L'augment de preu de l'oli de palma s'acarnissa amb l'Àfrica subsahariana

La paradeta de pastissos fregits de Djeneba Belem, a Abidjan, la capital comercial de Costa d'Ivori, està a milers de quilòmetres de la guerra d'Ucraïna, però també en pateix les conseqüències. Com que Ucraïna no pot exportar oli de gira-sol, l'oli de palma, omnipresent a la cuina africana, s'ha revalorat i ha augmentat de preu.

"Volia deixar de vendre, perquè el preu de l'oli havia pujat tant que vaig pensar que no tindria guanys", assegura Belem, que viu de cuinar i vendre pastissos de mongetes al carrer. Ara, arran de la inflació, ha de fer càlculs difícils per tirar endavant la paradeta i la seva vida.

Belem lamenta que els ingressos s'han reduït a la meitat i, darrerament, s'ha vist forçada a disminuir la mida dels pastissos. "Els clients es queixen perquè són més petits, però també intentem fer-los entendre que no és culpa nostra, el mercat s'ha encarit, no podem comprar l'oli, s'ha tornat realment difícil", diu.

El que explica Belem no és cap fet aïllat. Segons els experts, la inflació derivada de la guerra d'Ucraïna castigarà els més pobres.

Una de les veus de referència sobre el mercat de l'oli de palma, el fundador de l'assessoria de productes agrícoles LMC International, James Fry, assegura que la d'ara és una situació "mai vista". A parer seu, "gairebé amb tota seguretat, els països més pobres, entre els quals els de l'Àfrica, hauran de suportar la pitjor part" d'aquesta crisi. "És inimaginable com és de dolent el que està passant. És una tempesta perfecta", conclou Fry.

Segons les dades més recents de l'Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació (FAO, per les seves sigles en anglès), el 2020, els països africans van importar més de 7,7 milions de tones d'oli de palma. Aquell any va ser el segon producte més importat a Kènia. Ara, però, ha triplicat el seu cost, en un país on el salari mínim és de 110 euros mensuals.

A Nairobi, la paradeta de pa chapati de Mary Imiza ja nota els efectes de la inflació. "L'oli de cuina el compràvem a 100 xílings (0,82 euros) per litre. Ara costa 300 (2,45 euros) o 320 xílings (2,62 euros) per litre. És molt difícil per a nosaltres, fins i tot ens costa pagar les factures", reconeix Imiza.

En l'actualitat, a l'Àfrica subsahariana, les despeses en aliments ja representen el 40% del consum de les llars, la proporció més alta del món,. És més del doble del 17% que gasten les economies occidentals, segons l'informe "Després de la crisi, la catàstrofe", d'Oxfam Intermón.

Milions d'africans ja s'han vist empesos a la pobresa extrema arran de la pandèmia, i ara l'augment dels preus és, per a molts, una amenaça afegida.