L'economia catalana del 2025, encara amb vent a favor i a l'espera del nou finançament

Després d'una pandèmia, una guerra oberta a Europa, tensions geopolítiques arreu del món i el brot d'inflació més greu en dècades, molts es conformarien amb un 2025 més "convencional" que consolidi la recuperació econòmica postcovid i una millora del poder adquisitiu.

A Catalunya l'economia creix, tot i que més en volum que en qualitat, i el mercat laboral encara crea llocs de treball (a un ritme cada cop més baix, també és cert). El conjunt de l'Estat també creix per damunt de la mitjana europea, després de ser el que més va patir la sotragada de la pandèmia. Però amb el canvi de calendari i el pas al 2025 no desapareixen els corrents de fons que han marcat l'economia dels últims anys.

I això vol dir la crisi de l'habitatge, que ja toca de ple la classe mitjana, els problemes per tirar endavant els pressupostos catalans i espanyols, el nou full de ruta per a un nou finançament o les conseqüències de l'opa del BBVA sobre el Sabadell. 

La crisi de l'habitatge

La crisi de l'habitatge assequible ja és la principal causa de desigualtat social i el primer maldecap dels catalans, segons l'última enquesta del CEO, per primer cop en 17 anys. I el 2025, res fa pensar que, per art de màgia, s'esvaeixi. Sobretot, perquè els factors que ens han portat fins aquí són de llarg recorregut.

Molt demanda i poca oferta. Tant de lloguer, com de compra. En ciutats com Barcelona, la demanda és pràcticament infinita, impulsada pel creixement econòmic, turístic, i també per l'aterratge d'inversors locals i internacionals, beneficiats per una dècada de tipus d'interès pràcticament al zero per cent que esperonen l'especulació. 

A més, el creixement de població a Catalunya significa que es creen més llars per l'arribada de treballadors immigrants i pels canvis d'hàbits socials, amb famílies més petites. A l'altra banda, la de l'oferta, la construcció d'habitatges amb prou feines cobreix una fracció de les necessitats de noves vivendes. I l'aposta per l'habitatge públic difícilment pot donar resultats a curt termini.

La banca, que pren el pols del sector immobiliari via crèdit a promotors i hipoteques a particulars, preveu un 2025 d'increment de preus, segons apunten els seus diferents departaments d'estudis. Donen per fet que l'economia continuarà creant llocs de treball i que els tipus d'interès encara baixaran més.

El 2025 també serà el primer any complet amb la normativa del topall de preus en plena vigència. I de moment, la tendència apunta a una frenada, una contenció de preus, però també a una caiguda del nombre de contractes.

Ara bé, la demanda va lligada a l'economia. Una ensopegada interna (atur per damunt del previst, frenada econòmica) o bé internacional (crisi financera, recessió a Europa, etc.) tindrien un efecte directe sobre aquestes previsions. I en sentit contrari, una expansió més enllà de l'esperat del sector constructor, atret per la disponibilitat de més sòl i la rebaixa dels tipus d'interès, podria contribuir a incrementar l'oferta i, a mitjà termini, contenir els preus.

A més, caldrà estar alerta a les decisions que prengui enguany el Banc Central Europeu amb els tipus d'interès i que també afectaran l'euríbor.

La clau de la caixa?

L'any 2025 hauria de ser el de l'acord del finançament per a Catalunya. Almenys, és el que diu l'acord entre el PSC i Esquerra, que va servir per validar l'arribada de Salvador Illa a la presidència de la Generalitat. 

El més urgent, per posar fil a l'agulla, serà dotar de més eines i personal l'Agència Tributària Catalana, amb l'objectiu que pugui començar a recaptar l'impost de la renda l'any 2026. 

Aquesta serà la primera prova de foc, que abans s'hauria de visualitzar de manera tangible al llarg d'aquest 2025. A l'espera del més gros, pactar un nou sistema de finançament i fer quadrar el cercle: que l'acord sigui bilateral, entre la Generalitat i el govern espanyol, però que al mateix temps es mantingui en el règim comú i s'ajusti al que reclamen la resta de comunitats autònomes.

Esperant els pressupostos

Tant la Generalitat com el govern espanyol hauran de buscar suports polítics per aprovar uns pressupostos per al 2025. A Catalunya, no es preveuen grans canvis fiscals, tot i que el dibuix final dependrà dels acords entre el govern i els potencials suports, els Comuns i Esquerra. En el cas dels pressupostos espanyols, el joc d'equilibris també va a diverses bandes. 

Entre el que s'haurà d'aclarir hi ha l'impost a les energètiques, i entre els serrells que han quedat oberts, l'equiparació de la fiscalitat del dièsel a la gasolina. Si s'acaba aprovant al llarg de l'any, el gasoil pujaria de preu gairebé deu cèntims el litre.
 

La reducció de jornada, a finals d'any

A finals del 2025, entrarà en vigor una reducció de la jornada laboral que, si es compleix el full de ruta de la ministra de Treball, Yolanda Díaz, passarà a ser per llei de 37 hores i mitja. Això serà a finals d'any, perquè encara que l'objectiu inicial era arrencar aquest 2025 amb una primera fase en marxa, les negociacions amb la patronal estan encallades. A més, dins el mateix govern espanyol, el ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, ja ha dit en públic que preferiria un procés d'implantació més gradual, tenint en compte les particularitats de cada sector. Aquest serà, sens dubte, un dels grans punts de xoc dins el govern de coalició. 

En paral·lel, el govern espanyol ha de decidir quin és l'increment del salari mínim aquest any, i haurà de negociar amb els sindicats un nou acord salarial per als funcionaris de l'Estat, que serveix de referència per a la resta d'administracions. 

El més previsible és que segueixi el fil de l'últim acord del 2022, que ha expirat aquest últim any, i que preveia un increment base amb afegits segons la marxa de l'economia o per compensar la desviació de la inflació. Aquest 2024, la millora ha estat del 2%, amb un 0,5% addicional per l'efecte de l'IPC.
 

L'opa, aquest estiu

L'any 2025 també determinarà el futur del negoci de la banca a Espanya, com a mínim a mitjà termini. Dependrà de l'èxit o el fracàs de l'opa del BBVA sobre el Banc Sabadell, que hauria d'arribar al cap del carrer a tot estirar aquest estiu. 

El calendari s'ha allargat més del previst, sobretot perquè la Comissió de la Competència ha demanat més temps per analitzar les conseqüències de l'operació, sobretot pel que fa al crèdit a les petites i mitjanes empreses, el punt fort del Sabadell. 

És una operació d'alt voltatge polític, perquè –tot i tenir la llum verda de les autoritats europees-- tant el govern espanyol com la Generalitat s'hi han oposat frontalment des del primer moment.

Al llarg del 2025, el BBVA haurà "d'estovar" tant les administracions com els organismes reguladors, perquè les condicions a la compra (que n'hi haurà) no siguin tan exigents perquè l'operació passi de ser una oportunitat a un llast. 

Si la CNMC posa condicions "assumibles" i el Consell de Ministres no s'hi oposa de manera categòrica, la Comissió Nacional del Mercat de Valors aprovaria el contingut de l'oferta i s'obriria un període d'un màxim de 70 dies perquè els accionistes l'acceptin o no. 

El calendari previst apunta a l'estiu, però es pot allargar si els reguladors demanen informació addicional; i cada dia extra juga en contra del BBVA, perquè s'incrementa la possibilitat d'un "accident" i la borsa castiga els períodes llargs d'incertesa.

Per mirar de recompensar la paciència dels mateixos accionistes i convèncer els altres, aquest 2025 els dos bancs mantindran una política generosa de dividends, que ja van ser rècord el 2024.