L'enfonsament del submarí nuclear rus "Kursk", encara una incògnita deu anys després
Ja fa deu anys de l'enfonsament del submarí "Kursk", considerat fins aleshores l'orgull de la marina russa. Més d'un centenar de mariners van morir en el polèmic accident a l'oceà Àrtic, que també va comportar el desprestigi de la maquinària militar russa i la caiguda de la imatge pública del president Vladímir Putin. De l'accident no se'n van derivar responsabilitats i les causes exactes de la tragèdia i els informes complets encara no han sortit a la llum deu anys després.
Ara fa deu anys, el submarí nuclear rus "Kursk", es va enfonsar al mar de Barentsz, a l'oceà Àrtic, a causa de dues explosions. L'accident, que va acabar amb les vides de tota la tripulació, 118 mariners, va estar des del primer moment envoltat de polèmica, secrets militars i la impotència dels familiars de les víctimes, mancats d'informació i veient com la marina russa rebutjava l'ajuda internacional. Una tragèdia que no només va causar la mort dels militars, sinó també el desprestigi de la maquinària militar russa i la caiguda de la imatge pública del president Vladímir Putin, que va continuar de vacances tot i la catàstrofe.
Inicialment, el Kremlin no va comunicar l'accident i, quan es va saber públicament, es va negar a acceptar l'ajuda de les marines occidentals, que es van oferir de manera immediata per intentar un rescat gairebé impossible. Moscou, però, tot i que no tenia els recursos per portar-lo a terme s'hi va oposar, defensant els secrets militars.
Dies més tard, un equip de rescat noruec aconseguia el permís i en poques hores accedia a l'interior del "Kursk", que s'havia deformat completament per l'explosió. Les restes del submarí no van ser reflotades fins un any més tard, amb els cossos dels militars encara a dins.
Durant molts mesos, el govern rus, amb política de mà de ferro, va defensar la tesi que un submarí estranger havia estat el culpable de l'enfonsament del "Kursk", considerat un dels submarins més moderns de la marina russa. Finalment, però, les autoritats del país van reconèixer que l'accident que va provocar l'enfonsament va ser causat directament o indirectament per l'explosió d'un dels torpedes del mateix submarí en estat defectuós.
Amb tot, una dècada després no s'han derivat responsabilitats de la tragèdia i bona part dels documents continuen classificats.
Inicialment, el Kremlin no va comunicar l'accident i, quan es va saber públicament, es va negar a acceptar l'ajuda de les marines occidentals, que es van oferir de manera immediata per intentar un rescat gairebé impossible. Moscou, però, tot i que no tenia els recursos per portar-lo a terme s'hi va oposar, defensant els secrets militars.
Dies més tard, un equip de rescat noruec aconseguia el permís i en poques hores accedia a l'interior del "Kursk", que s'havia deformat completament per l'explosió. Les restes del submarí no van ser reflotades fins un any més tard, amb els cossos dels militars encara a dins.
Durant molts mesos, el govern rus, amb política de mà de ferro, va defensar la tesi que un submarí estranger havia estat el culpable de l'enfonsament del "Kursk", considerat un dels submarins més moderns de la marina russa. Finalment, però, les autoritats del país van reconèixer que l'accident que va provocar l'enfonsament va ser causat directament o indirectament per l'explosió d'un dels torpedes del mateix submarí en estat defectuós.
Amb tot, una dècada després no s'han derivat responsabilitats de la tragèdia i bona part dels documents continuen classificats.
