L'autòpsia conclou que Julen va morir per la caiguda pocs minuts després

L'informe definitiu de l'autòpsia confirma que el nen de dos anys Julen va morir pocs minuts després de la caiguda al pou de Totalán, a Màlaga. L'escrit explica que el petit va morir cap a les dues del migdia del 13 de gener i que "la causa fonamental va ser la precipitació". En la caiguda al pou, Julen va patir un "traumatisme cranioencefàlic i raquimedul·lar".

El text descarta que el cop d'una piqueta provoqués la mort del petit, com manté la defensa del propietari del terreny. Els forenses assenyalen que "no s'han observat fractures en el pla superior de la volta del crani", i que, a més, l'estri que van utilitzar en les feines de rescat va començar a funcionar gairebé quatre hores després de la seva mort.

El cos presentava dues fractures, una en la zona occipital i una altra en la regió temporal esquerra.
 

El pou per on va caure Julen

Segons l'autòpsia, el temps de supervivència de Julen "va ser curt" i va morir uns minuts després de precipitar-se, en una caiguda que no va ser lliure perquè va anar reduint la velocitat per la força del fregament, la roba i parts del pou que eren més estretes". El petit va caure dret i amb els braços cap amunt.

L'informe, en què han participat quatre forenses, s'indica que el cadàver, tot i que es va treure 13 dies després dels fets, estava en un "estat de conservació acceptable per al seu estudi necròpsic."

El nen va caure el 13 de gener per un pou de només 25 centímetres de diàmetre i d'uns 70 metres de profunditat. El seu cos el van trobar a dos quarts de dues de la matinada del 26 de gener per part dels equips de rescat, que el buscaven des del primer moment. Dues hores després, el van poder pujar fins a la superfície.

El Jutjat d'Instrucció número 9 de Màlaga va obrir diligències i ja ha interrogat tots els implicats en el cas, des dels pares a les persones que van participar a les feines de rescat.

Operació de rescat amb 300 efectius

Va ser una gran operació de rescat amb la participació de més de 300 efectius de diferents cossos de seguretat i emergències.

El propietari de la finca, David Serrano, va explicar que el dia de l'accident va fer protegir el forat amb dos blocs de formigó i que ho va encarregar a una empresa especialitzada. Va dir que li semblava perillós que algú hi pogués ficar un peu, però que mai va ni tan sols imaginar-se que un nen hi pogués caber per aquell forat.

Un informe de la Guàrdia Civil deia que les obres del pou no tenien cap autorització, que no es van prendre mesures de seguretat i que les declaracions de qui va fer les prospeccions i de l'amo de la finca es contradeien.