L'enigma de les rajoles eròtiques que recorre Catalunya ara intriga els veïns de l'Aran

«En Vielha, qui dèth pont què, lèque un horat milhoquèr», que en català seria "A Viella qui cau del pont, llepa un cony". És la frase que acompanya una de les rajoles eròtiques que s'han trobat al Pont Nou de Vielha, al costat de l'Hospital sobre el riu Garona.

A quinze minuts en cotxe de Vielha, a Gesa, en trobem una altra que diu: «Em Gessa i a un pònt polit e dejós un chichorit», que podríem traduir així: "A Gessa tenen un bonic pont i a sota, un cony".

Són rajoles de ceràmica amb dibuixos de caràcter sexual, que no van firmades per l'autor. Ja se n'havien trobat a una seixantena de pobles de Catalunya, sobretot a ponts i viaductes de la Catalunya Central. Ningú sap d'on surten ni qui les ha col·locat.

És una peça artesana, i totes semblen fetes pel mateix autor, amb tècniques de ceràmica tradicional catalana. Algunes van acompanyades de rodolins escrits amb la mateixa cal·ligrafia, i totes tenen en comú que inclouen motius eròtics. S'hi poden veure pits, penis, testicles o vulves dibuixades.

El compte de Twitter @etfelicitofill va ser el primer a donar l'alerta sobre una que havien enganxat al pont del Francolí.

Els ponts parlen pic.twitter.com/FsHaps6VJE

— EtFelicitoFill (@etfelicitofill) April 20, 2024

El Bansky de les rajoles

Un per un, alguns nuclis aranesos han vist com els seus ponts també apareixien guarnits de la nit al dia amb aquest art ceràmicoeròtic. Vielha, Gessa, Gausac, Casau... Precisament, va ser aquí, Casau, un dels primers llocs de la Vall d'Aran a ser enrajolats.

I qui les va descobrir va ser un veí del municipi, Jordi Osó. Explica que el poble les ha acabat acceptant, tot i les reticències inicials: "D'entrada ens va sorprendre, semblava de mal gust, però al final ho hem vist com una cosa simpàtica i ens hem ajuntat la gent del poble per trobar més rajoles, tot i que no sabem què hi pinten aquí ni que volen fer amb això."

"Fent recerca a internet he vist que tothom s'ho pregunta. Tenim un Bansky aquí a la porta".

En el cas de la Vall d'Aran, les inscripcions, quan n'hi ha, són en aranès, fet que alguns veïns agraeixen, ni que sigui per la vessant lingüística. I és que n'hi ha molts que estan en contra d'aquests objectes: per posar un exemple, la rajola que hi havia a Betren va ser retirada gairebé immediatament.

Opinions per a tots els gustos

Allà on la gent veu les rajoles, es crea polèmica, tot i que això normalment no és tan freqüent: com que són rajoles petites i estan col·locades en els ponts, algunes no es veuen gaire i molts vianants no s'hi havien fixat.

Entre els que les han vist, hi ha molta diversitat d'opinions. Hi ha els que ho troben de molt mal gust, fins i tot ofensiu, i a qui no li agraden, però per qüestions artístiques o per l'anonimat: "De mal gust, i més sense que l'artista doni la cara" apunta un vilatà. Un altre diu que les veu fora de to.

Però hi ha veïns que les defensen com una mostra de llibertat d'expressió: "Si està ben posat, ben escrit i net, jo ho trobo bé" diu una veïna del poble. Un home a qui preguntem després també les defensa: "Pel concepte artístic i d'expressió jo ho trobo perfecte". I dues senyores grans també les aproven perquè "dona vida al poble".

Això sí, tots estan molt encuriosits amb aquest misteri. No se sap amb exactitud quan es van instal·lar les rajoles, però totes tres tenen, en números romans, l'any 2022 o 2023 inscrit. Tampoc està clar si fa referència a l'any de creació de la rajola o a l'any que es va col·locar.

Catalunya, enrajolada

També n'han aparegut en municipis de Tarragona, com Cambrils, Valls o Constantí, a les comarques de Lleida o al Pirineu. A Solsona, on se'n van trobar dues al pont, l'equip de govern municipal les va fer retirar. Actualment les conserva la brigada municipal. Sense moure'ns del Solsonès, també se n'han trobat a Pinós i Clariana de Cardener.

A la Cerdanya se n'han vist a Llívia i Bellver. I a l'Alt Urgell se n'han trobat a Oliana, Bassella i Peramola, concretament una al nucli de Tragó, que va aparèixer trencada posteriorment.

L'alcaldessa de Bassella, Cristina Barbens, diu que les van trobar totes el mateix dia: "Van aparèixer totes de cop: al pont sobre el riu Tes n'hi va aparèixer una, i al cap d'un temps en va aparèixer una segona. Vam recórrer més ponts del municipi i rodalia, i no em vam trobar cap més".

L'Ajuntament es va plantejar si les havia de deixar o les retirava, i al final van decidir deixar-les on estaven.

"Algunes persones grans s'han escandalitzat però ningú ens ha demanat que ho retiréssim"

Cap pista

Les misterioses rajoles van ser motiu de conversa al municipi durant dies, i també amb els pobles del voltant, explica l'alcaldessa de Bassella: "Ho he comentat amb altres alcaldes i ningú en sabia res. Nosaltres ho vam descobrir per casualitat, i es va convertir en tema de conversa amb els ajuntaments del voltant".

Al poble ningú va veure res d'estrany, diu Barbens, i això que la feina de posar-les segurament demanava temps: "Ens sorprèn que estan molt ben col·locades i ha calgut temps per posar-les, però curiosament ningú ha vist cap moviment estrany vora els llocs on han aparegut". L'alcaldessa afegeix que les han revisat bé per trobar-hi algun indici i tampoc se n'han sortit:

"Hem revisat totes les rajoles amb detall per si hi havia alguna pista o indici sobre l'autoria, i no hem vist res."

Per enganxar les rajoles als ponts, en molts casos han hagut de fer servir una escala i sempre estan fixades amb ciment.