L'economista nigeriana Ngozi Okonjo-Iweala, primera dona al capdavant de l'OMC

L'arribada de Joe Biden a la Casa Blanca ha tingut aquest dilluns una conseqüència més, aquesta en l'àmbit del comerç internacional: l'elecció de la nova directora general de l'OMC.

L'afortunada és Ngozi Okonjo-Iweala, de 66 anys, nascuda a Nigèria i formada com a economista als Estats Units, on ha fet carrera en un altre organisme internacional, el Banc Mundial, durant 25 anys.

Relleu bloquejat

El procés per nomenar director general de l'Organització Mundial del Comerç, l'OMC, es va engegar el maig, quan l'anterior, el brasiler Roberto Azevedo, va demanar el relleu, un any abans del previst.

A finals d'octubre, Okonjo-Iweala es va imposar per sobre dels altres 7 candidats, procedents de Mèxic, Kènia, el Regne Unit, Moldàvia, l'Aràbia Saudita, Corea del Sud i Egipte.

Però els 164 països membres de l'OMC havien d'aprovar-ho per unanimitat, i els Estats Units, encapçalats aleshores per Donald Trump, s'hi van oposar.

Les candidates de Trump

Trump preferia alguna de les altres dues finalistes, Amina Mohamed, de Kènia, i Yoo Myung-hee, de Corea del Sud, al davant de Okonjo-Iweala, i va arribar a amenaçar d'abandonar l'organització.

Això ha bloquejat la renovació durant gairebé mig any, i no ha estat fins la substitució de l'administració Trump per la de Biden que s'ha donat el vistiplau al relleu.

La decisió s'ha oficialitzat aquest dilluns en una reunió extraordinària del Consell General de l'OMC, serà efectiva l'1 de març i el seu mandat durarà fins al 31 d'agost del 2025, i serà prorrogable.

Primera dona, primera persona africana

Okonjo-Iweala serà la primera dona que dirigirà l'OMC, i també la primera persona nascuda a Àfrica, malgrat que actualment també està nacionalitzada als Estats Units, on viu des de fa dècades.

És un càrrec amb relativament poc poder, i des del qual entre altres s'haurà d'enfrontar a la guerra comercial entre els Estats Units i la Xina, i també als proteccionismes reforçats per la crisi de la pandèmia.

Té fama d'enfrontar-se a problemes impossibles, per exemple en els dos períodes en què ha tornat al seu país, Nigèria, per ser ministra de Finances, del 2003 al 2006, i del 2011 al 2015.

Llavors va aconseguir que es cancel·lés bona part del deute internacional del país, i també va haver d'afrontar el segrest de la seva mare per pressionar-la.

Contrària al "nacionalisme de vacunació"

Actualment formava part dels consells directius de Twitter i de l'Standard Chartered Bank, i també era al capdavant de l'aliança mundial per a les vacunes i la immunització, la GAVI.

Segons l'agència Reuters, en el seu parlament telemàtic d'acceptació del càrrec, ha reclamat que s'abandoni el "nacionalisme de vacunació" que practiquen els països rics, acaparant vacunes.

Segons el francès Pascal Lamy, director general de l'OMC entre el 2005 i el 2013, és una persona idònia per ocupar el càrrec:

"Aporta estatura moral, aporta experiència, aporta molts contactes i també un tarannà de fer que les coses es facin, cosa que és molt benvinguda, penso que és una bona opció."

Amb seu a Ginebra

L'OMC va crear-se el 1995 com a hereva de l'anterior GATT i té la seu a Ginebra, on s'incorporarà Okonjo-Iweala d'aquí a poques setmanes.

Els seus 164 membres suposen el 95% del comerç mundial, i la fan servir com a fòrum per debatre i negociar les regles comercials, i també d'àrbitre per resoldre conflictes.

Fins ara, ha tingut 6 directors generals provinents d'Irlanda, Itàlia, Nova Zelanda, Tailàndia, França i el Brasil. Els dos últims, Pascal Lamy i Roberto Azevedo, han estat els que han durat més en el càrrec, entre el 2005 i el 2013, i entre el 2013 i el 2020.