L'atac "incel" de Plymouth obre debat al Regne Unit: s'ha de considerar terrorisme?

Mentre els veïns de Plymouth, al sud-oest d'Anglaterra, col·loquen flors i espelmes per homenatjar les víctimes del tiroteig que dijous va acabar amb la vida de cinc persones, entre les quals una nena petita, s'obre el debat sobre si cal qualificar els fets com a terrorisme.

L'atacant, identificat com un operador de grua de 22 anys anomenat Jake Davison, estaria vinculat a fòrums que són punts de trobada d'"incels", un acrònim de "celibat involuntari". Es tracta d'homes que expressen a través d'internet hostilitat i odi cap a les dones, i se senten víctimes perquè el seu poc atractiu físic els impedeix, segons creuen, trobar parella.

Segons publica la premsa britànica, Davison havia expressat opinions misògines i homòfobes. En posts a Reddit, havia mostrat odi cap a la seva mare, descrivint-la com a vil, caòtica i disfuncional. Ella va ser, precisament, la seva primera víctima, abans de sortir al carrer i continuar disparant.

L'increment d'actes violents massius motivats per l'odi contra les dones planteja si cal tipificar-los com a terrorisme, però no tothom hi està d'acord.

Augmenten els atacs "incel"

Fa tot just una setmana, un home que volia "matar dones felices" va ferir 10 persones en un tren a Tòquio.

L'any passat, un jove de 17 anys que va apunyalar dones a Toronto va convertir-se en el primer canadenc a ser jutjat per terrorisme per un atac amb motivació "incel". El 2018, una matança motivada per l'odi contra les dones ja va obrir el debat al país, però el cas no es va jutjar com a tal.

Més eines per investigar

Segons el Crown Prosecution System, l'acusació pública britànica, el terrorisme "és l'ús d'amenaces o accions designades a influenciar qualsevol organització governamental o intimidar el públic".

Tipificar atacs com el de Plymouth com a terrorisme obre més opcions de cara a la vigilància dels sospitosos, segons Nazir Afzal, exfiscal en cap del nord-oest d'Anglaterra, en una entrevista a la BBC:

"S'ha de pensar com tractem amb aquests homes, són sempre homes. Què diuen a la xarxa, com s'estan radicalitzant, qui els està radicalitzant? (...) Si es tracta com a terrorisme, hi ha disponibles més opcions en matèria de recopilació d'intel·ligència, en termes de poder processar-los per difondre determinats materials o perseguir-los si estan conspirant."

El portal Everyday Sexism, en què la coneguda autora feminista Laura Bates va recollir 150.000 casos de sexisme al Regne Unit, ha expressat també la necessitat de tipificar-ho com a terrorisme:

Repeated news reports, police and politicians all saying this is not terror related. This is shocking and shameful. Extremist misogyny, male supremacy, sees women die all over the world, including repeatedly in incel massacres. We cannot tackle it if we do not name it

— EverydaySexism (@EverydaySexism) August 13, 2021

Armes de doble tall

Organitzacions crítiques apunten, però, que cal pensar bé si s'han de qualificar accions com aquestes o el supremacisme blanc com a "terrorisme".

L'especialista en gènere i seguretat Nora Miralles, investigadora del Centre Delàs d'Estudis per la Pau, alerta que utilitzar aquest mot "reforça el sistema penal, les legislacions excepcionals i la securitització".

"Volem legislacions excepcionals contra els incel o educació en la igualtat? Anomenar-ho o no terrorisme no és innocent, és posar el focus en una resposta o una altra."

Segons Miralles, si bé el terrorisme pretén en general desestabilitzar l'estat mitjançant els atacs indiscriminats contra civils, "la violència masclista extrema a l'espai públic no desestabilitza l'estat sinó que el reforça, i no cal posar-li altres etiquetes".

Arran del debat al voltant de l'atac al Capitoli, l'experta antiislamofòbia Mary Zerkel apuntava que fer servir el terme terrorisme suposa alimentar una narrativa emmarcada dins la "guerra contra el terror" iniciada després de l'11-S que s'ha utilitzat per restringir drets de minories.