L'Audiència Nacional rebutja que la Generalitat sigui acusació en el cas Pegasus
El jutge que investiga l'espionatge al president Sánchez i els ministres Robles i Marlaska argumenta que el govern no està legitimat per ser acusació popular
La Generalitat no es podrà personar com a acusació popular en el cas Pegasus, en què s'investiga l'espionatge al president espanyol Pedro Sánchez, i als ministres de Defensa i Interior, Margarita Robles i Fernando Grande-Marlaska, a través dels seus telèfons mòbils.
El jutge de l'Audiència Nacional José Luis Calama, instructor del cas, ho ha rebutjat argumentant falta de legitimació. En la interlocutòria d'aquest dimecres en què ho notifica, Calama s'acull a la doctrina dels tribunals Constitucional i Suprem per concloure que "no hi ha cap habilitació legislativa específica" perquè entitats públiques com la Generalitat puguin exercir d'acusació popular.
L'instructor apunta que "l'exercici de l'acció pública en el procediment penal correspon en exclusiva al ministeri fiscal i no té cabuda l'exercici de l'acció popular de persones jurídiques públiques llevat dels casos en què aquesta possibilitat es troba contemplada legalment".
El magistrat afegeix que "mitjançant l'ús generalitzat de l'acció popular s'arribaria a generar una acció pública alternativa" a la de la Fiscalia. Fet que, entén, no hauria de passar.
José Luis Calama investiga el cas Pegasus arran de la denúncia de l'Advocacia de l'Estat, que la va presentar en representació del president Sánchez i els ministres Robles i Marlaska.
La Generalitat té tres dies per recórrer
El govern va decidir presentar-se com a acusació popular a principis d'abril, com una de les respostes davant del Catalangate.
Al·legava que l'Estatut estableix que "els poders públics han de promoure el ple exercici de les llibertats" i també "les condicions de llibertat i igualtat de les persones" i "valors com la llibertat, la democràcia, la igualtat, el pluralisme, la pau i la justícia".
També feia referència a la "gravetat extrema d'aquestes activitats il·lícites i l'atac als drets fonamentals de les persones afectades, en conformitat amb l'article 125 de la Constitució Espanyola i l'article 101 de la llei d'enjudiciament criminal".
La Generalitat té un termini de tres dies per presentar un recurs contra la interlocutòria de l'Audiència Nacional i de cinc dies per impugnar-la.
