L'empresa pot descomptar l'estona del cafè o de fumar de la jornada laboral

Les empreses poden descomptar als treballadors, de les hores de feina, el temps que dediquen a esmorzar, fer un cafè o fumar.

Així ho considera l'Audiència Nacional en una sentència coneguda aquest dimarts i que porta data de desembre, amb què desestima una demanda del sindicat Comissions Obreres (CCOO) arran del que considerava un canvi de criteri de l'empresa Galp sobre aquesta qüestió.

En concret, CCOO demanava al tribunal que anul·lés la decisió de Galp de no comptar com a temps de treball les pauses dels treballadors per esmorzar, fer un cafè o sortir a fumar, adoptada arran de la implantació del sistema de registre de les entrades i sortides dels treballadors, obligatori als llocs de treball arran de la reforma de la llei de l'Estatut dels Treballadors feta el març del 2019.

La sentència recull un correu electrònic que l'empresa va enviar als treballadors el 26 de setembre del 2019, en què recordava que el decret del 8 de març "estableix l'obligatorietat d'aplicar el registre d'horari a tots els treballadors en el centre de treball on es desenvolupi la seva activitat".

I que el missatge adjuntava diversos documents, entre els quals el que especificava que també calia "fitxar" per "esmorzar, sortir a fumar, prendre cafè", "puntualitzant -afegeix la sentència- que el temps dedicat a aquesta incidència no es comptabilitza com a jornada efectiva".

El sindicat exposa que fins aleshores, Galp no tenia en compte aquestes estones i que, per tant, formaven part, a la pràctica, de les 7,45 hores de feina de la jornada laboral que els treballadors tenien reconeguda.

L'Audiència Nacional ha desestimat la demanda de CCOO perquè entén que no hi ha hagut cap canvi de criteri.

"Confiança empresarial"

Considera provat que Galp no utilitzava el control d'accés que ja existia en un centre per controlar les hores de feina, sinó només per qüestions de seguretat i prevenció de riscos en l'edifici en qüestió.

El tribunal parla també d'una "política de confiança empresarial" per la qual no es feia cap tipus de control horari de les sortides dels treballadors per esmorzar, fer un cafè o un cigarret.

"Es tolerava, per una política de confiança empresarial en virtut de la qual cada treballador és responsable de desenvolupar la jornada compromesa, que els treballadors sortissin de les instal·lacions perfumar o per fer un cafè..."

Afegeix, però, que això no vol dir que Galp comptabilitzés aquestes estones com a temps treballat.

"...sense que es pugui deduir d'aquesta circumstància que l'empresa considerés aquestes interrupcions de la prestació de serveis com de treballa efectiu."

L'Audiència Nacional considera, en definitiva, que no està demostrat que l'empresa hagi canviat de criteri. I, per aquest motiu, desestima la demanda de CCOO i sentencia la seva nul·litat.

"Les pretensions de l'actora [CCOO] hauran de ser rebutjades perquè o bé no s'ha acreditat l'existència d'una condició de treball prèvia que es vegi alterada pel registre de jornada, o bé es parteix de premisses fàctiques errònies."

Les hores extres han de ser autoritzades

La demanda de CCOO també feia referència a les hores extres no autoritzades per l'empresa.

L'Audiència Nacional ratifica la normativa vigent, que estableix que les hores extres han d'haver estat autoritzades abans de fer-se.

Desestima també, per tant, la pretensió del sindicat que es poguessin considerar hores extres -i, llavors, reclamar que es paguessin com a tals- unes hores treballades sense autorització prèvia de l'empresa i només a partir del criteri unilateral del treballador.