L'elitització del turisme que s'enamora de Barcelona: "Gasten una mitjana de 1.000 euros al dia"

Barcelona és una destinació del turisme de luxe de primer nivell. L'operador mundial d'agències de viatges de luxe Virtuoso situa la capital catalana en la segona posició a escala mundial de destinacions del turisme d'alt poder adquisitiu, només darrere de París i al davant de grans capitals com Roma, Londres i Tòquio.

Aquest tipus de visitants gasta molts diners en hotels, restaurants, lloguer de cotxes, visites culturals i en comerços. Precisament, el passeig de Gràcia és un gran reclam per fer-hi les compres, com exposa el president de l'Associació del Passeig de Gràcia, Lluís Sans:

"Una quarta part de les vendes que es fan a Espanya a turistes extracomunitaris es fan al passeig de Gràcia. És el carrer comercial més important d'Espanya, i per tant estem molt ben posicionats."

Aquests visitants provenen majoritàriament dels Estats Units i la Xina, amb una despesa mitjana als comerços al voltant dels 1.000 euros al dia. Lluny del que gasten els turistes d'altres països extracomunitaris, amb despeses que van dels 400 als 600 euros.

L'any 2024, aquestes compres es van disparar un 22% respecte de l'any anterior, una dada que consolida la ciutat com un destí molt atractiu. Gabriel Jené és el president de Barcelona Oberta, la unió d'eixos comercials i turístics de Barcelona:

"És una destinació turística de compres de primer nivell, sense cap dubte. És un dels motius pels quals la gent ve a Barcelona."

Jené afirma que, per atraure els visitants internacionals d'alt poder adquisitiu cal "apostar per un turisme de qualitat" i organitzar grans esdeveniments d'interès mundial:

"Ha d'anar vinculat al fet que a la ciutat passin coses que atreguin la visió del món, ja siguin fires, congressos o esdeveniments culturals que facin que hi hagi un turista de valor afegit que vulgui visitar la ciutat, i ja aprofita per anar a restaurants i comprar a les millors botigues."

Diverses entitats veïnals i associacions, però, són crítiques amb la celebració d'aquests grans esdeveniments, com poden ser el Mobile World Congress, el Mundial de Fórmula 1 o la Copa Amèrica. Afirmen que generen inconvenients en els veïns i provoquen la "turistificació" del centre de la ciutat.

Però per Jené, també hi ha mesures que poden posar fre a aquest turisme de qualitat, com ara l'eliminació dels pisos turístics legals que hi ha a Barcelona de cara al 2028. Uns allotjaments que es concentren, majoritàriament, a la Dreta de l'Eixample i també a Sagrada Família i la Vila de Gràcia, les zones més tensionades turísticament.

Reptes per mantenir el llistó del luxe

Lluís Sans destaca que la ciutat de Barcelona té alguns reptes si vol mantenir el seu posicionament rellevant com a destinació del turisme de luxe: "La seguretat ha millorat, però s'ha de treballar encara molt més", assegura.

També apunta que calen altres millores:

"Òbviament, les connexions aèries. Tenim un aeroport que està al límit de la seva capacitat i necessitem més connexions aèries intercontinentals. I aquí tenim l'ampliació de l'aeroport aturada, i això ja no pot durar més."

Sans també apunta altres temes: "Un altre repte seria permetre l'obertura d'hotels de gran luxe al centre de la ciutat, i després, solucionar la mancança de taxis i VTCs a Barcelona". Assegura que si es posa èmfasi en la millora d'aquests aspectes, Barcelona atraurà encara més visitants d'alt poder adquisitiu.

Els inconvenients de l'"elitització" del turisme

Precisament les places hoteleres de luxe i d'alta gamma han crescut un 50% l'última dècada, segons dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya, mentre que el conjunt de places hoteleres ha augmentat un 26%.

Diversos experts, entitats i associacions veïnals es mostren crítics amb aquest model i alerten dels perills de l'"elitització del turisme". La investigadora Carla Izcara adverteix de la petjada ecològica del turista d'alt poder adquisitiu, tant pel que fa a la despesa d'aigua (per la presència de piscines i jacuzzis als hotels de luxe) com pel consum de combustible.

"És gent que va amb jets privats o, per exemple, es trasllada en classe business, que genera més contaminació."

L'antropòleg José Mansilla defensa posar límits al turisme per "lluitar contra la turistificació i la necessitat de controlar tot l'espai".

Des de l'Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible (ABDT), Daniel Pardo defensa el decreixement d'un model turístic que "expulsa, explota la gent, malmet els barris i fa pràcticament impossible una vida quotidiana", i posa com exemple les molèsties que va causar la celebració de la Copa Amèrica i que van denunciar els veïns de la Barceloneta.