Atac sobre un edifici residencial a Stepanakert, a Nagorno Karabakh (EFE)

L'Alt Karabakh capitula davant l'Azerbaidjan: incertesa sobre el futur de la població armènia

Enllaç a altres textos de l'autor Lluís Caelles

Lluís Caelles

Subcap de la secció d'Internacional de TV3

@LluisCaelles
Actualitzat

L'atac desfermat per l'Azerbaidjan contra l'enclavament de població armènia de l'Alt Karabakh ha derivat en un alto el foc només 24 hores després del seu llançament. L'atac ha estat molt curt i contundent. I l'alto el foc acordat és --literalment-- un alto el foc acceptat amb una pistola a la templa.

L'anomenada República d'Artsakh ha acceptat dissoldre el seu exèrcit i retirar del seu territori tot l'armament pesant. Es tracta, de fet, d'aplanar el camí perquè l'Azerbaidjan recuperi el control total de l'Alt Karabakh, que, de fet, forma part del seu territori segons les fronteres internacionalment reconegudes.

L'atac el va llançar aquest dimarts l'Azerbaidjan, amb l'argument que atacava cèl·lules terroristes. Però el moviment militar i el poder de foc desplegat anaven molt més enllà d'una petita operació. En 24 hores han mort almenys 32 persones, algunes de civils, i hi ha més de 200 ferits.

La capital de l'Alt Karabakh, Stepanakert, ha estat atacada amb artilleria i aviació. De fet, després de l'alto el foc, encara s'han sentit trets i remor d'artilleria pesant caient sobre la zona.

Cotxes destrossats per l'ofensiva a Stepanakert, a Nagorno Karabakh (EFE)

El disseny de l'alto el foc l'ha fet Rússia, potència que tenia encarregat el manteniment de la pau a la línia calenta que separa l'Alt Karabakh de l'Azerbaidjan. Les tropes russes havien de protegir especialment l'anomenat pas de Lachin, l'única via que enllaça l'enclavament armeni amb Armènia. I Moscou, teòric aliat d'Erevan, ha permès el tancament del pas els darrers mesos i, per tant, l'aïllament de l'Alt Karabakh.

 

Un litigi que perviu en el temps

L'atac àzeri ha estat l'últim enfrontament d'una llarga sèrie entre Armènia i l'Azerbaidjan pel control d'aquest enclavament. A finals del segle passat, Nagorno Karabakh era una província autònoma de la República Socialista Soviètica de l'Azerbaidjan, habitada, però, per una majoria de població d'origen armeni.  

Amb la caiguda de l'URSS, esclata el conflicte entre Armènia i l'Azerbaidjan i el 1994 els armenis del Karabakh, amb el suport d'Erevan, no només prenen el control de l'Alt Karabakh, sinó que van més lluny i ocupen territori àzeri quilòmetres enllà de les fronteres de l'enclavament. Una victòria armènia que perviu amb el suport de Rússia fins que, el 2020, amb un nou balanç geopolític a la regió, l'Azerbaidjan desferma una guerra que acaba a l'inrevés que la primera. Bakú recupera el territori perdut a l'anterior guerra i ocupa part de l'Alt Karabakh.

En aquest escenari, les tensions territorials i els incidents puntuals han anat creixent, amb la indiferència i la tolerància amb els àzeris de les tropes d'interposició russes que havien de vetllar per l'estabilitat a la línia de contacte. El tancament del corredor de Lachin, única via de pas entre l'Alt Karabakh i Armènia, per part dels àzeris ha estat el darrer episodi dels enfrontaments.

 

L'endimoniada geopolítica del Caucas

Armènia s'ha desmarcat de Rússia i mira cap als Estats Units, fins al punt que aquests dies s'estan fent al país maniobres militars conjuntes. I aquest canvi de rasant armeni, probablement, ha desfermat l'atac àzeri. Moscou no ajudarà Erevan. Els Estats Units no tindran amb Armènia el comportament que estan tenint a Ucraïna. Els hi va la col·laboració de Turquia (el gran aliat de l'Azerbaidjan). I Europa no es pot tancar una altra aixeta de gas i petroli.

Protestes davant l'edifici del govern armeni a Erevan (Reuters)

El record del genocidi armeni

L'acord d'alto el foc estableix ara un calendari de trobades entre les autoritats d'Artsakh i el govern àzeri. Stepanakert i Bakú han de dirimir com s'articula la cessió del poder i el retorn del territori a l'Azerbaidjan, que l'ha recuperat després de 30 anys de domini armeni. I hauran de pactar, sobretot, la situació dels 120.000 armenis que viuen a l'enclavament.

Des del govern armeni s'admet la possibilitat que segueixin vivint a l'Alt Karabakh, però es considera una opció poc viable. L'experiència històrica i els fets del passat --asseguren-- fan que sigui difícil d'imaginar. Els armenis tornen a estar sols. A Armènia i a l'Alt Karabakh.

VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut