L'"efecte Illa" fa del PSC el partit més votat el 14F: "El canvi és imparable"

El PSC havia dipositat tota la confiança en el que s'ha anomenat "efecte Illa" per liderar un canvi de govern a Catalunya en aquestes eleccions al Parlament 2021. I ha resultat un efecte guanyador, perquè el PSC ha guanyat el 14F en nombre de vots i ha empatat en nombre d'escons al Parlament amb Esquerra.

Un exultant Salvador Illa ha comparegut poc abans de quarts de dotze de la nit i ha assegurat que "el canvi ha arribat a Catalunya i és imparable":

"Em presentaré a la investidura; repeteixo, em presentaré a la investidura. El canvi ha arribat a Catalunya per quedar-se. La victòria d'avui és nomes el primer pas. El canvi és imparable. Hi ha un sentiment de retrobament ampli a Catalunya."

"Catalunya estima Espanya i Espanya estima Catalunya. No hi ha més solució que el retrobament."

També ha tingut un record emocionat "per a l'amic i company Sergi Mingote", a qui ha dedicat la seva victòria: "La teva amistat la porto amb mi". L'alpinista, que va morir el 16 gener al K2, va ser alcalde de Parets del Vallès pel PSC.

33 escons i recupera Barcelona i el "cinturó vermell"

Gairebé el 23% dels vots han anat al PSC, que aconsegueix 33 escons (16 més que el 2017) al Parlament. Amb 43.000 vots més que els que va aconseguir ara fa quatre anys, gairebé dobla el nombre d'escons del 2017.

Salvador Illa ha recuperat els vots del "cinturó vermell" de l'àrea de Barcelona, que el 2017 va tenyir-se de taronja amb la victòria de Ciutadans.

La campanya dels socialistes s'ha centrat a fer una crida per concentrar en la figura de Salvador Illa el vot no nacionalista. El seu missatge d'aglutinar el vot que vol "passar pàgina" del procés i avançar en el "retrobament" sembla que ha estat ben rebut entre l'electorat.

El PSC torna a guanyar en unes eleccions catalanes a la ciutat de Barcelona després de 18 anys. I recupera Cornellà a Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, l'Hospitalet de Llobregat, Viladecans, el Prat de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Castelldefels, Badalona, Sabadell, Rubí, Granollers i Terrassa, que el 2017 van votar majoritàriament Ciutadans.

Aquest transvasament de vot es dona principalment en localitats de l'àrea metropolitana de Barcelona, però també a Viella, el Pont de Suert, el Vendrell, Vilanova i la Geltrú, Tarragona ciutat i Mataró. Totes aquestes poblacions havien votat majoritàriament Ciutadans el desembre del 2017.

El candidat socialista ha venut com a punt fort un perfil de servidor públic i un tarannà tranquil. Ha anunciat que vol prioritzar l'èxit de la vacunació i la recuperació econòmica. Ha defensat el diàleg dins la llei i que es tramiti l'indult als presos de l'1-O com una forma de superar l'etapa actual, sense més concreció. També ha promès el primer govern paritari de la Generalitat.

Aposta per un govern amb els comuns

Illa no ha deixat de repetir que, si guanyava el 14F, es presentaria a la investidura, encara que de les urnes en sortís una majoria independentista.

Caldrà veure quines aliances es poden teixir. El dirigent socialista ha defensat durant la campanya un acord amb els comuns, com el que tenen PSOE i Unides Podem a La Moncloa.

La número 2 de la seva llista, Eva Granados, ha dit que aquesta nit "el panorama a Catalunya ha canviat" i que, com a partit més votat "plantejaran el seu projecte". Assegura que el PSC té un projecte de govern sòlid i que "no els passarà mai el que ha passat a Ciutadans":

"No ens passarà mai com a Ciutadans, perquè som un projecte polític sòlid, amb un projecte de govern sòlid, amb equips preparats per governar a Catalunya i l'alternativa al govern que hi ha hagut fins ara"

En canvi, els socialistes veuen totalment impossible pactar un tripartit amb ERC, que alhora també veta cap pacte amb els socialistes.

El PDeCAT, ERC, la CUP i Junts han signat en campanya un manifest promogut per Catalans per la Independència en què es comprometen a no pactar el pròxim govern de la Generalitat amb el PSC. Illa s'ha referit a aquest acord com "la foto de Colón de l'independentisme".

I, sobre si, eventualment, acceptarà vots de Vox per a una hipotètica investidura, Illa va afirmar al debat de TV3 que "ni per activa, ni per passiva ni per perifràstica" arribarà a un acord amb la formació d'ultradreta.

Van ser quarta força el 2017

L'ambient a la seu dels socialistes és aquesta nit molt diferent d'aquella nit del 21 de desembre del 2017, quan Salvador Illa va acompanyar Miquel Iceta en una compareixença amb cares llargues. Els socialistes van quedar en quarta posició, amb el 13,86% dels vots. En total, més de 600.000 suports que es van traduir en 17 diputats.

Llavors només van guanyar en 2 municipis de l'Aran perquè el "cinturó vermell" de l'àrea de Barcelona es va tenyir de color taronja per la victòria de Ciutadans, que es va imposar també a les deu ciutats més poblades del país. Els socialistes no es van imposar en cap comarca.

Del Ministeri al Parlament

L'aposta per Illa, ministre de Sanitat i secretari d'Organització del PSC, va sacsejar els partits. Va arribar al tombant d'any, amb les esperades primeres vacunes per a la Covid a la porta. Va rellevar Miquel Iceta amb l'aval de les enquestes, que el situaven com a millor candidat per disputar la victòria als independentistes.

De seguida es van sentir veus que demanaven la seva dimissió per considerar que havia de centrar-se o bé en la pandèmia o bé en les eleccions al Parlament.

Finalment, Illa va deixar el ministeri el 25 de gener, en plena tercera onada de la Covid i amb alguns problemes en l'arribada de les vacunes. També se li va retreure que, com a ministre de Sanitat, no arribés a pronunciar-se sobre la conveniència o no de celebrar les eleccions el 14 de febrer, com va acabar dictaminant la justícia.

La campanya ha estat força plàcida per a ell, i el fet de convertir-se en blanc de les crítiques de la resta de formacions ha catapultat la seva imatge de possible guanyador com ha pronosticat el CIS exprés.

En la recta final, però, ha tingut una ensopegada: el rebuig a fer-se el test d'antígens abans del debat de TV3, un fet que li ha valgut crítiques dels altres candidats i que ha fet que el Ministeri de Sanitat hagués de certificar que no s'havia vacunat de la Covid per esvair sospites.

La trajectòria prèvia d'Illa

Nascut a la Roca del Vallès l'any 1966, Illa és llicenciat en Filosofia per la Universitat de Barcelona, té un màster de l'IESE i és professor associat de la URL.

Va ser alcalde de la Roca durant 10 anys, fins al 2005. D'aquí va passar a la Direcció General de Gestió d'Infraestructures del Departament de Justícia de la Generalitat, amb el tripartit.

Després de passar breument pel sector privat, va esdevenir director de Gestió Econòmica de l'Ajuntament de Barcelona (2010-2011), coordinador del Grup Municipal Socialista (2011-2016) i cap de gabinet de Jaume Collboni (2014-2016). Quan el PSC va entrar al govern barceloní, va assumir la gerència d'Empresa, Cultura i Innovació.

Des del 2016 és secretari d'Organització del PSC, un càrrec que, des del gener del 2020 i durant un any, ha compatibilitzat amb el de ministre de Sanitat, una cartera que semblava "maria" perquè les competències estan transferides, però que amb l'impacte de la pandèmia l'ha acabat convertint en presidenciable.