L'atemptat de Magdeburg exposa les fractures d'Alemanya i l'ascens de l'extrema dreta

Un silenci emotiu i contingut acompanya els qui se sumen a la petita multitud que mira la catifa de rams de flors improvisada a la porta de l'església de Sankt Johannes, just davant del mercat on un psiquiatre saudita islamòfob va atropellar més de 200 persones divendres i en va matar cinc.

Xocats, trasbalsats, emocionats, els veïns d'aquesta ciutat de l'antiga Alemanya Oriental de 240.000 habitants necessiten almenys compartir la pena, fer-la pública, i solidaritzar-se amb les 200 víctimes de l'atemptat.

A molts, els costa encara assimilar el que ha passat i no entenen com algú és capaç de fer tant de mal i de manera aparentment tan arbitrària.

Agafats de la mà, el matrimoni Klug ens explica com hores abans de l'atac havien estat passejant pel mercat i com senten que les víctimes podien haver estat ells mateixos. "Encara sort --confessen amb timidesa-- que se'ns va acudir anar a sopar a un restaurant lluny d'aquí i vam marxar més aviat."

Una unitat esquerdada

Una mica més tard, entrevistem un pare de família que ha vingut amb els seus fills a dipositar un ram de flors i uns dibuixos que han fet els petits. Es diu Karlheinz Pakula i comença expressant, emocionat, la tristor que sent per les víctimes i per un nen de nou anys que va morir. No l'interrompem, i continua parlant i va aixecant una mica més el to de veu fins a captar l'atenció d'un petit grupet que hi ha a la vora.

"L'Estat --ens diu-- té el deure de garantir la seguretat de tots nosaltres, sobretot quan som a dins el país. I els alemanys han de ser primer, i després la resta. Tal com passa en una família, que primer et cuides dels seus membres i després, si pots, dels de fora." Quan en Karlheinz acaba la frase i calla, el grupet veí que l'escoltava fa un tímid aplaudiment.

De fet, entre l'aglomeració de ciutadans que han vingut fins a les portes de l'església, si un s'hi fixa, distingirà que alguns porten símbols de l'extrema dreta, ja sigui en una gorra, una samarreta, una bufanda o una cinta al braç.

Quasi tothom està silenciós, però, de sobte, hi ha un home que crida: "La culpa de tot és dels estrangers, primer anem els alemanys, què s'han pensat? El nostre govern ja no serveix." A l'acte, un altre ciutadà se li gira i li diu que no és el lloc per fer mítings i que tampoc és moment de divisions.
 

Una fractura cada cop més evident

Quan una societat pateix un atemptat, les primeres hores o els primers dies acostumen a ser de dol i recolliment, com si existís un pacte tàcit per no criticar-se i mantenir la unitat un temps prudencial, ni que sigui per respecte als morts. Per regla general, durant aquest període, ciutadans i polítics es cuiden prou d'atacar el govern.

A Magdeburg, m'ha sorprès com, des d'hores després de l'atropellament massiu, les crítiques al govern eren obertes i recurrents entre molts dels assistents. És com si ja hi hagués un ressentiment molt fort contra els dirigents del país, i l'atemptat encara ha agitat més els ànims de part dels alemanys.

De fet, mentre la catedral de Magdeburg reunia milers de veïns i les principals autoritats del país en una cerimònia de record i de condemna a la violència, un grupuscle radical d'un centenar de joves es manifestava molt a prop amb una pancarta que deia "reemigració", l'eufemisme xenòfob per deportació massiva de tots els que no siguin ètnicament europeus.

Uns joves que se senten més impunes, en gran part, perquè qui lidera la indignació pública és el partit d'extrema dreta Alternativa per a Alemanya (AfD). Un dels seus colíders va venir fins a Magdeburg a dipositar flors en silenci mentre l'altre, dissabte mateix, des de Berlín, piulava: "La incompetència de l'administració, que és el que ha permès l'horror de Magdeburg, ens deixa bocabadats."
 

Alemanya Oriental, terreny fèrtil per a Alternativa per a Alemanya

Els sondejos pronostiquen que l'extrema dreta es convertirà en la segona força en les eleccions generals anticipades del febrer, darrere els democristians de la CDU però davant dels socialdemòcrates, ara en el poder.

De fet, a les eleccions europees del juny, l'AfD ja va guanyar en tots els lands de l'antiga Alemanya Oriental, com el de Saxònia-Anhalt, la capital del qual és Magdeburg, on va obtenir el 22% dels vots. I al setembre, per primer cop, l'AfD també va quedar primera o segona en tres eleccions regionals d'estats de l'est.

Sigui per greuges econòmics, històrics o culturals, el seu discurs xenòfob i nacionalista arrela aquí amb més força que a l'oest.

Els estudis d'opinió descriuen una desconfiança més gran cap al sistema i les autoritats i un descontentament endèmic per sentir-se ciutadans de segona respecte als seus compatriotes dels lands més benestants i rics de l'oest.

A Saxònia-Anhalt, la proporció de població immigrada és de només el 7%, la meitat que la mitjana nacional. Per tant, aquí els estrangers tampoc representarien una amenaça a l'hora de prendre la feina o els serveis socials als alemanys.

Tot i això, en aquest land el discurs xenòfob d'AfD té molt predicament i també el menyspreu per la coalició de govern a Berlín, liderada pel socialdemòcrata Olaf Scholz, que també va venir a Magdeburg i que va rebre alguns crits de "Ves-te'n a casa" quan visitava el lloc de l'atemptat.
 

L'impacte de l'atemptat sobre les eleccions

Quan a l'agost un refugiat sirià va apunyalar mortalment tres alemanys, el govern socialdemòcrata va reaccionar instaurant controls a totes les fronteres per prevenir, va dir, "la immigració i el terrorisme islamista".

Era una ordre que, segons el protocol de Schengen de lliure circulació europea, només es pot activar en circumstàncies excepcionals. I la decisió de Berlín era xocant, ja que ningú havia detectat una arribada massiva de migrants o, que se sabés, amenaces terroristes. Al mateix temps, Alemanya és el pilar de la UE, fa frontera amb nou països europeus i, teòricament, és governada per una coalició progressista que fa gala del seu europeisme.

Però, pels crítics, l'executiu socialdemòcrata, atemorit perquè s'enfonsava en els sondejos i no parava de perdre eleccions regionals, va creure que era una manera de satisfer les inquietuds d'una opinió pública cada cop més antiimmigració.

Per a frustració de Scholz, el control de fronteres no li va servir per remuntar en popularitat. I l'atemptat de divendres, creuen els experts, tampoc l'ajudarà.  

Encara que l'atacant no fos islamista sinó un islamòfob conspiranoic, és fàcil ara per a l'extrema dreta quedar-se amb el simple fet que era estranger.

El cas li servirà per seguir alimentant la imatge d'un govern i una classe política tradicional incapaços de resoldre els problemes dels ciutadans, siguin econòmics o de seguretat. I no seria d'estranyar que, les pròximes setmanes, l'AfD encara pugés una mica més en els sondejos fent segurament el camí invers de l'SPD de Scholz.

Un forat en la seguretat

Part de la bel·ligerància entre alguns veïns de Magdeburg contra el govern és també per l'errada de seguretat que va permetre al conductor del cotxe, Taleb al-Abdulmohsen, entrar a tota velocitat al mercat de Nadal.

Des que fa 8 anys un atemptat semblant va causar tretze morts a Berlín, els mercats de Nadal d'Alemanya estan molt vigilats i perimetrats amb barreres de formigó o altres obstacles per evitar, precisament, que hi pugui entrar un vehicle amb intencions homicides.  

El perímetre de seguretat del mercat de Magdeburg, però, tenia un punt feble, sorprenentment, a la vista de qualsevol. Un dels accessos era un carrer de vianants que desemboca en una avinguda per on només hi passen els tramvies i els cotxes ho tenen prohibit. Però si un vehicle entra al carril dels tramvies i fa una maniobra no gaire complicada per pujar a la vorera, es fica de ple al carrer de vianants del mercat.  

És el que va fer Al-Abdulmohsen, que no va trobar cap obstacle, ni una pilona, ni un bloc de formigó ni una furgoneta de la policia, per atropellar brutalment i durant tres minuts més de 200 persones que el divendres abans de Nadal omplien el mercat.

Les autoritats s'han defensat dient que era una via d'emergència per si hi havien d'entrar ambulàncies o bombers, però això no impedia que, per exemple, un cotxe de policia s'aparqués al mig de l'entrada del carrer per prevenir precisament el que va passar.
 

Segon error policial

Les autoritats federals també han reconegut que l'Aràbia Saudita els va advertir en dues ocasions de l'extremisme antiislàmic creixent d'Al-Abdulmohsen, però, després d'estudiar el cas, Berlín va considerar, l'any passat, que no suposava un perill específic i el va deixar de vigilar.

També s'ha sabut que el sospitós havia tingut diversos xocs verbals amb la policia i havia assetjat associacions de musulmans. I, malgrat tot aquest historial, van creure que no era tan perillós.

Òbviament, a pilota passada, és fàcil criticar les forces de seguretat, que poden fer una feina excel·lent a l'hora de vigilar i prevenir atemptats. Elles són les primeres que saben que n'hi ha prou que un violent tingui èxit perquè sembli que no fan prou bé la feina.

De fet, i això es valora poc públicament, fa temps que no veiem en països de la UE grans atemptats amb explosius o amb armes de foc, com van ser els de Madrid de l'11M o els de París. Si no n'hi ha hagut, en gran part, és gràcies a la vigilància estricta dels múltiples serveis de seguretat, que desarticulen, dissuadeixen i impedeixen actes potencials de terrorisme.

És significatiu que els últims que hi ha hagut han estat amb armes com cotxes o ganivets, no pas amb pistoles, fusells o explosius, senyal que, per ara, queden fora de l'abast dels que volen sembrar el terror.

La seguretat al cent per cent, però, és impossible, i impedir del tot que algú atropelli una multitud segurament també. Un bany de realitat que serveix de poc consol a les víctimes i familiars d'atemptats com els de Magdeburg i que, al mateix temps, serveix a l'extrema dreta per alimentar els greuges de la població contra la classe governant en època electoral.

L'endemà, tots de nou als mercats de Nadal

Abans d'anar cap a l'aeroport per tornar cap a Barcelona i acabar aquest viatge llampec a Alemanya, volem visitar un mercat de Nadal d'una altra ciutat per prendre el pols als ciutadans després del trauma de Magdeburg.

El mercat de la històrica ciutat de Potsdam ens agafa de camí i llegim que és un dels més bonics del país, amb 140 parades al llarg del carrer d'un quilòmetre que connecta dues places de la població, una de les quals presidida per un impressionat arc de triomf.

Abans d'arribar-hi ens preguntem si el trobarem ple o mig buit arran de l'atemptat i si els visitants s'hi sentiran segurs i, quan hi entrem, comprovem com és ple de gom a gom de ciutadans comprant regals, tastant menjar tradicional i bevent el típic vi calent. Si algú no hagués vist les notícies, no notaria cap diferència amb fa una setmana.

Preguntem a paradistes i ens diuen que dissabte, l'endemà de l'atemptat, sí que estava una mica més buit, però aquest diumenge està ple com sempre i el mateix sembla que passa a la resta de mercats del país. Els alemanys, doncs, no s'han deixat intimidar i diversos visitants ens asseguren que malgrat que tenen un punt d'inquietud i tristesa, no tenen por, ni estan disposats a quedar-se a casa ni que uns fanàtics els arruïnin una de les millors experiències de Nadal.

Una mare de família també ens explica que se sent segura perquè nota més presència policial i els accessos al mercat més assegurats. Com s'acostuma a dir, la millor resposta als que volen alterar les societats amb el terrorisme és continuar fent vida normal, no canviar comportaments ni retallar llibertats.

Als mercats d'Alemanya, sembla que és el que han fet, per bé que la fractura política i social que hem detectat a Magdeburg ja existia abans de l'atemptat, i ara, probablement, encara s'ha fet més gran.

Haurem d'esperar a les eleccions del febrer per veure els efectes de tot plegat, el rèdit que l'extrema dreta pugui treure de l'atemptat, i comprovar llavors si el país canvia o no de veritat.