L'interrogatori de Torra al TSJC pels llaços grocs: "Sí, vaig desobeir"
En el vídeo de la declaració, al qual ha tingut accés TV3, el president de la Generalitat assegura que PP i Cs van utilitzar la JEC per acusar-lo de desobediència
TV3 ha tingut accés al vídeo i l'àudio complet de l'interrogatori al president de la Generalitat, Quim Torra, davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, el TSJC, pels llaços grocs.
El president va assegurar que l'ordre de la Junta Electoral Central, la JEC, de fer retirar els llaços i les pancartes dels edificis de la Generalitat abans del 28A era imprecisa.
Torra també va dir que, en tot cas, la JEC no era competent per donar aquest tipus d'ordre i que va optar per fer prevaldre la llibertat d'expressió.
El vídeo de la declaració de Torra:
Escolta l'àudio sencer:
"Jo vaig ser responsable de totes les actuacions"
El president va assumir davant del tribunal l'autoria i la responsabilitat de les decisions que es van anar prenent, com la del primer canvi de pancarta al balcó de la Generalitat:
"Sí, vaig desobeir, perquè jo em dec a un mandat superior de la ciutadania de defensa dels drets humans i, per tant, aquest canvi, en el fons, no va tenir cap rellevància, vam seguir enviant el mateix missatge."
"Totes les decisions que es van prendre en aquell moment van ser meves. L'última responsabilitat va ser meva. La decisió i de mantenir pancartes en defensa de llibertat d'expressió i dels drets humans va ser meva."
"I també la decisió de canviar la pancarta per seguir posant el mateix a través del petit canvi. Jo vaig ser responsable de totes les actuacions que vaig prendre aleshores i me'n sento."
"Operació" amb ordre "d'impossible compliment"
Davant del TSJC, Quim Torra va assegurar que considerava "manifestament il·legal" l'ordre de la JEC:
"No vaig atendre perquè era un ordre manifestament il·legal dictada per un òrgan no competent i que a més no era una autoritat superior a mi. Si s'hagués hagut de complir implicava competències de les que jo no disposava."
Segons Torra, l'òrgan competent hagués estat la Junta Electoral de Barcelona, no pas la JEC, i que la iniciativa d'aquesta va partir de dos partits polítics: el PP i Ciutadans:
"Tota aquesta operació des del primer moment anava conduïda a què passes el que passa ara. Per això es va anar via la JEC. Per això membres afins al PP i Cs van instigar aquesta denúncia, per això soc aquí. Tot això ha estat un procediment amb ambigüitats que m'han produït una indefensió absoluta d'impossible compliment."
"Si jo arribo a complir aquesta ordre que era absolutament nul·la i emesa per un tribunal incompetent em feia caure en el risc de prevaricar. Tot s'ha basat en si jo prevaricava o desobeïa i jo sempre estaré al costat de la defensa dels drets humans."
Una pancarta polèmica en ple període preelectoral
La declaració de Torra al TSJC va ser el 15 de maig, i era en relació amb la pancarta penjada al balcó del Palau de la Generalitat mesos abans amb un llaç groc i la llegenda "Llibertat presos polítics i exiliats".
El mes de març, en període preelectoral previ al 28A, Ciutadans i el PP van reclamar a la JEC que obligués Torra a treure-la, i aquesta ho va fer.
El president es va resistir, va demanar l'opinió del síndic de greuges, que li va recomanar treure-la, i va canviar la pancarta per una d'igual, però amb un llaç blanc en comptes de groc.
Finalment, i amb la insistència de la JEC, va tornar-la a canviar per una altra en defensa de la llibertat d'expressió, que ja no va generar exigències de retirada.
Tot aquest procés va generar una querella de la fiscalia per desobediència, que és la que va portar Torra a declarar davant del TSJC.
El jutge del TSJC que porta el cas, Carlos Ramos, va rebutjar fa una setmana arxivar la causa perquè hi veu indicis de desobediència.
Per tant, el president de la Generalitat és a un pas de ser jutjat per aquest cas. Torra va dir aquell dia que és la seva "preocupació 15.000."