L'auge del running entre els joves i els riscos que implica si no es fa bé

Amb el boom de les xarxes socials, cada cop són més els joves aficionats a córrer, el running. Però els especialistes alerten que no hi està havent la progressió adequada. Ho exemplifica Enric Gallofré, fisioterapeuta i osteòpata: "L'error més habitual és una mala gestió de càrregues. Trobem que no fan una bona adaptació, no fan un treball de força complementari i els exercicis no estan ben programats. No concorda la carrera que estan fent amb la seva preparació."

Aquest any, la mitja marató de Barcelona va tancar les inscripcions als 30.000 participants. I d'aquests, gairebé la meitat eren joves de menys de 34 anys. Mai s'havia posat un límit, però aquest cop es va haver de fer tant a la mitja marató com a la marató. 

"Sembla com que hem assolit la marató com un estàndard, com un objectiu assolible per a tothom, com fa uns anys eren les curses de 5 o 10 km", comenta Gallofré.

Són diversos els factors que poden haver influït en la pràctica del running entre els joves, però un dels més destacats en els últims anys és l'impacte creixent de les xarxes socials. Sovint, aquestes només mostren les fites aconseguides, deixant de banda tot l'esforç i les dificultats que hi ha al darrere, com explica Sergi Hernández, psicòleg esportiu:

"Has de donar temps al cos i a la ment perquè vagin assimilant els entrenaments. Això (anar més enllà de les teves capacitats) també passa per l'acceleració que vivim a la societat digital, on tot és molt ràpid i les recompenses són immediates. Però això en l'esport no ha canviat." 

La importància de la planificació

Una mala preparació pot comportar greus conseqüències, tant a nivell físic com mental. Sense una planificació adequada augmenta el risc de lesions i sobrecàrregues, especialment quan es vol assolir un objectiu molt ambiciós en poc temps. 

"No vaig arribar a tenir una periostitis (lesió a la tíbia), però sí que em vaig lesionar i vaig haver d'anar al 'fisio'," comenta l'Alba Mira. "Vaig lesionar-me al tibial anterior. Se'm va inflamar i em feia mal en trepitjar," revela la Cèlia Espanya.

"Per no cuidar-me i voler seguir corrent vaig allargar una lesió sis mesos. Fins que no vaig ser conscient que havia de descansar i aturar-me per poder estar bé, no em vaig recuperar," admet l'Aïda Lirola. 

Un altre cas de lesió per excés de treball és el del Fede Fuentes: 

"Vaig fer molts quilòmetres, la musculatura no la tenia preparada i portava molta càrrega d'entrenament. La síndrome del corredor, que se li diu (lesió causada pel fregament repetitiu dels ossos del genoll)." 

De totes maneres, hi ha qui aposta per fer les coses amb seny, seguint un pla d'entrenament estructurat i adaptat a les seves capacitats. Com l'Abril Oñate, creadora de continguts i runner, que a la marató de Sevilla, tot i els dubtes, va decidir parar al quilòmetre 30. Ho explicava així:

"No sé què fer, no sé si parar. És que em sento bé, però vull posar-li cap. Perquè el meu cos mai ha fet 42 quilòmetres. D'acord, paro."  

De fet, els experts recomanen que es faci de manera gradual i donar temps al cos i a la ment perquè s'adaptin. També aconsellen seguir bons hàbits alimentaris i respectar els moments de descans.