L'"efecte Trump" en l'economia: guanyadors i perdedors
Wall Street, petrolieres, asseguradores i tecnològiques celebren el resultat, mentre Europa tremola
Els Estats Units potser ja no gaudeixen de l'hegemonia absoluta de l'economia mundial, però creixen molt per damunt de la UE, disposen de les multinacionals tecnològiques més grans del món i, sobretot, controlen la moneda de referència, el dòlar.
Per tant, l'agenda econòmica de Donald Trump, que s'ha imposat amb claredat als comicis dels Estats Units, pot tenir els efectes d'una onada expansiva a tot el món.
Promeses reals o farols?
També és cert que l'endemà d'unes eleccions comença a obrir-se distància entre les promeses de campanya i la política real. I en el cas de Donald Trump, tenint en compte els antecedents, és molt aviat encara per saber si la possibilitat d'una guerra comercial o d'anar marxa enrere en la lluita contra l'emergència climàtica són amenaces reals o simples farols per convèncer els electors i "espantar" les capitals europees i Pequín per negociar millor més endavant.
Menys impostos, menys regulació
Els mercats financers especulen amb tot això en ment, i aquest dimecres han enviat alguns senyals clars. Les accions d'empreses de petroli o gas, van cap amunt, mentre que les renovables han caigut.
La banca de Wall Street també ha celebrat els resultats, perquè esperen dues coses de la nova administració: menys impostos i menys regulació.
I això, de retruc, beneficia també les grans tecnològiques. L'agenda de Donald Trump també fa pensar que les companyies d'assegurances mèdiques poden sortir reforçades i cobrar més pels seus serveis.
Proteccionisme davant la Xina i la UE
I el punt clau de la seva agenda: el proteccionisme. D'entrada, amb aranzels a la Xina. Però també s'especula amb una possible guerra comercial amb la Unió Europea (UE). I per això tremola especialment Alemanya, amb una economia orientada a les exportacions.
A més, si Trump bloqueja l'arribada de cotxes xinesos als Estats Units, molts d'aquests cotxes s'acabaran produint igualment i acabaran aquí, a la UE, i això són molt males notícies per a la indústria europea.
Brussel·les podria veure's forçada a apujar també aranzels per contenir-ho, un moviment que rebutgen països com Alemanya -amb inversions a la Xina- o Espanya, a la qual Seat demana intervenir per frenar els aranzels, que perjudiquen les perspectives del Cupra Tavascan, que es produeix a la Xina.
La inflació pot tornar
I una gran paradoxa. La inflació és, segur, un dels factors que han ajudat Donald Trump a arribar a la Casa Blanca. Des del 2020, els preus han pujat un 20%, i molts votants ho han tingut present.
A més, l'espiral de preus de l'alimentació perjudica sobretot les rendes baixes, que dediquen una part més important dels seus ingressos a despeses bàsiques.
Però una bona part de les receptes que vol aplicar Trump, com ara la retallada d'impostos i l'increment del consum, poden impulsar l'economia a curt termini, però també provocar un brot d'inflació. Tampoc hi ajuden els aranzels, que encareixen les importacions. Només la gasolina podria ser més barata, si el sector petrolier té més marge per incrementar la producció.
Tipus d'interès amunt, dòlar fort
Tot això vol dir que, davant l'amenaça de preus cap amunt, els tipus d'interès ja no baixaran tant com estava previst. Aquest dijous, la Reserva Federal ha d'anunciar el seu pròxim moviment. A curt termini, podria mantenir el camí marcat, amb noves retallades, però els mercats especulen que l'any que ve podria canviar de rumb.
I si pugen els tipus d'interès, s'enforteix el dòlar. Això perjudica els països emergents, endeutats en dòlars, que veuen també com les inversions internacionals fugen cap a l'economia nord-americana, que ofereix tipus d'interès més alts i rendiments més atractius.
Un dòlar més fort, això sí, dispararia encara més el turisme nord-americà, que en el cas de Catalunya ha esdevingut un dels principals països emissors de turistes estrangers, només per darrere de França, el Regne Unit o Alemanya.
- ARXIVAT A:
- Trump Eleccions Estats Units