L'ensenyament a la societat de la informació: llums i ombres (I)
La societat del coneixement cap a la qual anem exigeix noves competències i una renovació didàctica important. Per on començar? Les resistències són comprensibles: qui no té por dels canvis? Els ordinadors ja són a les aules, però les connexions funcionen? Si fallen, els alumnes perden la confiança en l'aprenentatge digital. Els professors reconeixen que s'han de posar les piles tecnològicament però que queden altres canvis pendents.
Fins fa molt poc, l'ensenyament a les escoles es feia de portes endins. Gairebé mai, a una aula, s'havia vist un telèfon o un ordinador per rebre informació i coneixement des de canals externs. Tot això ha canviat.
"Els ordinadors a les aules d'informàtica se sumen als telèfons mòbils dels estudiants, proporcionant-los canals de comunicació amb l'exterior que costa saber com controlar i aprofitar", recull l'Informe internacional SITES (2006), on s'analitzen amb profunditat els recursos informàtics dels centres educatius i l'ús pedagògic de les tecnologies de la informació i la comunicació. En l'informe hi van participar 22 sistemes educatius, entre els quals hi ha Catalunya. "La complexitat de l'alumnat deriva del fet que en el sistema educatiu els que més han canviat són els alumnes en la mesura que absorbeixen els canvis del seu entorn. L'accés a quantitats ingents d'informació, els nous canals de comunicació interpersonal, la publicitat insistent que indueix al consum, els models de comportament de la televisió i els esquemes de diversió de la indústria de l'oci són factors que modelen un jovent que ha canviat molt més que les organitzacions que la societat va dissenyar fa temps per educar-lo". El mateix informe evidencia que a Catalunya hi ha uns nivells relativament baixos d'utilització educativa de les TIC.
D'altra banda, l'Informe Pisa del 2009, que mesura els coneixements de lectura, matemàtiques i ciències que tenen els joves de 15 anys de 65 països, va tornar a deixar en evidència que Espanya no arriba a la mitjana dels països desenvolupats, malgrat haver-se recuperat una mica des de l'informe anterior. Un altre estudi, aquest de l'Obra Social de la Fundació La Caixa, constata que Espanya duplica la mitjana europea en abandonament escolar.
Quines són les causes que ens porten a l'alt fracàs escolar? L'entrada dels ordinadors a les aules hi ha influït? Com impedir que els alumnes copiïn de webs com El Rincón del Vago o la Viquipèdia i aprovin assignatures sense haver estudiat? Com avaluen els professors el Projecte Educat 1x1? Cal canviar la metodologia d'aprenentatge? Estan suficientment preparats els mestres per aquests canvis tecnològics? Encetem en aquesta pàgina un diàleg entre professors i alumnes de diferents centres escolars de Catalunya que s'han prestat a respondre unes preguntes al 3cat24. També animem els lectors a dir-hi la seva.
Alt fracàs escolar. Les TIC hi tenen res a veure?
La Mònica Rubio Piñeras és professora d'ESO i d'aula d'acollida a un institut públic de Badalona. Ella creu que la introducció de les TIC és el començament d'un canvi de metodologia a l'aula. "I això ens apropa al món de l'alumnat. Els motius del fracàs escolar són molts, seria massa fàcil atribuir-ho només a les TIC".
En Carles Buide Aso dóna classes d'ESO i Batxillerat a l'Institut Màrius Torres. Considera que el fracàs escolar és motiu "de l'estabilitat del sistema d'estudis on els professors mitiguem els defectes. Cada vegada que s'instauren canvis (i per desgràcia és sovint) s'ha de refer molta feina. Les TIC són un mitjà més, no una finalitat".
La Núria Darder és cap d'estudis i mestra de Primària a l'Escola del Parc del Prat de Llobregat. Ella parla d'observar els canvis socials: "A causa dels baixos resultats en aquesta i altres proves en general, l'ensenyament se centra en les competències bàsiques. Però la societat canvia i cada vegada és més tecnificada. Ens hem d'adaptar. Una manera de fer-ho és introduint noves metodologies a l'aula i amb les TIC. Per què? Perquè els nens i nenes d'ara han crescut amb el ratolí a la mà. Qualsevol metodologia tradicional no els motiva".
L'Anna Fité és professora d'ESO i Batxillerat a l'Institut Damià Campeny. Segons l'Anna la causa de l'alt fracàs escolar són els valors socials actuals transmesos per la societat i per les famílies. "Predomina la immediatesa, el nul esforç, la poca valoració dels estudis com a procés d'aprenentatge. Sí que valoren el fet de tenir un paper, un certificat però no el fet de saber-ne més".
En Marc Avià, professor de Tecnologia als quatre cursos de l'ESO, a l'Institut XXV Olimpíada de Barcelona, pensa que la principal causa del fracàs escolar "és la progressiva permissibilitat acadèmica en què ens hem vist immersos professors i famílies. Hem de ser més exigents amb els alumnes i amb els nostres fills".
La Begoña Martínez Villariño imparteix classes al cicle mitjà i superior de l'escola rural CEIP Mainas. Ella opina que les TIC augmenten la motivació de l'alumne, permeten autonomia en l'aprenentatge i el disseny d'activitats individualitzades i progressives.
La Montserrat Filella Buira és professora de Batxillerat i d'ESO a l'Institut Màrius Torres de Lleida. "El fracàs escolar no té res a veure amb els ordinadors a les aules. Per tenir ulls de futur no ens hem d'encallar en una visió del passat. És més fructífer pessigar d'aquí i d'allà per construir l'ara. L'alumnat no pot estar-ne al marge, igual que la resta de societat, siguin els pares o altres persones que acompanyin i/o ajudin a construir l'educació d'aquesta societat".
El Rincón del Vago: copiar, enganxar i aprovar?
La Puri Peire Fernández, de l'escola d'educació especial Fàsia Eixample, dóna classes d'ESO adaptada. "Els profes hauríem de plantejar-nos si serveix de res que els alumnes facin els deures així. Si un alumne intenta fer un frau, no se'l pot aprovar. És comoditat o ganes de no complicar-se la vida per part del professor?"
La Marta Ballarín Enjuanes és professora d'ESO i de Batxillerat a l'Institut Màrius Torres de Lleida. "Avui en dia, els alumnes tenen moltes coses interessants al seu abast i se senten atrets per quasi totes, però no tenen ni hàbits de treball ni d'esforç. Pensen que amb les TIC les tasques es fan soles. Amb màquines o no, les coses es fan d'una en una i no poden atendre les explicacions del professor ni fer deures digitals mentre estan pendents del Facebook".
Marc Avià diu: "Sempre s'ha copiat. Ara és més fàcil. El problema és aprovar els alumnes que fan això".
Mònica Rubio: "Hi ha maneres de saber si els alumnes han copiat. Penso que l'habilitat i metodologia del professorat hi té molt a veure per garantir que l'alumnat arribi als objectius d'aprenentatge que ens hem traçat".
Anna Fité: "Cal posar un tipus de treballs o exercicis que no puguin copiar. Reconec que és molt difícil. Sempre hi ha una part de l'alumnat que no aprèn ni aprendrà, sigui per limitacions personals o per desídia. Considero que no s'hi pot fer res i que ho hem d'acceptar sense amargar-nos-hi".
Begoña Martínez: " El treball ha d'estar ben plantejat. Si demanem un treball sobre la contaminació hem de pautar què volem. Podem demanar-los que ha de contenir les causes, l'impacte, els països que més contaminen i les normatives. Aleshores hauran de fer alguna cosa més que copiar i enganxar".
Carles Buide Aso: "Abans copiàvem de les enciclopèdies, ara d'internet. Si un alumne és capaç de llegir i d'entendre el que copia, tenim molt de guanyat".
Montserrat Filella: "Nosaltres no podem ni hem de pretendre estar controlant si s'ha copiat o no. Cal canviar estratègies en les propostes".
Núria Darder: "Una bona estratègia és fer una presentació del treball davant la classe. d'aquesta manera l'alumne haurà de llegir, entendre, interioritzar i explicar-se".
(continua llegint la segona part)
"Els ordinadors a les aules d'informàtica se sumen als telèfons mòbils dels estudiants, proporcionant-los canals de comunicació amb l'exterior que costa saber com controlar i aprofitar", recull l'Informe internacional SITES (2006), on s'analitzen amb profunditat els recursos informàtics dels centres educatius i l'ús pedagògic de les tecnologies de la informació i la comunicació. En l'informe hi van participar 22 sistemes educatius, entre els quals hi ha Catalunya. "La complexitat de l'alumnat deriva del fet que en el sistema educatiu els que més han canviat són els alumnes en la mesura que absorbeixen els canvis del seu entorn. L'accés a quantitats ingents d'informació, els nous canals de comunicació interpersonal, la publicitat insistent que indueix al consum, els models de comportament de la televisió i els esquemes de diversió de la indústria de l'oci són factors que modelen un jovent que ha canviat molt més que les organitzacions que la societat va dissenyar fa temps per educar-lo". El mateix informe evidencia que a Catalunya hi ha uns nivells relativament baixos d'utilització educativa de les TIC.
D'altra banda, l'Informe Pisa del 2009, que mesura els coneixements de lectura, matemàtiques i ciències que tenen els joves de 15 anys de 65 països, va tornar a deixar en evidència que Espanya no arriba a la mitjana dels països desenvolupats, malgrat haver-se recuperat una mica des de l'informe anterior. Un altre estudi, aquest de l'Obra Social de la Fundació La Caixa, constata que Espanya duplica la mitjana europea en abandonament escolar.
Quines són les causes que ens porten a l'alt fracàs escolar? L'entrada dels ordinadors a les aules hi ha influït? Com impedir que els alumnes copiïn de webs com El Rincón del Vago o la Viquipèdia i aprovin assignatures sense haver estudiat? Com avaluen els professors el Projecte Educat 1x1? Cal canviar la metodologia d'aprenentatge? Estan suficientment preparats els mestres per aquests canvis tecnològics? Encetem en aquesta pàgina un diàleg entre professors i alumnes de diferents centres escolars de Catalunya que s'han prestat a respondre unes preguntes al 3cat24. També animem els lectors a dir-hi la seva.
Alt fracàs escolar. Les TIC hi tenen res a veure?
La Mònica Rubio Piñeras és professora d'ESO i d'aula d'acollida a un institut públic de Badalona. Ella creu que la introducció de les TIC és el començament d'un canvi de metodologia a l'aula. "I això ens apropa al món de l'alumnat. Els motius del fracàs escolar són molts, seria massa fàcil atribuir-ho només a les TIC".
En Carles Buide Aso dóna classes d'ESO i Batxillerat a l'Institut Màrius Torres. Considera que el fracàs escolar és motiu "de l'estabilitat del sistema d'estudis on els professors mitiguem els defectes. Cada vegada que s'instauren canvis (i per desgràcia és sovint) s'ha de refer molta feina. Les TIC són un mitjà més, no una finalitat".
La Núria Darder és cap d'estudis i mestra de Primària a l'Escola del Parc del Prat de Llobregat. Ella parla d'observar els canvis socials: "A causa dels baixos resultats en aquesta i altres proves en general, l'ensenyament se centra en les competències bàsiques. Però la societat canvia i cada vegada és més tecnificada. Ens hem d'adaptar. Una manera de fer-ho és introduint noves metodologies a l'aula i amb les TIC. Per què? Perquè els nens i nenes d'ara han crescut amb el ratolí a la mà. Qualsevol metodologia tradicional no els motiva".
L'Anna Fité és professora d'ESO i Batxillerat a l'Institut Damià Campeny. Segons l'Anna la causa de l'alt fracàs escolar són els valors socials actuals transmesos per la societat i per les famílies. "Predomina la immediatesa, el nul esforç, la poca valoració dels estudis com a procés d'aprenentatge. Sí que valoren el fet de tenir un paper, un certificat però no el fet de saber-ne més".
En Marc Avià, professor de Tecnologia als quatre cursos de l'ESO, a l'Institut XXV Olimpíada de Barcelona, pensa que la principal causa del fracàs escolar "és la progressiva permissibilitat acadèmica en què ens hem vist immersos professors i famílies. Hem de ser més exigents amb els alumnes i amb els nostres fills".
La Begoña Martínez Villariño imparteix classes al cicle mitjà i superior de l'escola rural CEIP Mainas. Ella opina que les TIC augmenten la motivació de l'alumne, permeten autonomia en l'aprenentatge i el disseny d'activitats individualitzades i progressives.
La Montserrat Filella Buira és professora de Batxillerat i d'ESO a l'Institut Màrius Torres de Lleida. "El fracàs escolar no té res a veure amb els ordinadors a les aules. Per tenir ulls de futur no ens hem d'encallar en una visió del passat. És més fructífer pessigar d'aquí i d'allà per construir l'ara. L'alumnat no pot estar-ne al marge, igual que la resta de societat, siguin els pares o altres persones que acompanyin i/o ajudin a construir l'educació d'aquesta societat".
El Rincón del Vago: copiar, enganxar i aprovar?
La Puri Peire Fernández, de l'escola d'educació especial Fàsia Eixample, dóna classes d'ESO adaptada. "Els profes hauríem de plantejar-nos si serveix de res que els alumnes facin els deures així. Si un alumne intenta fer un frau, no se'l pot aprovar. És comoditat o ganes de no complicar-se la vida per part del professor?"
La Marta Ballarín Enjuanes és professora d'ESO i de Batxillerat a l'Institut Màrius Torres de Lleida. "Avui en dia, els alumnes tenen moltes coses interessants al seu abast i se senten atrets per quasi totes, però no tenen ni hàbits de treball ni d'esforç. Pensen que amb les TIC les tasques es fan soles. Amb màquines o no, les coses es fan d'una en una i no poden atendre les explicacions del professor ni fer deures digitals mentre estan pendents del Facebook".
Marc Avià diu: "Sempre s'ha copiat. Ara és més fàcil. El problema és aprovar els alumnes que fan això".
Mònica Rubio: "Hi ha maneres de saber si els alumnes han copiat. Penso que l'habilitat i metodologia del professorat hi té molt a veure per garantir que l'alumnat arribi als objectius d'aprenentatge que ens hem traçat".
Anna Fité: "Cal posar un tipus de treballs o exercicis que no puguin copiar. Reconec que és molt difícil. Sempre hi ha una part de l'alumnat que no aprèn ni aprendrà, sigui per limitacions personals o per desídia. Considero que no s'hi pot fer res i que ho hem d'acceptar sense amargar-nos-hi".
Begoña Martínez: " El treball ha d'estar ben plantejat. Si demanem un treball sobre la contaminació hem de pautar què volem. Podem demanar-los que ha de contenir les causes, l'impacte, els països que més contaminen i les normatives. Aleshores hauran de fer alguna cosa més que copiar i enganxar".
Carles Buide Aso: "Abans copiàvem de les enciclopèdies, ara d'internet. Si un alumne és capaç de llegir i d'entendre el que copia, tenim molt de guanyat".
Montserrat Filella: "Nosaltres no podem ni hem de pretendre estar controlant si s'ha copiat o no. Cal canviar estratègies en les propostes".
Núria Darder: "Una bona estratègia és fer una presentació del treball davant la classe. d'aquesta manera l'alumne haurà de llegir, entendre, interioritzar i explicar-se".
(continua llegint la segona part)
NOTÍCIES RELACIONADES