L'autocombustió de fems en una granja, origen del foc de la Ribera d'Ebre
Els Agents Rurals confirmen que l'incendi va començar en un femer de gallinassa, però s'ha de determinar si complia la normativa
L'incendi de la Ribera d'Ebre s'ha iniciat al femer d'una granja avícola de la Torre de l'Espanyol, on s'ha produït l'autocombustió espontània de la gallinassa. Ho confirmen els Agents Rurals, que són els professionals responsables de determinar les causes d'un foc.
El cap dels Agents Rurals de les Terres de l'Ebre, Miquel Àngel Garcia, ha explicat a Catalunya Ràdio que l'autocombustió en un femer és un fenomen que pot passar, tot i que és excepcional. La calor, la baixa humitat i la palla seca augmenten el risc:
"És conegut que els femers de forma excepcional poden combustionar de forma espontània a causa de la fermentació, que produeix molta calor. Si afegim vent i humitats relatives de l'ambient molt baixes, i la palla seca que hi ha entremig dels fems, tot ajuda."
Miquel Àngel Garcia, cap dels agents rurals de les Terres de l'Ebre
Un femer possiblement mal ubicat
A més, segons l'agent Garcia, la proximitat de la vegetació incrementa encara més el risc de propagació d'un incendi:
"Si el femer és molt a prop de vegetació seca, la combustió passa al bosc i creix."
Els Agents Rurals segueixen estudiant l'origen del foc (EFE)
Miquel Àngel Garcia recomana als grangers que tinguin en compte unes mesures mínimes per garantir la seguretat del femer, com mantenir una distància prudencial de la vegetació. Segons l'agent rural, la granja on va començar el foc tenia els permisos en vigor i l'activitat que feia era legal. Garcia no descarta, tanmateix, una possible negligència, tot i que el cas encara s'està estudiant:
"La granja estava en molt bones condicions i el femer complia amb la normativa però l'acumulació (de gallinassa) no estava al femer. Estava en un lloc que no tocava."
La conjunció fatídica
Els agents rurals temen especialment la combinació de condicions que han confluït en l'origen del foc de la Ribera d'Ebre. Per una banda, el vent de sud que bufa a la zona, que tot i ser moderat ha estat suficient per avivar el foc, i per l'altra, la humitat relativa baixa i la vegetació extremadament seca. A les Terres de l'Ebre fa 4 anys que la pluviometria és inferior a la mitjana anual i la massa forestal pateix un estrès hídric generalitzat.
"Són un conjunt de factors molt negatius que és el que explica aquesta evolució tan virulenta de l'incendi"
El conseller d'Interior, Miquel Buch, s'ha referit precisament a aquesta conjunció de factors i ha comentat que no es donava a Catalunya des de feia 20 anys, quan es van produir els gran incendis a la Catalunya central al 1998.
L'orografia complica l'extinció (EFE)
La orografia ebrenca complica l'extinció
Tot i que no és un factor implicat en les causes del foc, la orografia de la zona afectada complica les tasques d'extinció i "agreuja" la situació. Els bombers i agents rurals que treballen en l'àrea s'enfronten a un terreny molt empinat, irregular i amb barrancs. Els mitjans terrestres tenen molt difícil l'accés al foc si no es fa a peu.
- ARXIVAT A:
- IncendisMedi ambient