L'epidèmia de les armes als Estats Units: per què és el país amb més tirotejos massius

La matança en una escola de primària d'Uvalde, a Texas, ha reobert el debat sobre la necessitat de regular la tinença d'armes. La qüestió de les armes divideix un país on la segona esmena protegeix el dret dels ciutadans a tenir armes, però que és, amb diferència, el lloc del món on hi ha més tirotejos massius.

Republicans i demòcrates han tornat a xocar per aquesta qüestió. El líder demòcrata al Senat, Chuck Schumer, s'ha referit a "l'epidèmia de les armes als Estats Units" i ha retret als republicans que dediquin "pensaments i oracions" a les víctimes dels tirotejos en comptes d'actuar.

Per la seva banda, el líder dels republicans a la cambra alta, Mitch McConnell, s'ha declarat "escandalitzat" pel tiroteig a Uvalde i ha descrit l'autor com "un jove trastornat" i "maníac".

Schumer li ha respost que "els índexs de salut mental són o menys els mateixos en el món desenvolupat" i que, en aquest aspecte, "els Estats Units no són un cas a part".

La dificultat de legislar a favor del control d'armes

Cada vegada que hi ha un tiroteig indiscriminat, als Estats Units torna el debat sobre la laxitud de les lleis que permeten comprar armes fins i tot a adolescents i també sobre la responsabilitat de la indústria armamentística.

El president del país, Joe Biden, ha reclamat en diverses ocasions al Congrés que reforci el control de les armes de foc. Ara hi ha tornat. "Quan plantarem cara al poderós lobby de les armes?", s'ha preguntat.

El març de l'any passat, després d'un tiroteig a Colorado en què van morir vuit persones d'origen asiàtic, Biden va demanar la prohibició de totes les armes d'assalt i dels carregadors de gran capacitat. No se'n va sortir.

Fa gairebé 30 anys, el 1994, el Congrés dels Estats Units va aprovar l'anomenada llei Brady, que prohibia les armes d'assalt. La norma va expirar deu anys després sense que el Congrés la renovés.

Actualment, fa més de dues dècades que el Congrés no aprova una llei que limiti significativament la tinença d'armes.

El pes de l'Associació Nacional del Rifle

És molt complicat que qualsevol regulació de les armes tiri endavant a causa de la influència que té sobre els legisladors el lobby armamentístic, representat per l'Associació Nacional del Rifle (NRA, segons les sigles en anglès).

L'any 1968, l'Associació Nacional del Rifle va crear un comitè que estudia si donar suport o no als candidats a partir de la posició que tenen sobre el control d'armes.

De fet, pot arribar a classificar els polítics amb notes que van de la A a la F, segons si s'oposen més o menys a regular l'ús de les armes. Biden, per exemple, està qualificat amb una F, la pitjor nota de totes. En les últimes eleccions presidencials, l'NRA va demanar el vot per a Donald Trump.

L'Associació Nacional del Rifle ha ajudat a finançar campanyes de centenars de polítics nord-americans, sobretot republicans, però també demòcrates, gastant-se 190 milions de dòlars des del 1998, segons la base de dades Open Secrets.

Més control d'armes, menys tirotejos

Un estudi de l'organització Everytown for Gun Safety, que defensa augmentar el control d'armes, compara les polítiques dels 50 estats sobre les armes i mostra una correlació entre més regulació i menys violència relacionada amb les armes.

Els 13 estats on hi ha menys regulació sobre armes tenen prop del triple de morts per armes de foc que els 8 estats amb més control de les armes de foc, segons l'organització.

L'estat on hi ha hagut l'últim tiroteig massiu, Texas, és un dels territoris en què l'ONG considera que el control d'armes és "feble". L'any passat, l'estat va convertir-se en un "santuari" de les armes de foc a partir d'una sèrie de lleis signades pel governador, el republicà Greg Abbott.

"Texas serà sempre líder en la defensa de la segona esmena", va proclamar Abbott el juny passat en aprovar unes normes que permeten, entre d'altres, que els residents de més de 21 anys puguin portar armes de foc en públic sense necessitat de cap permís.

El país amb més armes per habitant

Entre les causes que expliquen la gran quantitat d'atacs amb armes de foc als Estats Units n'hi ha una de molt clara: en cap lloc del món hi ha tantes armes per habitant.

Segons les dades del 2017 de Small Arms Survey, una organització que fa recerca sobre armes lleugeres i violència causada per armes, als EUA hi ha 120,5 armes lleugeres en mans de civils per cada 100 habitants. A molta distància hi ha el Iemen (52,8), Montenegro (39,1), Sèrbia (39,1), el Canadà (34,7) i l'Uruguai (34,7).

Segons la mateixa organització, als Estats Units hi ha més de 393 milions d'armes lleugeres en mans de civils.

Adam Lankford, professor de Criminologia a la Universitat d'Alabama, assegura que, als Estats Units, les possibilitats de morir en un tiroteig massiu són mes grans a l'escola o al lloc de feina, mentre que a la resta del món aquest tipus d'incidents acostumen a passar prop d'instal·lacions militars, segons ha explicat en una entrevista a la cadena WBRC.

Per Lankford, que ha estudiat dades sobre tirotejos massius en 171 països diferents durant 40 anys, "el factor que ho explica és que tenir accés a armes de foc és molt més fàcil als Estats Units", de manera que aquest accés és molt senzill per a persones que suposen un risc.

Els ciutadans dels Estats Units suposen un 4,4% de la població global però són propietaris del 42% de les armes de foc mundials, segons un reportatge de The New York Times del 2017.

Buscar la fama i ganes d'imitar

The Violence Project, una organització que estudia l'ús d'armes als Estats Units, assegura que més del 80% dels autors de tirotejos massius presentaven signes de crisis psicològiques abans dels fets.

Segons aquesta organització, dels 171 tirotejos massius entre el 1966 i el 2019, només onze autors van afirmar que buscaven fama. The Violence Project, però, apunta que els tirotejos massius motivats per l'odi i per la voluntat de buscar la fama han crescut considerablement des del 2015.

Did you know? Of the 171 mass shootings in the US between 1966-2019, only 11 perpetrators claimed they were seeking fame as a result of their actions. There are many different motivations behind mass shootings, check out our database to learn about others!https://t.co/ct7Bg8EO2u pic.twitter.com/1vN651MhvD

— The Violence Project (@theviolencepro) June 11, 2020

Un altre factor és la tendència d'alguns tiradors a imitar altres assassins per guanyar notorietat. És el cas del supremacista blanc Payton Grendon, que va matar 10 persones i en va ferir tres més fa deu dies a Buffalo. Grendon idolatrava Brenton Harrison Tarrant, l'home que va assassinar 51 persones en dues mesquites a Christchurch, a Nova Zelanda, l'any 2018.

En l'atemptat de Buffalo el va copiar fil per randa, va transmetre la matança per Twitch (Tarrant ho havia fet per Facebook) i va penjar a la xarxa un manifest racista, com havia fet el terrorista neozelandès.

En aquest sentit, l'any 2020, amb l'esclat de la pandèmia, van incrementar-se els incidents amb armes, però, en canvi, van disminuir els tirotejos massius. Jillian Peterson, responsable de The Violence Project, remarcava a The New York Times que el fet que els mitjans de comunicació se centressin en el coronavirus va fer disminuir aquest factor de mimetisme.

Paradoxalment, durant la pandèmia van augmentar les vendes d'armes als Estats Units perquè molta gent va témer que la situació pogués provocar aldarulls civils.

Com regulen altres països la tinença d'armes

La poca regulació sobre les armes que hi ha als Estats Units contrasta amb els límits que hi ha en altres països. Al Canadà, per exemple, bona part de les armes són accessibles a la població, però hi ha diverses restriccions, que regulen tipus d'armes, qui pot comprar-ne i com es poden adquirir.

El sistema és similar al dels Estats Units, en què és legal tenir armes però no són fàcils d'aconseguir. Fa falta una llicència per comprar armes i munició i els compradors han de superar exàmens. A més, les llicències s'han de renovar cada cinc anys.

A l'extrem oposat dels Estats Units hi ha el Japó, on els tirotejos són molt poc freqüents. Segons un article a "The Atlantic", per tenir una arma al Japó cal assistir a una classe de tot un dia i aprovar un examen teòric. A més, cal fer una formació i passar un examen en un camp de tir i superar un test psicològic i de drogues.

Si després d'un examen exhaustiu sobre antecedents criminals o vincles amb grups extremistes s'aconsegueix el permís d'armes, cal informar la policia de la ubicació exacta en el domicili de l'arma i la munició, que s'han de guardar separades i tancades amb clau. La policia fa inspeccions anuals i l'examen s'ha de tornar a fer cada tres anys.

A Nova Zelanda, després de l'atac a dues mesquites de Christchurch, el març del 2019, el govern de Jacinda Ardern va decidir prohibir rifles d'assalt i armes semiautomàtiques. Al mateix temps, es va engegar un programa de recompra de les armes prohibides, amb un cost de més de 120 milions d'euros.

Els programes de recompra d'armes van tenir molta importància a Austràlia a mitjans dels anys 90. Després de la massacre de Port Arthur, el 1996, en què van morir 35 persones i 23 més van quedar ferides, el Parlament va aprovar l'Acord Nacional sobre Armes de Foc.

L'acord prohibia molts tipus d'armes i també impulsava un programa de recompra: es van recollir i destruir més de 650.000 armes i, en una segona recompra el 2003, se'n van eliminar gairebé 70.000 més. Es calcula que es van comprar i destruir una cinquena part del total d'armes de foc del país, segons una investigació de la corporació RAND.

Un estudi de l'any 2011 fet pels professors de Harvard David Hemeney i Mary Vriniotis concloïa que l'Acord Nacional havia estat "increïblement exitós en termes de vides salvades". El treball calcula que la taxa de suïcidis amb armes de foc va baixar un 57% i la d'homicidis un 42% en els set anys següents a l'aprovació de la mesura.