L'Audiència Nacional reobre el cas contra el líder del Front Polisario per genocidi

El jutge de l'Audiència Nacional Santiago Pedraz ha reobert la causa contra el líder del Front Polisario, Brahim Ghali, per diversos delictes, entre els quals hi ha el de genocidi.

Aprofitant la presència de Ghali a l'estat, l'Associació Saharaui per a la Defensa dels Drets Humans (Asadesh) va sol·licitar a l'Audiència Nacional la reobertura d'una querella que es va arxivar l'octubre de l'any passat.

Es tracta d'una querella contra 28 membres del Front Polisario i del govern algerià que l'Audiència havia admès a tràmit el 2012. Se'ls acusa de set delictes: genocidi, assassinat, lesions, detenció il·legal, terrorisme, tortures i desaparicions.

En la denúncia s'acusa Ghali i els altres querellats del tractament sofert a Tindouf pels "presoners de guerra" i els ciutadans saharauis, "especialment els d'origen espanyol". A més, s'acusa el Polisario de "retenir contra la seva voluntat milers de saharauis", amb la "complicitat" de les autoritats d'Algèria.

Ghali està citat l'1 de juny, però es podria endarrerir perquè ha al·legat que té passaport diplomàtic.

Aquesta causa se suma a la que el líder del Polisario ja tenia oberta per tortures, a partir d'una denúncia del ciutadà espanyol d'origen saharaui Fadel Mihdi Breica per presumptes agressions als campaments de Tindouf.

Ghali, una de les claus de la crisi a Ceuta

La reobertura de la causa contra Ghali arriba en plena crisi a Ceuta, on des d'aquest dilluns han entrat unes 8.000 persones provinents del Marroc. La presència a Espanya del líder del Front Polisario pot haver estat un dels detonants de l'arribada de persones a la ciutat autònoma, sovint davant la permissivitat dels cossos de seguretat marroquins.

Ghali, com a secretari general del Front Polisario i president de l'autoproclamada República Àrab Saharaui Democràtica, està considerat l'enemic número 1 del Marroc, on la sobirania del Sàhara és una qüestió considerada d'interès nacional.

Quan, a finals d'abril, es va saber que Ghali era a Espanya, Rabat va demanar explicacions a La Moncloa i, aquest dimarts, l'ambaixadora marroquina a Espanya, Karima Benyaich, va assegurar que, en les relacions entre països, hi ha actes que tenen conseqüències "i s'han d'assumir", en el que podia semblar un reconeixement que la crisi a la frontera era una represàlia per haver acollit el líder del Polisario. 

El líder que ha anunciat la fi de l'alto el foc

Brahim Ghali va arribar al capdavant del Polisario l'any 2016, i va substituir el difunt Mohammed Abdelaziz. Abdelaziz, que va liderar el moviment durant quatre dècades, va signar l'alto el foc del 1991 amb el Marroc, el moment a partir del qual el conflicte va perdre visibilitat internacional.

Quan va arribar al capdavant del Polisario, Ghali va recuperar una retòrica bèl·lica i, l'octubre de l'any passat, va mobilitzar diversos militants en el bloqueig del pas de Guerguerat, a la frontera amb Mauritània. El Marroc va respondre amb una operació per desallotjar-los. L'endemà, el Polisario va anunciar que considerava trencat l'alto el foc i va declarar l'estat de guerra.

Enmig del retorn de les hostilitats, el mes d'abril, Ghali va entrar a Espanya per raons humanitàries i està ingressat a l'hospital San Pedro de Logronyo amb la identitat falsa de Mohammed Benbatouche.

Des del centre hospitalari, el líder del Polisario es va negar a signar la citació de la primera de les causes que té obertes a l'Audiència Nacional. L'informe policial citat per l'agència Efe assenyala que, malgrat el seu "estat de salut delicat", Ghali "va entendre" el contingut de la citació, però es va oposar a firmar-la i va indicar que necessitava "alguns dies" per decidir què feia i si havia de contactar amb l'ambaixada algeriana.