L'augment de l'ús de carbó, sobretot a la Xina i l'Índia, clau en el repunt d'emissions

Les emissions de diòxid de carboni produïdes per l'ús de combustibles fòssils hauran augmentat, aquest 2021, de forma significativa i gairebé hauran anul·lat la davallada produïda el 2020 a causa de la pandèmia de Covid-19.

Així ho assenyala l'informe provisional Pressupost Global de Carboni 2021, publicat la matinada de dijous pel Global Carbon Project, que dirigeix el català Pep Canadell i que té com a objectiu elaborar una imatge completa del cicle del carboni, incloent-hi les dimensions biofísiques i humanes i les influències entre elles.

Les dades fan preveure que les emissions degudes als combustibles fòssils hagin augmentat, a finals d'any, un 4,9%, gairebé compensant del tot la disminució del 5,4% produïda el 2020. Això és degut a l'augment en el consum de carbó i de gas natural, tot i que el consum de petroli s'ha mantingut estable.

L'estudi ja es pot llegir, tot i que encara ha de passar la revisió definitiva per a la seva publicació a la revista Earth System Science Data.

Les dades per a cada combustible fòssil indiquen que el CO₂ degut al carbó augmentarà, segons aquests càlculs, un 5,7% --les previsions van de 4,5% a 6,8%- i així superarà en un 1% el produït el 2019. Segons els autors, si es produeix un nou augment de les emissions pel carbó, encara que sigui modest, se superaria el pic del 2014.

Les de gas natural també pujaran, entre un 3,2% i un 5,4%, superant en un 2% els nivells del 2019. En canvi, les degudes a l'ús de petroli creixeran entre un 3,0% i un 5,8%, però, degut a la gran disminució que es va produir el 2020, encara estaran un 6% per sota dels nivells del 2019.

Segons un dels autors, Glen Peters, director de recerca al CICERO (Centre per a la Recerca Internacional en Clima) de Noruega, això mostra que el món "ha fet poc per posar el focus en una recuperació verda" i que tot fa preveure que, un cop recuperat el consum de petroli, les emissions creixin encara més.

La Xina i l'Índia, països clau

Una de les claus d'aquest augment d'emissions ha estat la Xina, que només amb carbó haurà emès un 6% respecte al 2019 i un 4% en relació amb el 2020.

El país havia tingut un pic de consum el 2013, que havia disminuït fins al 2016, però, a partir d'aquell any, l'ús d'aquest combustible fòssil ha augmentat de forma intensa.

L'altre país que ha tingut un gran paper en l'augment d'emissions és l'Índia, on es preveu que hauran augmentat al voltant del 12,6%, un 4,4% més en relació amb el 2019.

Pel que fa només a l'ús de carbó, es calcula que a l'Índia haurà augmentat un 15% el 2021 i que les emissions arribaran als 2.700 milions de tones, un 3% més que el 2019 i un 12,6% superior al 2020.

En canvi, a la Unió Europea i als Estats Units, les emissions, tot i ser elevades, no compensaran la disminució del 2020. Es preveu que augmentin un 7,6%, però l'any passat havien disminuït al voltant d'un 10%. Els percentatges són similars en tots dos territoris.

Això confirma una petita tendència a la baixa en tota la dècada, degut bàsicament a la descarbonització, que permet emetre menys CO₂ per unitat d'energia.

Tot i així, globalment la descarbonització no ha estat suficient per compensar l'augment de demanda d'energia. I això malgrat que l'ús d'energies renovables es va incrementar, però encara està per sota del 10% de mitjana anual en els darrers cinc anys.

Els autors, a més, no descarten un nou augment d'emissions el 2022 si sectors com el del transport i l'aviació, molt afectats el 2020, recuperen la seva activitat prepandèmica.

Més carboni a l'atmosfera

Pel que fa a les emissions degudes a canvis en l'ús de la terra, s'han mantingut altes, degut en bona part a la disminució del control de la desforestació a diversos països.

Quan es combinen les emissions degudes als combustibles fòssils i les produïdes pels canvis en l'ús de la terra, s'observa que el total s'ha mantingut relativament estable en la dècada 2011-2020, amb vora 40 Gigatones (milers de milions de tones).

Degut a tot això, la concentració de CO₂ a l'atmosfera ha augmentat en els darrers cinc anys i a finals del 220 es preveu que sigui de 415 ppm (parts per milió), un 49% per sobre dels nivells preindustrials.

Amb totes aquestes dades, els investigadors calculen que el pressupost de carboni, les emissions que es poden produir per tenir un 50% de probabilitats d'assolir l'objectiu de mantenir l'augment de temperatura en els 1,5 graus s'ha reduït a 420 Gigatones.

Això significa que amb els nivells d'emissions del 2021, això s'assoliria en 11 anys, comptats a partir del 2022. Si augmenten les emissions, el temps s'escurça i això significa que abans del 2030 ja s'haurà consumit el màxim de combustible fòssil per evitar un escalfament superior.

Un altre càlcul indica que per assolir les zero emissions el 2050 caldria reduir-les en 1,4 Gigatones anuals de mitjana.

Això és encara menor que la disminució del 2020, que va ser de 1,9 Gigatones. Però, com explica l'informe, aquesta davallada ha quedat gairebé compensada amb l'augment del 2021. I això que l'economia encara no es troba als nivells previs a la pandèmia.