L'Audiència de Barcelona considera desproporcionades les càrregues de l'1-O al Bages

L'Audiència de Barcelona troba desproporcionades les càrregues policials de l'1 d'octubre al Bages. Ha analitzat l'actuació de la Guàrdia Civil a Sant Joan de Vilatorrada i constata excessos en l'ús injustificat de porres sense agressions prèvies ni una finalitat clara.

Per primera vegada, doncs, l'Audiència de Barcelona qüestiona --i critica-- en una resolució l'actuació policial de l'1 d'octubre. Ja no és un sol jutge, com fins ara, sinó dos dels tres magistrats del tribunal de l'Audiència els que coincideixen en la seva crítica.

"Els comandaments policials haurien d'haver valorat que, per aconseguir el seu objectiu, era altament probable lesionar alguns d'ells [ciutadans que volien que la votació seguís], com així va ser en un nombre de 14 lesionats, i, a més, amb un possible deteriorament de la imatge de les institucions.

"Si els interessos/béns jurídics que es van a lesionar guarden proporció amb els que es tracta de salvaguardar amb l'actuació policial, hem de concloure que no va existir aquesta proporcionalitat."

Els excessos policials

El tribunal conclou que els excessos es van produir sense que hi hagués cap agressió física prèvia, i "sense finalitat aparent". La resolució diu que no calia utilitzar porres ni defenses per carregar contra els ciutadans. Perquè ells no havien agredit els agents i perquè se'ls podia fer sortir dels accessos al centre, malgrat que s'hauria necessitat més temps. N'hi havia prou, segons el text, d'agafar-los i arrossegar-los.

"També, de manera provisional, considerem que hi va haver excessos policials en alguns casos concrets; com ja hem dit, ús de porres o defenses i cops a ciutadans també sense que hi hagués cap agressió física prèvia, i sense finalitat aparent.

"Si bé per aconseguir entrar a l'edifici calia l'ús de la força, en cas que, advertits els ciutadans congregats --que en un principi no ho van ser--, es mantinguessin en actitud renuent a deixar entrar la força pública, no considerem que fos necessari donar cops amb porres i defenses de manera inopinada i sorpresiva a aquells que eren a l'exterior, al costat de la porta d'entrada, per impedir que els agents s'introduïssin a l'edifici, cosa que va produir lesions a aquests ciutadans."

Segons el tribunal, el que havien de fer els cossos policials, per mandat judicial, era tancar els locals. I, assegura, van marxar sense fer-ho, sense complir el mandat que tenien. Per tant, les càrregues policials no justifiquen cap objectiu perquè no el van complir.

I, finalment, l'Audiència manté que no hauria passat res per deixar que la gent votés, perquè, en altres llocs de Catalunya on no hi va haver presència policial es va votar, i es van fer públics els resultats, sense que això tingués cap conseqüència jurídica.

"Impedir que se seguís votant a l'IES Quercus suposava una afirmació de l'efectivitat de la norma i del compliment de les ordres judicials, però, si hagués continuat aquella votació, el seu resultat no hauria tingut les conseqüències jurídiques preteses pels organitzadors, perquè era antijurídica, d'acord amb l'ordenament jurídic constitucional espanyol, fet que era conegut per la força actuant. Noti's que en altres llocs de Catalunya no hi va haver actuacions policials, les votacions es van dur a terme, i es van subministrar resultats, sense cap mena de conseqüència jurídica."

És a dir, que la justícia també està qüestionant la decisió del TSJ de fer tancar els locals perquè no hi hagués referèndum. Perquè, per ells, el referèndum era poca cosa.

L'Audiència de Barcelona ha admès ara a tràmit un recurs de la fiscalia i de diversos ferits de Sant Joan de Vilatorrada que havia desestimat un jutjat de primera instància, i demana que s'investigui els agents que hi van participar.

La interlocutòria compta amb un vot particular que discrepa de la valoració que els altres dos magistrats fan sobre l'actuació policial de l'1-O.