L'autodeterminació, la Constitució espanyola i els pactes després del 23J
El referèndum és una de les principals demandes de l'independentisme per investir Pedro Sánchez president del govern espanyol
Fa anys que la demanda de l'autodeterminació pesa damunt la taula. El 2014, Marta Rovira, Jordi Turull i Joan Herrera demanaven al Congrés dels Diputats el traspàs de competències per fer un referèndum. Tant el PP com el PSOE s'hi van oposar.
L'aleshores president del govern espanyol, Mariano Rajoy, els responia que era una "competència exclusiva" de l'Estat. La proposta de llei per celebrar una consulta pactada tan sols va obtenir 47 vots a favor, 299 en contra i una abstenció.
Tres anys més tard, durant el govern de Carles Puigdemont, el Parlament de Catalunya tirava pel dret amb les "lleis de desconnexió" -la del referèndum i la de transitorietat jurídica-, sense portar la proposta a la cambra baixa de les Corts.
Però, tan aleshores com ara, segons l'article 2 de la Constitució, Espanya era i és indissoluble i indivisible i l'exèrcit ha de vetllar per la defensa territorial. Quin encaix hi tenen, doncs, les demandes d'amnistia i d'autodeterminació dels partits independentistes?
Segons l'exfiscal i magistrat emèrit del Tribunal Suprem José Antonio Martín Pallín, ara per ara, el referèndum pactat amb l'estat no té cabuda dins del marc legal, llevat que hi hagués una reforma de la Constitució, que requeriria majories qualificades.
"La Constitució espanyola sí que reconeix modalitats de referèndums consultius, però crec que un referèndum d'independència o d'autodeterminació, com expressa el Pacte Internacional de Drets Civils i Econòmics, no té cabuda dins de la Constitució."
En aquest escenari, les vies a explorar per satisfer les demandes de l'independentisme s'escurcen. Davant l'habitual negativa de l'Estat al dret a l'autodeterminació i la improbabilitat que el Congrés aprovi per majoria una nova llei d'amnistia, per a Martín Pallín l'alternativa passa per un nou Estatut d'Autonomia.
"Veig més factible un nou Estatut d'Autonomia que reforci el que va ser declarat inconstitucional pel TC de manera bastant anormal, i avançar, així, en capacitat d'autonomia política."
Sigui com sigui, el PSOE ja ha avisat els Comuns, que negocien amb Junts arran del 23J amb Jaume Asens com a interlocutor principal. Els termes de les negociacions per abordar un pacte d'investidura, diuen, s'han d'emmarcar, en qualsevol cas, dins dels límits constitucionals.
