"L'edat imminent" o com debutar d'actriu als 87 anys: "La meva vida era trista; ara ja no"

L'amor a les àvies. Les relacions intergeneracionals. Créixer i tenir responsabilitats. Són els temes que el Col·lectiu Vigília, format per estudiants de Comunicació Audiovisual de la UPF, es van plantejar per fer el seu treball final de grau. Inicialment, van fer un curtmetratge, però es van comprometre a continuar desenvolupant la idea, professionalitzar el projecte i fer-ne una pel·lícula.

Ha estat així com ara, quatre anys després i amb molta feina al darrere, arriba als cinemes "L'edat imminent". La pel·lícula explica la relació entre el Bruno, un jove de 18 anys, i la seva àvia Nati, amb qui conviu al districte de Nou Barris de Barcelona.

La complicitat entre els dos protagonistes és evident, com si fossin, realment, àvia i net. Antonia Fernández Mir, que interpreta la Nati, és la primera vegada que es posa al davant d'una càmera amb 87 anys, i només té paraules d'agraïment.

"Tothom m'ha ajudat, són boníssims, el meu 'net' i tot l'equip. Jo soc molt alegre, però la meva vida ha estat trista. Ara ja no."

Afegeix que s'ha esforçat molt i que la resta de companys també s'han esforçat a ajudar-la. Així, diu, és com va encaixar el repte: "Vaig dir-me: tant de bo que em surti tot bé, per mi i per ells."

"El xoc de dues edats"

Sona a tòpic que es repeteix entre els equips de rodatge, però aquí potser ressona amb més força en tractar-se de la primera vegada per a tothom. Per a l'Antònia, que fa el paper de l'àvia, i també per al Miquel Mas, que fa del seu net. Mas diu que ha estat un privilegi treballar amb l'Antònia: "Ha estat una experiència molt enriquidora, l'hem portat al màxim i el resultat és una història molt natural, un reflex de la realitat."

El Col·lectiu Vigília està format per un grup d'exestudiants de la Pompeu Fabra, entre els quals hi ha Gerard Simó, codirector i muntador, i Ariadna Ulldemolins, coguionista i ajudant de direcció. Expliquen que els dos personatges protagonistes viuen un moment de transició. Ariadna Ulldemolins parla de les dues edats de la pel·lícula:

"Aquest moment dels 18 anys en què passes a ser adult i l'edat de la Nati, que és justament el contrari, quan et comences a tornar més dependent. Ens agradava molt el xoc d'aquestes dues edats."

L'àvia cada cop està més limitada i té més oblits. I això passa factura a la relació que té amb el seu net. L'amor entre els dos conviu amb el desgast de la seva quotidianitat fins al dia que arriba la trucada d'una residència de gent gran que els ofereix una plaça pública per la Nati.

Amb la mirada posada als Gaudí

"L'edat imminent" ja ha rebut mencions i premis, com el de millor guió de pel·lícula espanyola al Festival de Gijón. Ara també opta al Gaudí a millor direcció novella.

Competirà amb títols com "Un sol radiant", que també surt del treball de final de grau d'uns altres estudiants de la UPF, "Un lugar común" i "Calladita".