Així sacseja l'avançament electoral el tauler polític català i espanyol

Només els més pròxims a Pedro Sánchez ho sabien. Després de l'auge del Partit Popular a les eleccions municipals i en alguns comicis autonòmics, el líder socialista va decidir agafar el toro per les banyes. El president del govern espanyol va descartar fer canvis a l'executiu, o fins i tot trencar la coalició amb Podem. Avançar les eleccions era la millor opció per fer un gir de guió.

Després de la ressaca electoral del 28 de maig, Sánchez compareixia per sorpresa a la Moncloa. Un missatge institucional que alterava el tauler polític i obligava totes les formacions a recalcular les seves estratègies: "He comunicat al cap de l'estat la decisió de dissoldre les corts i procedir a la convocatòria de les eleccions generals" 

23J: eleccions generals

L'anunci dels comicis, el 23 de juliol, agafa al PP en plena celebració pels bons resultats electorals i treu protagonisme a un Núñez Feijóo que es veu obligat a accelerar el pas per recompondre les seves files de cara a la nova batalla.

"Convoco, des d'aquest mateix instant  a tots a culminar aquest cicle polític"

Dies després de la convocatòria electoral, Pedro Sánchez reuneix els parlamentaris socialistes al Congrés i al Senat, que el reben dempeus i amb aplaudiments. El secretari general del PSOE assegura que "cap líder que mereixi ser-ho pot mirar cap a una altra banda quan els seus pateixen un càstig tan immerescut".

Un discurs en què el líder socialista no vol deixar marge al soroll intern i mira d'insuflar energia a una formació en hores baixes. De fet, Sánchez pretén incorporar a les llistes càrrecs ministres socialistes i altres càrrecs que van sortir derrotats als comicis del 28 de maig, com Francina Armengol, que no podrà repetir com a presidenta balear.

L'auge de la dreta i l'extrema dreta

El president del govern espanyol va alertar que Partit Popular i Vox "són el mateix" i va advertir que "Espanya no és immune al corrent reaccionari". El líder del PSOE ha defensat que és necessari que els socialistes apleguin el vot progressista.

El Partit Popular està immers també a configurar les seves llistes. El líder popular, Alberto Núñez Feijóo, ha fet una crida per aglutinar el vot de la dreta: "Cal concentrar tot els esforços al PP com a eina útil per guanyar a Sánchez". Feijóo ha celebrat la retirada de Ciutadans després de l'estocada del 28M.

La formació taronja ha decidit retirar-se de la cursa electoral i fer un parèntesi per rearmar-se de cara a futurs comicis. La que va ser presidenta de Ciutadans, Inés Arrimadas, anuncia que plega. "He decidit posar fi a la meva etapa política i iniciar una etapa al marge d'ella", explica l'exlíder del partit que va arribar a guanyar unes eleccions a Catalunya, tot i que mai va intentar formar govern.  

En canvi, Vox planta cara. A la demanda de Feijóo que els faciliti la formació dels governs autonòmics i municipals, l'extrema dreta contesta que no els sortirà gratis. "Nosaltres hem dit a la campanya que aquells que pensessin que el que havíem de fer és regalar els nostres vots al PP que no ens votessin", recorda Iván Espinosa de los Monteros.

A l'esquerra del PSOE, l'avançament de les generals aboca Yolanda Díaz i Podem a negociar contra rellotge. La llei electoral els obliga a tancar el pacte amb data límit el 9 de juny, si volen concórrer plegats sota la marca Sumar. Un termini que els afegeix pressió i més després que les urnes hagin evidenciat que la divisió a l'esquerra penalitza.

Tant Yolanda Díaz, que manté negociacions amb formacions com Compromís o Més País, com la formació morada mantenen les converses amb absoluta discreció. No en volen donar detalls fins al final, però uns i altres, almenys públicament, es mostren confiats. La vicepresidenta segona diu que és "una dona optimista i sens dubte hi haurà acord".

Podem, via Twitter, ha acusat PSOE i PP de voler tornar al bipartidisme.

I defensen que hi ha marge per a la remuntada.

La sacsejada per la convocatòria electoral també ha tingut una altra víctima. El ministre de Consum, Alberto Garzón, abandona la primera línia de la política i fa una crida perquè les forces d'esquerres s'uneixin al projecte de Yolanda Díaz. Garzón seguirà, però com a líder d'Esquerra Unida.

Front comú català

La pèrdua de vots de l'independentisme a les municipals i la convocatòria de noves eleccions al juliol han obligat a reaccionar, revisar estratègies i pensar en les noves candidatures. Divendres, el secretari general de Junts, Jordi Turull, i la secretària general d'Esquerra, Marta Rovira, es van reunir a Ginebra per continuar les converses per refer la confiança dins del moviment.

També hi eren presents el president del grup parlamentari de Junts, Albert Batet, i el responsable de política municipal del partit, David Saldoni, i el president del grup parlamentari republicà, Josep Maria Jové, i el vicesecretari de coordinació interna d'Esquerra, Oriol López.

Una reunió amb focus en la política local per afavorir els pactes independentistes als ajuntaments. Un primer pas, segons els partits, per reconstruir l'entesa de l'independentisme i explorar fórmules de coordinació a les eleccions generals anticipades.

Tot plegat després que el president de la Generalitat, Pere Aragonès, apostés per fer un front democràtic per defensar Catalunya, en un gest per reforçar la unitat sobiranista de cara al 23 de juliol. El cap de l'executiu català ha descartat, però, la possibilitat d'una llista unitària al Senat.

"Ho veig difícil, perquè queden pocs dies i els partits sempre han estat separats en aquesta qüestió. No hem de forçar res, però hem de construir proposes unitàries"

Aragonès reclama una gran aliança: "Ens equivocaríem si penséssim que això és cosa només de dos. Cal una gran aliança que permeti superar els perímetres dels partits i que faci possibles accions polítiques concretes".

El president Aragonès reitera la necessitat d'un full de ruta compartit, on té la voluntat d'incloure també els comuns i la CUP, perquè la veu de l'independentisme i el sobiranisme tingui més força: "El primer pas, el més senzill i el més possible, per començar a teixir aquest punt d'inflexió, és un acord programàtic. Així seria més fàcil tenir posicions compartides al Congrés i al Senat".

"Hem de fer pinya els independentistes i els del dret a decidir. Tenim un risc evident de retrocés després que aquesta legislatura haguem iniciat un procés de negociació difícil amb el PSOE"

Acords independentistes a les institucions

Els principals partits independentistes aposten per girar full dels retrets i miren d'acostar posicions tant al Parlament com als ajuntaments. Un primer símptoma del desgel entre Junts i Esquerra es podria materialitzar al ple extraordinari de divendres per escollir la nova presidència del Parlament, que els republicans volen que Junts assumeixi després que la mesa retirés definitivament l'escó a Laura Borràs.

En l'àmbit municipal, i en el marc d'enfortir l'independentisme a totes les institucions, el president Pere Aragonès ha assegurat que, tot i les diferències, els republicans se senten més propers a Xavier Trias que no pas a Jaume Collboni.

"En política sempre has de triar alternatives. El nostre model és als antípodes del de Jaume Collboni. També tenim diferències amb Xavier Trias, però hi tenim algunes coincidències. Esquerra ha fet confiança a Ernest Maragall perquè piloti les decisions i la que es prengui segur que serà la millor per a Barcelona i per al país."

De moment, el president de la Generalitat ha descartat que el front democràtic per defensar Catalunya impliqui canvis al govern per reforçar la unitat sobiranista.