L'AVE Madrid-Barcelona va tenir un sobrecost de 2.000 milions d'euros
L'AVE entre Madrid i Barcelona va costar més de 8.965 milions d'euros. Aquestes xifren donen de mitjana que cada quilòmetre de la línia va costar 14 milions d'euros, un 31% més del que s'havia licitat. Són dades del Tribunal de Comptes, que assegura que ja va alertar de les deficiències, "retards i sobrecostos" i que reclama mecanismes per fer previsions més realistes.
RedaccióActualitzat
El Tribunal de Comptes ha fet públic un informe sobre la fiscalització de les principals contractacions relacionades amb la construcció de la línia d'alta velocitat (AVE) entre Madrid i Barcelona. La línia es va començar el 2002 amb el govern de José María Aznar i es va posar en funcionament el 2008 amb l'executiu de José Luis Rodríguez Zapatero.
Les obres de construcció, segons l'informe, van costar més de 8.965 milions d'euros, és a dir, uns 2.000 milions d'euros més del preu pel qual es van adjudicar. Cadascun dels 621 quilòmetres del traçat van costar de mitjana 14 milions d'euros.
El Tribunal de Comptes atribueix aquests desviaments a les "modificacions dels contractes de les obres complementàries i d'emergència, a les revisions dels preus, a les liquidacions addicionals" i a les pròrrogues i ampliacions de termini.
Entre 2002 i 2008, període que inclou dos anys de govern popular i quatre anys de direcció socialista, el Gestor d'Infraestructures Ferroviàries (GIF) va fer un "ús abusiu" de la tramitació d'expedients com "d'urgent necessitat", sobretot perquè posteriorment tots van ser tramitats pel procediment ordinari de concurs obert i sense reducció de terminis.
El Tribunal de Comptes explica també que el termini d'inici de les obres en aquests sis anys es va demorar en el 30% dels contractes, amb un retard mitjà de set mesos en el començament de les obres. En dos dels projectes, la posada en marxa dels treballs es va posposar 30 mesos. "En nombroses ocasions, aquests retards es van produir perquè es van iniciar les licitacions sense haver començat les expropiacions forçoses dels terrenys afectats", puntualitza l'informe.
En aquests exercicis es van detectar nombroses modificacions dels projectes, fins i tot malgrat que les "necessitats noves o causes imprevistes" ja es coneixien abans de l'inici de les obres i eren causades per vicis, indefinicions o omissions o derivaven d'una defectuosa execució de les obres.
Finalment, el Tribunal de Comptes recorda que ja havia alertat de la majoria de les deficiències i dels "retards i sobrecostos significatius" que s'han constatat. Per això, reclama que es posin en marxa mecanismes per fer previsions més realistes i evitar la utilització generalitzada de les modificacions dels contractes i les suspensions temporals d'obres.
Les obres de construcció, segons l'informe, van costar més de 8.965 milions d'euros, és a dir, uns 2.000 milions d'euros més del preu pel qual es van adjudicar. Cadascun dels 621 quilòmetres del traçat van costar de mitjana 14 milions d'euros.
El Tribunal de Comptes atribueix aquests desviaments a les "modificacions dels contractes de les obres complementàries i d'emergència, a les revisions dels preus, a les liquidacions addicionals" i a les pròrrogues i ampliacions de termini.
Entre 2002 i 2008, període que inclou dos anys de govern popular i quatre anys de direcció socialista, el Gestor d'Infraestructures Ferroviàries (GIF) va fer un "ús abusiu" de la tramitació d'expedients com "d'urgent necessitat", sobretot perquè posteriorment tots van ser tramitats pel procediment ordinari de concurs obert i sense reducció de terminis.
El Tribunal de Comptes explica també que el termini d'inici de les obres en aquests sis anys es va demorar en el 30% dels contractes, amb un retard mitjà de set mesos en el començament de les obres. En dos dels projectes, la posada en marxa dels treballs es va posposar 30 mesos. "En nombroses ocasions, aquests retards es van produir perquè es van iniciar les licitacions sense haver començat les expropiacions forçoses dels terrenys afectats", puntualitza l'informe.
En aquests exercicis es van detectar nombroses modificacions dels projectes, fins i tot malgrat que les "necessitats noves o causes imprevistes" ja es coneixien abans de l'inici de les obres i eren causades per vicis, indefinicions o omissions o derivaven d'una defectuosa execució de les obres.
Finalment, el Tribunal de Comptes recorda que ja havia alertat de la majoria de les deficiències i dels "retards i sobrecostos significatius" que s'han constatat. Per això, reclama que es posin en marxa mecanismes per fer previsions més realistes i evitar la utilització generalitzada de les modificacions dels contractes i les suspensions temporals d'obres.
