20 anys de presó per a Le Scouarnec, el metge que va agredir sexualment 300 menors a França

La sentència que el tribunal de Vannes, a la Bretanya, al nord-oest de França, ha pronunciat aquest dimecres davant desenes de víctimes no ha complert les expectatives de l'advocat general de l'Estat el penúltim dia de judici. Tampoc la de les víctimes, que s'han mostratr "decepcionades i en còlera".

Stéphane Kellenberg havia demanat la pena màxima de 20 anys de presó, amb un període de compliment especial de dos terços "donada la gravetat dels fets", per a Joël Le Scouarnec, un excirurgià que en l'exercici de la seva professió va agredir sexualment 188 persones, la majoria infants, i en va violar 111.

La presidenta del Tribunal, Aude Burési ha confirmat aquesta demanda i ha afegit un període de seguretat de compliment de dos terços de la pena. 

"S'ha tingut en compte que els actes comesos són d'especial gravetat a causa del nombre de víctimes, la seva curta edat i la seva naturalesa compulsiva", remarca el tribunal en la sentència.  

Els jutges, però, no han atès les altres peticions de l'advocat general de l'Estat. No li han imposat a Le Scouarnec una "retenció de seguretat", és a dir la possibilitat d'internar-lo en un centre sòcio-mèdic sota control judicial un cop complerts els anys de presó.

I tampoc li han prohibit viure a les regions franceses on va exercir: la Bretanya, la regió Central-Vall del Loira, el País del Loira, Normandia i l'Illa de França. 

Segons la investigació judicial, l'excirurgià va agredir almenys 299 persones, la majoria de les quals eren menors, amb una edat mitjana d'11 anys en el moment dels crims. La sentència, però, ha absolt Le Scouarnec d'un cas, perquè la identitat de la víctima no s'ha pogut verificar. El nombre de víctimes oficial, doncs, seria des d'avui de 298. 

"Risc de reincidència alt"

En els tres mesos de judici, fins a 130 víctimes han declarat davant seu sobre els records que tenien, si és el cas, dels tocaments disfressats de "gestos mèdics" que el cirurgià els va fer en els pre o postoperatoris.

El "risc de reincidència és molt alt", va dir l'advocat general Stéphane Kellenberg en el seu darrer al·legat. Per aquesta raó totes les acusacions han demanat mesures protectores extraordinàries per a les víctimes.

A Le Scouarnec se li prohibeix, evidentment, exercir la medicina o cap altra professió del camp sanitari.

L'advocat general també va demanar que se li prohibís tenir un animal de companyia, a causa de la seva zoofília.  

El dret francès no contempla l'acumulació de penes, però l'advocat general Kellenberger va fer l'esforç, en el seu darrer torn de paraula, de donar dimensió als crims pederastes del metge:

"Als Estats Units, Joël Le Scouarnec hagués fet front a 4.110 anys de reclusió." 

Culpabilitat i perdó

Joël le Scouarnec no ha amagat cap dels seus crims. A vegades, fins i tot s'ha atribuït violacions que en el procediment judicial no s'havien detectat.

En alguns casos, els crims s'han requalificat en funció dels testimonis i les víctimes. El metge ha estat constant en la mostra de culpabilitat, però ha demanat perdó d'una manera tan mecànica que una de les víctimes el va batejar com "la màquina d'excusar-se".

La gravetat dels fets jutjats no ha impedit que, al llarg d'aquests tres mesos, s'instal·lés a la sala una certa familiaritat entre uns i altres.

Altres víctimes no han volgut acceptar aquesta expressió de perdó. L'excirurgià es va defensar, en l'últim torn de paraula, dilluns: "És el meu dret. Ho faig per les víctimes però també per mi. Ho necessito per poder continuar el meu camí."

A l'inici del procés havia reconegut haver comès "actes odiosos".

El dia que es va exposar el cas de dos nois que es van suïcidar per no poder suportar el trauma de saber que havien estat víctimes d'abusos sexuals, Le Scouarnec es va considerar "responsable" d'aquestes dues morts.

"No demano cap clemència al tribunal. Simplement, concediu-me el dret a millorar i a recuperar aquella part d'humanitat que tant m'ha faltat", va expressar en la seva darrera intervenció davant el tribunal. 

Acceptades o no, les peticions de perdó serveixen sobretot perquè les víctimes puguin començar a sanar. És el mínim que s'exigia a un judici considerat excepcional per la perversió que ha revelat.

Un dels dos advocats que ha defensat Le Scouarnec, Maxime Tessier, va apel·lar a "una justícia reparadora". La seva feina al llarg del judici ha estat delicada i respectuosa, i això les víctimes ho han valorat.

La defensa no ha intentat desacreditar-les en cap moment, fins i tot quan no hi havia proves. "Joël Le Scouarnec va decidir reconèixer tots els fets que se li atribuïen des del primer dia", va dir Tessier.