L'edat, el sexe i els primers símptomes poden predir el risc de Covid persistent

Un model desenvolupat a partir de dades recollides al Regne Unit, els Estats Units i Suècia pot permetre identificar les persones amb risc de patir Covid persistent i millorar la seva atenció sanitària.

Els malalts afectats de Covid persistent –"long Covid" en anglès- tenen símptomes de la malaltia durant períodes que es poden estendre mesos. Tot i que afecta cada vegada més gent, se sap poc de la seva prevalença, dels factors de risc i si és possible preveure la seva aparició.

Ara, un equip d'investigadors ha aprofitat l'aplicació de mòbil COVID Symptom Study per esbrinar a qui afecta més la Covid persistent i amb quins símptomes inicials.

Amb la Covid Symptom Study els usuaris proporcionen informació diària sobre el seu estat de salut, els símptomes que noten, si en tenen, i els resultats de tests de Covid.

L'equip internacional que ha realitzat l'estudi estava liderat per Claire Steves, del King's College de Londres. S'ha publicat a Nature Medicine.

Un dels autors és Joan Capdevila Pujol, cap de l'equip de científics de dades de Zoe Global, l'empresa que va llançar, com a projecte no comercial, el COVID Symptom Study, juntament amb el King's College de Londres, l'Hospital General de Massachusetts/Escola de Medicina de Harvard i la Universitat de Lund, a Suècia.

L'investigador català explica al 324.cat que l'aplicació permet fer estudis com aquest i influir en polítiques de salut pública, proveint d'anàlisis els equips assessors del govern britànic.

També ha participat a l'estudi Jordi Merino, doctor per la Universitat Rovira i Virgili i actualment a l'Hospital General de Massachusetts i l'Escola de Medicina de Harvard. Explica que la Covid persistent no és fàcil de detectar:

"Degut a què el problema de la Covid persistent es manifesta de formes molt diferents, afecta majoritàriament a la gent gran, que te altres comorbiditats, i la Covid és relativament una malaltia nova, moltes vegades els mateixos pacients o el personal sanitari no atribueix que aquest quadre clínic pot ser degut a la Covid persistent. El nostre estudi reporta evidencia en relació a la freqüència de la Covid persistent, documentant que pot afectar fins a un 5% de la població".

Estudi a partir dels usuaris d'una aplicació

Els autors van recollir dades de l'aplicació entre el 24 de març –data del seu llançament al Regne Unit- i el 2 de setembre del 2020. En aquell període l'app tenia registrats 4.223.955 usuaris adults. La gran majoria eren britànics (88,2%), però també n'hi havia d'Estats Units (7,3%) i de Suècia (4,5%), cosa que va permetre estendre l'estudi a tres països i tipus de població diferents.

Els investigadors van seleccionar 4.182 persones segons uns criteris determinats i exposats a l'article. Tots els usuaris s'havien registrat quan no tenien cap símptoma, cosa que permet determinar clarament el dia que es van començar a manifestar.

En total, 558 usuaris (13,3%) van informar de símptomes que duraven més de 28 dies, 189 (4,5%) vuit setmanes o més i 95 (2,3%) 12 setmanes o més.

Els símptomes que tenien els que patien Covid persistent eren bàsicament fatiga, mal de cap, dificultats per respirar (dispnea) i pèrdua d'olfacte (anòsmia).

Es presentava amb més probabilitat en dones i el risc s'incrementava amb l'edat i l'índex de massa corporal. Experimentar més de cinc símptomes durant la primera setmana estava associat a Covid persistent.

Model predictiu

Així, els autors van elaborar un model que basant-se només en tres característiques –el nombre de símptomes durant la primera setmana, l'edat i el sexe- permetia identificar qui tindria Covid de curta durada -menys de deu dies- o Covid persistent -28 dies o més.

El model es va validar amb un grup de 2.412 persones que van donar positiu en el test d'antígens a partir de dues setmanes després de l'inici dels símptomes. Novament, més de cinc símptomes durant la primera setmana era el factor predictiu més important de Covid persistent.

Els investigadors creuen que el model es podria utilitzar per identificar les persones amb risc de tenir Covid persistent i així planificar la prevenció i els plans de tractament i de rehabilitació.

També reconeixen algunes limitacions de l'estudi i demanen anar amb cura a l'hora de generalitzar. Assenyalen que una limitació és que només s'ha basat en persones que s'han baixat l'aplicació, entre les que hi havia moltes més dones i on els més grans de 70 anys estan molt poc representats.

Però Capdevila assenyala això:

"Si bé es basa en participants voluntaris que entren lliurement els seus símptomes, resultats, etc. a l'app, el fet de tenir una cohort d'un milió d'usuaris actius setmanalment, que entren dades a l'app, ens permet tenir mostres de mides molt més grans que estudis similars".

Els autors creuen que a escala de població és molt important quantificar l'impacte de la Covid persistent en els serveis sanitaris per distribuir els recursos de forma adequada.

També conclouen que el percentatge de persones amb Covid persistent és força semblant en els tres països estudiats.

Una eina per comprendre millor la Covid persistent

Segons Merino, "avui en dia sabem que les persones grans o gent amb altres alteracions metabòliques com l'obesitat, diabetis o malaltia cardiovascular tenen una taxa mes elevada de severitat i mortalitat per la Covid que la gent jove o sense comorbiditats":

"El que no sabem és quines persones son mes propenses a tenir una recuperació mes lenta de la malaltia i patir seqüeles que persistiran en el temps. El nostre estudi aporta una eina per la identificació de la Covid persistent que es força eficient per predir la malaltia. El nostre estudi serveix de prova inicial per entendre millor aquest quadre clínic en un moment que no tenim cap mes informació per identificar persones amb risc mes alt de Covid persistent. Tot i així, aquesta eina haurà de validada en estudis futurs".

Merino també destaca que ara es poden pal·liar els diferents símptomes que transcorren durant la Covid persistent, "però no tenim eines terapèutiques per fer que aquests símptomes de llarga duració no apareguin":

"Amb la identificació de persones amb major risc de Covid persistent, els nostres resultats poden informar estudis clínics per identificar fàrmacs que poden disminuir la incidència de la Covid persistent".

Més recerca als Estats Units i el Regne Unit

Per la seva banda, Capdevila explica que segueixen investigant:

"Personalment, no crec que hi hagi coneixements i mitjans suficients per atendre la Covid persistent. La nostra intenció és continuar monitorejant aquest cohort per a entrendre-la millor. Per exemple, ara estem estudiant quin és l'impacte de les vacunes en la gent que pateix Covid persistent".

Tot i que afecta un percentatge relativament petit de persones, la Covid persistent és molt invalidant i les seves característiques no han estat gaire estudiades. El 23 de febrer, els Instituts Nacionals de la Salut d'Estats Units van anunciar una pla de 1.150 milions de dòlars -uns 960 milions d'euros- per investigar-la i respondre a preguntes com ara quanta gent té símptomes de Covid després de la fase aguda de la malaltia, quins processos biològics hi ha darrere d'aquesta persistència dels símptomes i per què unes persones són més vulnerables que d'altres.

L'Institut Nacional de Recerca en Salut del Regne Unit també va anunciar al febrer quatre nous estudis, dotats amb 18,5 milions de lliures -uns 25,5 milions d'euros- per comprendre les causes, els símptomes i els possibles tractaments de la Covid persistent.