L'enlairament del nanosatèl·lit català Enxaneta, ajornat fins dilluns per "motius tècnics"

Ajornen per "raons tècniques" l'enlairament de la nau Soiuz que havia de posar en òrbita el nanosatèl·lit català Enxaneta des de Baikonur, al Kazakhstan.

Era un moment important per al projecte New Space de Catalunya i, per això, aquest matí, tots els agents implicats ho estaven seguint des de l'Auditori del Cosmocaixa, a Barcelona.

El director de l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya, Ignasi Ribas, ha explicat que l'ajornament es fa per "precaució" mentre fan les comprovacions tècniques. "Demà es continuarà amb els preparatius normals i s'enlairarà. Cal dir que no és una qüestió estranya, per motius meteorològics o tècnics a vegades es cancel·len els llançaments i es posposen 24 hores".

Hores més tard, però, s'ha comunicat que la nau s'enlairarà previsiblement dilluns, 48 hores més tard de que estava previst.

Millorar el 5G

Millorar la connectivitat d'internet 5G a Catalunya. Aquesta serà la missió de l'Enxaneta, el primer nanosatèl·lit que enlairarà el govern català des de la base de coets de Baikonur, al Kazakhstan. Es posarà en òrbita amb el coet Soiuz 2, de gairebé 50 metres d'alçada, juntament amb altres 37 nanosatèl·lits atmosfèrics i de telecomunicacions.

Se situarà en una òrbita de 500 quilòmetres d'altura i viatjarà a una velocitat de set quilòmetres per segon, i farà una volta a la Terra cada 90 minuts.

El nanosatèl·lit Enxaneta, de poc més de tres quilograms, servirà per millorar els serveis d'internet a zones del territori català que no tenen cobertura amb les xarxes de telecomunicacions terrestres habituals.

També tindrà altres aplicacions, la recepció de dades meteorològiques de les estacions espacials o l'observació de la fauna salvatge i els cabals fluvials.

Fins a dia d'avui, només la Universitat Politècnica de Catalunya havia llançat nanosatèl·lits a l'espai -quatre en total-, però amb l'objectiu d'observar la Terra.
 

Estratègia New Space

És la primera missió de l'estratègia New Space del govern català, que neix amb l'objectiu d'impulsar la indústria aeroespacial i l'economia tecnològica a Catalunya, desenvolupant satèl·lits més petits en missions més àgils i econòmiques.

Un canvi que, segons el conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública, Jordi Puigneró, "democratitza l'espai" en permetre que més actors posin satèl·lits en òrbita. Aquest projecte ha estat desenvolupat per l'empresa Sateliot, i ha rebut més de mig milió d'euros de finançament de la Generalitat. El programa New Space està dotat amb 18 milions d'euros.

La infraestructura de l'aeroport de Lleida-Alguaire tindrà un paper destacat en l'estratègia New Space: servirà com a port espacial en les missions de vols suborbitals, com a centre de proves per a coets llançadora -el segon d'Europa- i com a àrea empresarial vinculada a la nova "economia de l'espai".

El nom "Enxaneta" ha sortit escollit d'entre deu propostes finalistes i els vots de 10.000 infokaires, els espectadors de l'"InfoK", el programa informatiu infantil del Super3.

Des del cosmòdrom de Baikonur

L'Enxaneta s'enlairarà des del cosmòdrom de Baikonur, a la república del Kazakhstan, a 2.500 quilòmetres de Moscou. Tot i ser una exrepública soviètica, Baikonur segueix sent una base espacial russa, que paga al Kazakhstan 115 milions de dòlars anuals.

És el primer port espacial del món, fa 6.700 quilòmetres quadrats -gairebé el doble de l'extensió de l'illa de Mallorca. A l'interior del cosmòdrom hi ha una ciutat de 73.000 habitants, construïda per donar-hi serveis.

Hi ha instal·lades vuit plataformes actives de llançament de coets, una planta de producció d'oxigen i nitrogen, dos aeroports, 470 quilòmetres de vies de ferrocarril i 1.281 quilòmetres de carreteres.

El cosmòdrom de Baikonur es va construir l'any 1955, sota les ordres del llavors president de l'URSS Nikita Khrusxov. Al principi, la seva funció va ser la de centre de prova de míssils balístics.

El 4 d'octubre del 1957 va sortir el primer satèl·lit artificial: l'Sputnik 1. Després, les naus tripulades per animals, amb la gossa Laika obrint camí.

El 12 d'abril del 1961, es va enlairar des de Baikonur la nau Vostok, amb Iuri Gagarin a bord, per fer el primer vol tripulat orbital. A la plataforma d'enlairament hi ha un gran monument dedicat a l'astronauta.

Dos anys després, el 16 de juny del 1963, va sortir el primer coet al món tripulat per una dona, la cosmonauta Valentina Tereixkova.