L'atzarosa vida de l'A23a, l'iceberg més gran i antic del món: va desprendre's el 1986

Actualment, és l'iceberg més antic i més gran del món, l'anomenen A23a, va despendre's de la costa de l'Antàrtida fa gairebé 40 anys, i molt possiblement li queda poc temps de vida, perquè ha reprès el viatge cap al nord.

Fa poc més d'un any es va moure del punt del mar de Leddell on havia quedat encallat al fons marí, i ara s'ha alliberat del remolí que l'ha tingut donant voltes durant mesos al nord de les illes Òrcades del Sud.

Els científics del British Antartctic Survey, el BAS, n'estan fent el seguiment per satèl·lit i han fet un vídeo amb les imatges que mostren com s'ha mogut en cercles des de l'abril:

"L'iceberg més gran del món torna a moure's, ha estat atrapat en un vòrtex durant la major part d'aquest any i això n'ha retardat el desgel."

Tan gran com l'illa de Mallorca

L'A23a té una superfície d'uns 3.600 quilòmetres quadrats, la mateixa mida que l'illa de Mallorca sencera, fa uns 400 metres de gruix i es calcula que pesa mil milions de tones.

Formava part de la plataforma Filchner-Ronne de l'Antàrtida, de la qual es va desprendre el 1986, i encara existeix perquè poc després es va quedar encallat en la ruta que fan habitualment cap a l'Atlàntic.

Va reprendre la ruta a finals d'octubre de l'any passat, quan encara mesurava uns 4.000 quilòmetres quadrats, i va anar direcció nord mentre es començava a fondre, i es formaven coves i arcs a les seves vores.

Però mesos després va quedar atrapat en una columna de Taylor, un tipus de remolí que formen els corrents marins quan xoquen amb les muntanyes del fons del mar, i s'ha passat mesos donant voltes.

Els investigadors preveuen que arribarà a l'illa de Geòrgia del Sud, a l'altura de la Terra de Foc, on es trencarà en trossos més petits i s'anirà fonent cada vegada més de pressa.

Investiguen els canvis que produeix al seu pas

Segons Andrew Meijers, del BAS, l'interès de fer-ne el seguiment és entendre com afecten els icebergs als llocs per on passen i per on es desgelen:

"Ens interessa saber si farà la mateixa ruta que han fet els altres grans icebergs que han partit de l'Atlàntica, i el que és més important, quin impacte tindrà això sobre l'ecosistema local."

En aquest sentit, Laura Taylor, també del BAS, explica que volen saber què aporten icebergs com l'A23a als ecosistemes marins que es beneficien del seu pas:

"Sabem que aquests icebergs gegants poden proporcionar nutrients a les aigües per les quals passen, creant ecosistemes pròspers en zones que d'altra manera serien molt menys productives".

Icebergs més grans, però que han durat menys

Periòdicament, surten grans icebergs de l'Antàrtida, alguns dels quals han estat més grans que l'A23a: és el cas de l'A68 que tenia uns 5.000 quilòmetres quadrats de superfície.

Aquest iceberg  es va desprendre el gener del 2017, va fer ruta cap al nord sense massa problemes, i l'abril del 2021 ja s'havia trencat i fos.

Aquell mateix any se'n va desprendre un altre de gegant, l'A76, de més de 4.300 quilòmetres quadrats, i dos anys després ja havia arribat a l'altura de Geòrgia del Sud, on es va trencar en trossos més petits.

Com que no acostumen a tenir una vida molt llarga, no els posen noms, sinó una numeració, formada per la lletra del quadrant de l'Antàrtida del que ha sortit seguit d'un número d'ordre.

A mesura que es van trencant, els trossos els enumeren afegint-hi una lletra. Així, l'A23a és el tros més gran de l'A23, que va ser el nom que va rebre sencer quan es va desprendre el 1986.

Per la llarga vida que haurà tingut aquest, però, sí que li haguessin pogut posar un nom més personalitzat, com es fa amb els huracans que, de fet, tenen vides molt més curtes.