L'endemà del 14F: un Parlament en què els pactes seran imprescindibles
Davant les remotes possibilitats d'una majoria absoluta, els partits han anat esbossant les seves preferències per pactar després de les eleccions
Si no hi ha una sorpresa majúscula, cap partit aconseguirà la majoria absoluta en les eleccions al Parlament d'aquest diumenge. Amb cap grup que arribi als 68 escons, els pactes seran imprescindibles per formar govern. En cas contrari, Catalunya es veurà abocada cap a la repetició d'eleccions. De fet, des dels comicis de 1995, al Parlament no hi ha hagut cap formació amb majoria absoluta.
En els últims dies de la campanya, els pactes s'han col·locat al centre del debat arran del manifest signat per PDeCAT, Esquerra, CUP i Junts en què es comprometen a no pactar amb la formació de govern amb el PSC, "sigui quina sigui la correlació de forces sorgida de les urnes".
La resposta del candidat socialista, Salvador Illa, ha estat qualificar el manifest com "la foto de Colón de l'independentisme", en referència a la manifestació de PP, Cs i Vox contra el govern de Pedro Sánchez, ara fa dos anys.
Al llarg de la campanya, però, totes les formacions han expressat les seves preferències sobre el govern que hauria de sorgir d'aquestes eleccions.
Ciutadans aposta per un govern constitucionalista
La formació guanyadora de les últimes eleccions al Parlament, Ciutadans, defensa "un govern nou, de convivència i que reconstrueixi Catalunya" format per partits constitucionalistes.
En el debat de TV3 i Catalunya Ràdio, el candidat de Ciutadans, Carlos Carrizosa, va demanar que el constitucionalisme obtingui "un escó més" que el sobiranisme per poder "salvar la pròxima dècada".
De fet, Carrizosa va assegurar, en una entrevista a la Cope, que s'asseuria "amb el diable per fer fora els independentistes".
PDeCAT vol evitar que la CUP tingui la clau
El Partit Demòcrata assegura que és un partit de govern, hereu de la tradició de Convergència Democràtica, que vol la independència, però aposta per gestionar el "mentrestant".
De cara a un hipotètic executiu, la candidata, Àngels Chacón, ha afirmat que no faran president cap "candidat d'un partit del 155", en clara referència a Salvador Illa.
El PDeCAT, però, també rebutja (i ho ha remarcat insistentment) entrar en un executiu en què hi hagi la CUP. De fet, Chacón ha dit en entrevistes que l'objectiu del partit és "evitar que la CUP tingui la clau del pròxim govern".
La "via àmplia" d'ERC
Esquerra Republicana vol un govern de "majories àmplies", format per totes aquelles formacions favorables al dret a l'autodeterminació i que aposten per "la fi de la repressió" i l'amnistia dels presos de l'1-O.
En aquesta "via àmplia", els republicans hi inclouen Junts, els comuns, la CUP i el PDeCAT. Durant la campanya, Esquerra ha descartat repetidament un pacte, "ni al govern ni amb un suport des de fora", amb el PSC, que Pere Aragonès ha qualificat d'"incompatible amb ERC".
A més, en el debat electoral de TV3, el candidat republicà va anunciar que vincularia un eventual acord d'investidura a un pacte pels pressupostos per "no perdre ni un segon".
El PSC busca un govern d'esquerres sense independentistes
El candidat dels socialistes, Salvador Illa, ha anunciat que, si és el candidat més votat, es presentarà a la investidura.
A l'hora de formar govern, però, aposta per un executiu progressista sense partits independentistes. Illa ha dit en diverses ocasions que no pactarà amb Esquerra perquè assegura que no pot "formar govern amb un partit que segueix fixant com a objectiu a assolir la independència".
En el debat de TV3, davant la insistència d'Aragonès, Illa va assegurar que no pensa negociar la investidura amb Vox "ni per activa, ni per passiva, ni per perifràstica".
En Comú Podem defensa reeditar el tripartit
Els comuns mantenen la política de pactes que han defensat els últims anys. La candidata, Jéssica Albiach, aposta inequívocament per un govern progressista d'esquerres de la seva formació amb PSC i Esquerra.
"L'única alternativa que hi ha al desgovern és una entesa de les forces d'esquerres", ha assenyalat en diverses ocasions Albiach.
Davant dels vetos mutus entre socialistes i republicans, la presidenciable dels comuns creu que "en campanya es diuen moltes coses que no es compleixen" i que totes dues formacions "reflexionaran" i faran possible aquesta entesa.
La CUP vol "barrar el pas al 155"
L'objectiu de la CUP és un govern que avanci socialment i faci passos cap a la independència. En el debat de TV3, la candidata cupaire, Dolors Sabater, va demanar "barrar el pas al 155" i va retreure a Albiach que busqui un acord amb els socialistes.
Sobre la possibilitat d'entrar en un govern independentista, la CUP s'oposa rotundament a un govern "per continuar fent el mateix que ara", que els anticapitalistes resumeixen en "res i malament".
Els cupaires condicionen el futur executiu a la creació d'una banca pública i a tenir el control de l'energia.
PP busca tenir la clau d'un govern constitucionalista
"Si nosaltres tenim la clau, l'aprofitarem". El candidat del PP, Alejandro Fernández, va proclamar en el debat de TV3 i Catalunya Ràdio que la seva formació vol propiciar un govern constitucionalista a la Generalitat.
Els populars volen evitar un tripartit d'esquerres, que consideren que és el que busquen ERC i PSC. De fet, Fernández creu que el veto dels republicans a Illa "és una comèdia".
El PP afirma que a Catalunya no hi ha hagut mai "una autèntica alternança política" perquè "el nacionalisme ha estat sempre present" a la Generalitat i ara pretén formar un executiu que porti "estabilitat política".
Junts vol un govern independentista
L'aposta inequívoca de Junts és un govern format per forces independentistes. En les entrevistes a TV3 i Catalunya Ràdio, la presidenciable, Laura Borràs, va demanar que els partits independentistes formin govern si assoleixen la majoria absoluta del futur Parlament.
Borràs, però, demana un executiu "que no repeteixi els errors" de l'últim govern, que considera que tenia "dos governs dins d'un govern".
"Jo no he delegat en cap altra persona, ho he fet jo directament", va dir Borràs sobre el compromís de no pactar amb el PSC, en un missatge cap al republicà Pere Aragonès.
Cordó sanitari a Vox
Si finalment entren al Parlament, els vots de Vox podrien arribar a ser claus en una investidura, ja sigui per impedir-la o propiciar que tiri endavant. Tots els partits han rebutjat cap acord amb la formació d'extrema dreta i, de fet, ells mateixos en cap moment han plantejat pactes amb les altres formacions.
