitjans... i a les urnes?

Als Estats Units, el pas de l'huracà Ian ha monopolitzat l'atenció informativa aquesta setmana. Tant, que fins i tot s'ha suspès la sessió prevista de la comissió parlamentària que investiga l'atac al Capitoli del 6 de gener del 2021.

Encara no hi ha data per a la nova sessió, però l'ajornament ha fet augmentar les expectatives sobre quines en seran les conclusions i les conseqüències, tant judicials com polítiques, en un país que d'aquí a un mes i mig va cap a unes eleccions legislatives que s'ensumen com a determinants. Ni Joe Biden ni Donald Trump s'hi presenten, però els resultats es llegiran com un termòmetre del suport a un i a l'altre.

La comissió parlamentària, formada per set demòcrates i dos republicans, no es reuneix des de finals de juliol, i en aquests mesos han passat coses. La vicepresidenta, la republicana Liz Cheney, ha perdut la cursa electoral al seu estat, Wyoming, en el que s'ha interpretat com un càstig a la seva oposició a Donald Trump. Era ella qui acabava la darrera sessió preguntant-se en veu alta si se li podia tornar a confiar el país a algú que, com Trump, havia abonat la violència contra les institucions.

Aquesta és una pregunta sense resposta, perquè d'entrada encara està per veure si Donald Trump es tornarà a presentar a les eleccions. No només si voldrà, sinó també si podrà, tenint en compte les diferents investigacions que l'envolten, però no el sentencien: la dels documents secrets i classificats que es va emportar a la seva residència de Mar-a-Lago, la que li ha obert la fiscal de Nova York pels seus presumptes negocis fraudulents, la que hi ha en marxa a Georgia per haver intentat manipular els resultats electorals o la mateixa investigació parlamentària al Congrés. Aquesta comissió no té competències per iniciar un procés penal, però pot demanar-lo i de fet, la justícia ja fa mesos que ho investiga.

La pregunta que es va obrint pas a poc a poc és d'on és més a prop Donald Trump? De la presó o de la Casa Blanca? Sense descartar que no sigui ni una cosa ni l'altra i que la realitat, implacable, ens torni a recordar als periodistes que les profecies no són notícies.

I mentrestant, el sentit del dret a la informació però també de l'espectacle d'aquest país fan que l'espera s'amaneixi amb exclusives, filtracions i novetats editorials. Aquesta mateixa setmana hem vist un fragment d'un documental danès, on apareix un dels aliats més poderosos de Trump, Roger Stone, que va dir que la votació es podia "enviar a la merda", que agafessin directament l'opció de la violència. O un excongressista republicà i expert en seguretat que havia ajudat la comissió parlamentària a analitzar documents, que ha publicat un llibre, "The Breach", amb les interioritats de la comissió.

Aquesta serà una tardor editorial, electoral i judicial. Aquesta setmana ha començat el judici pel cas més greu relacionat amb l'atac al Capitoli: el fundador i quatre membres més de la milícia d'extrema dreta Oath Keepers, els Guardians del Jurament, s'enfronten a una acusació de sedició que pot comportar 20 anys de presó.  

Aviat farà dos anys de l'atac al Capitoli, però se'n trigarà molts més a pair-lo.