L'Audiència Nacional absol els 19 acusats pel setge al Parlament del 2011

L'Audiència Nacional ha absolt els 19 acusats en el cas del setge al Parlament del 2011 d'un delicte d'actes contra les institucions de l'Estat i només ha condemnat un dels processats, a qui s'imposa estar quatre dies localitzable per una falta de danys.

La secció primera de la sala penal ha pres aquesta decisió amb el vot en contra del president, Fernando Grande-Marlaska, que proposava condemnar deu dels acusats per un delicte d'actes contra les institucions de l'Estat i el condemnat per la falta, que és qui va pintar la jaqueta de la diputada Monserrat Tura per l'esquena, per un delicte de danys.

Els fiscals Teresa Sandoval i José Perals demanaven 5 anys i sis mesos de presó per als 19 acusats per un delicte d'actes contra altes institucions de l'Estat i un altre d'atemptat contra l'autoritat pels incidents. La Fiscalia, a més, demanava que se'ls imposés a cadascun una multa de 7.500 euros.

Durant els esdeveniments del 15 de juny del 2011, molts parlamentaris van ser increpats i agredits amb empentes o amb pintura, mentre que d'altres van haver de ser escortats per la policia i van entrar a l'edifici en vehicles policials o fins i tot amb helicòpter, com el mateix president de la Generalitat, Artur Mas, i la presidenta de la cambra, Núria de Gispert.

Els arguments dels jutges

Els magistrats que han absolt els acusats argumenten que la protesta estava emparada pel dret de manifestació. "La llibertat d'expressió i el dret de reunió prevalen en aquest cas", afirmen els jutges, que remarquen que "per a molts sectors socials la reunió i la manifestació és l'únic mitjà per expressar i difondre els seus pensaments i opinions".

La sentència admet que es pot considerar que hi va haver algunes extralimitacions, però creu que, sense aquestes extralimitacions, la protesta no hauria estat eficaç: "Quan els cursos d'expressió i accés a l'espai públic es troben controlats per mitjans de comunicació privats, quan sectors de la societat tenen una gran dificultat per fer-se sentir o per intervenir en el debat polític i social, resulta obligat admetre cert excés en l'exercici de les llibertats d'expressió o manifestació si es vol dotar d'un mínim d'eficàcia la protesta i la crítica".

També argumenten que no hi ha proves suficients de la participació dels acusats en els fets i que hagués calgut un perímetre de seguretat per poder "fer compatibles l'acció dels piquets i dels manifestants". A més, remarca que els acusats volien "confrontar-se físicament i dialogar amb els representants parlamentaris, traslladant-los el malestar i les conseqüències dels pressupostos" que la cambra es disposava a votar.