L'atemptat del 17A a la Rambla vist per un equip del SEM

El dia dels atemptats de Barcelona i Cambrils, la intervenció del Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM) va ser decisiva. En un temps rècord, van aconseguir evacuar els ferits, un fet que va evitar que hi hagués moltes més víctimes mortals.

Dos dels membres de l'equip que va arribar amb la primera ambulància a la capçalera de la Rambla, la tècnica del SEM Esther Garcia i l'infermer assistencial del SEM Daniel Martínez, han explicat a TV3 les seves vivències durant la tarda del 17 d'agost.

L'arribada a la Rambla

Esther Garcia: "Nosaltres veníem de la Vila Olímpica, vam accedir en contra direcció perquè ja ho tenia tallat la Guàrdia Urbana, vam aturar la nostra ambulància a la part capdavantera de la Rambla, cara avall. I, quan estàvem arribant, el que més ens va impactar va ser que, normalment quan la gent espera una ambulància, sempre està fent gestos amb les mans per indicar on hi ha el ferit, i la imatge que vam veure era completament al revés: la gent estava fugint, però nosaltres estàvem venint i nosaltres estàvem arribant al lloc d'on fugia la gent"

Daniel Martínez: "Quan ens alerten a nosaltres, de seguida ja ens informen que hi ha hagut un atropellament a la zona de la Rambla i que sembla que és un atemptat terrorista. Van ser uns minuts que vam parlar molt poquet, sí que ens vam dir ‘no ens separem, hem de replegar i hem d'arribar a casa quan acabem, o sigui, anem amb compte'"

La instal·lació de l'àrea sanitària

Esther García: "Vam baixar de la unitat amb l'armilla, amb el casc perquè tampoc sabíem què podia passar ni tampoc què és el que havia passat realment. Quan estàvem a la capçalera de la Rambla, el meu company va parlar amb la Guàrdia Urbana, va dir que es podia muntar l'àrea sanitària, que en principi era segur. Vam començar a muntar el primer niu de ferits fins que hi va haver l'amenaça d'un possible tirador actiu. El meu company va decidir que ens havíem de moure d'aquí"

Daniel Martínez: "No queda clar si el terrorista pot estar aquí o no, si poden haver-hi més atacs... Decidim traslladar-nos a una zona més segura, que va ser una botiga de la cantonada, que era un lloc on ens podíem tancar i estàvem confinats"

L'assistència als ferits

Daniel Martínez: "Quan tenim moltes víctimes, és molt important establir un ordre d'assistència, estabilitzar els pacients que ho requereixen i detectar aquells pacients que necessiten un hospital urgentment"

Esther García: "Aquestes polseres determinen l'ordre de gravetat del pacient i, amb unes preguntes molt bàsiques, que duren menys de dos minuts, es pot etiquetar cada persona: el negre és un mort, el vermell és una persona molt greu que no pot esperar, el groc pot esperar fins a mitja hora i el verd és una persona que camina"

Daniel Martínez: "Això va fer que l'assistència fos molt ràpida: si no recordo malament, al cap de 40 minuts ja hi havia el primer pacient a quiròfan, al cap d'una hora i mitja teníem tots els pacients greus evacuats als hospitals"

L'ajuda de la gent del carrer

Esther García: "No recordem cap moment d'estrès, de crits, tot el contrari. El que recordem és que a la Rambla i a l'àrea sanitària hi havia silenci: les coses es comunicaven amb tranquil·litat, parlàvem sense crits..."

Esther García: "La imatge de gent del carrer ajudant a pacients... sí que vèiem persones uniformades o policies ajudant, però hi havia fins i tot cambrers que ens ajudaven, un company de BCNeta que també estava aquí ajudant una víctima.. Ens preguntaven ‘què necessiteu' i, com que era 17 d'agost i feia sol, ens portaven para-sols pels bars, ens portaven cadires per als ferits... i era tot gent de carrer"

El treball en equip

Daniel Martínez: "Quan vam acabar el servei, ens vam abraçar tots els que estàvem aquí, i la sensació era que som una família i que treballem tots junts"

Esther García: "Quan passem amb ambulància per la capçalera de la Rambla, és inevitable mirar. Vam treballar en equip i va sortir, jo penso, que molt bé"