L'epidemiòloga Magda Campins: "L'ascens de casos és més ràpid a Espanya que a Itàlia"

"Si mirem l'ascens del nombre de casos des del principi, està sent més ràpid a Espanya que a Itàlia". Qui dona la dada és la doctora Magda Campins, cap d'Epidemiologia i Medicina Preventiva de l'Hospital Vall d'Hebron de Barcelona.

Segons les últimes dades oficials, ara hi ha a Espanya gairebé 40.000 contagis i hi ha 2.696 víctimes mortals. A Itàlia són més de 54.000 persones les que s'han encomanat i 6.820 han mort, d'acord amb les dades d'aquest dimarts.

En una entrevista a TV3, Campins ha explicat que "és difícil saber en aquests moments" quins motius fan que la transmissió sigui més ràpida a Espanya que a Itàlia, però s'ha mostrat confiada que els contagis també baixaran més ràpid:

"L'esperança que tenim és que les mesures de contenció han sigut més fortes a nivell d'Espanya que a Itàlia. Allà es va començar amb el confinament únicament de 4 regions del nord; a la resta gairebé cap mesura. A Espanya, va ser gairebé tot el país alhora.

És lògic esperar que comencem a veure un descens del nombre de casos de forma més ràpida que el que s'ha vist a Itàlia. Encara que la pujada ha sigut més ràpida, és probable que la corba s'aplani de forma més ràpida."

Campins ha explicat que, a l'hospital on treballa, el pitjor dia pel que fa a diagnòstics d'urgències va ser divendres. Durant el cap de setmana i dilluns, el volum global d'ingressos va ser menor, però van notar més demanda de pacients que requereixen les cures de l'UCI. "Una mica menys de casos, però un augment de casos greus", resumeix la doctora, que defineix així la situació actual d'Espanya:

"Encara estem en pujada franca. L'increment de la corba és exponencial, com anàvem dient que seria els propers dies, esperem a finals de setmana començar a veure una davallada."

Aquesta experta en medicina preventiva i salut pública espera que, a finals de setmana, "a partir de divendres o dissabte", es comenci a notar els efectes del confinament. Ja avisa, però, que no es poden relaxar les mesures de prevenció:

"És fonamental que no ens relaxem. Encara que ho comencem a veure a partir de finals d'aquesta setmana, el confinament s'ha de mantenir. Si la gent es relaxa, hi haurà un altre pic i tindrem una segona onada. Que la població segueixi fent molt cas de les mesures és fonamental."

Campins, partidària d'haver decretat un confinament més dur ja des de la setmana passada, manté aquesta aposta "si en 2 o 3 dies no veiem una disminució de casos".

L'epidemiòloga comenta que disposar dels testos ràpids del nou coronavirus, que a Catalunya encara han d'arribar, ajudarà també tothom a ser més conscient de la situació:

"Si fem proves a totes les persones que tenen símptomes, tindrem molts més èxits en el sentit d'aturar la transmissió."

L'increment ràpid de malalts greus és el que col·lapsa el sistema sanitari "i obliga a fer el que es fa a Madrid", on s'ha muntat un hospital de campanya amb mil llits a Ifema i el Palau de Gel s'ha reconvertit en un gran tanatori. En resum, "habilitar grans espais diàfans per posar-hi llits" o fer "UCI improvisades amb una mancança encara d'equips de protecció individual", desplegaments que, "si es poden fer sense pressa, millor".  

Campins ha explicat que, al Vall d'Hebron, estan assajant fórmules per reutilitzar material garantint un grau de protecció "màxim". Per exemple, reesterilitzen les ulleres per poder-les fer servir més d'un cop. "O estem fent proves de rentadora a més de 80 graus per poder reutilitzar màscares", afegeix. De tota manera, la doctora aclareix que cada dia els entra material, encara que en fan "un ús més restrictiu" per evitar quedar-se'n sense.

Sense consens a la comunitat científica

Alguns experts remarquen que encara és massa aviat per saber si a Espanya els contagis augmenten més ràpid que en altres països, com Itàlia. El motiu és que és impossible tenir la fotografia en temps real, com explica Miguel Hernán, catedràtic d'epidemiologia de la Universitat de Harvard:

"Una persona que avui es reporta com a cas contagiat, és una persona que primer ha hagut de ser infectada, després ha hagut de tenir símptomes, després ha hagut de tenir un diagnòstic i després d'això ha hagut de ser un cas que es notifica. Aquest període és d'unes dues setmanes."

Hernán afegeix que, d'Itàlia, no hi ha prou dades per saber fins a quin punt s'han reduït els contagis a contactes dels malalts:

"No sabem exactament si han aconseguit reduir els contactes de forma tan profunda com sembla que s'ha fet a Espanya."

La petició d'un confinament total, que van subscriure setanta científics de tot l'Estat fa uns dies, tampoc genera consens, ni polític ni entre els investigadors.

El director del Centre d'Emergències i Alertes Sanitàries, Fernando Simón, creu que el cas de Wuhan no és comparable:

"A la Xina es va aïllar primer una ciutat d'11 milions d'habitants, és a dir, menys de l'1% de la població d'aquest país, i posteriorment, una província. I hi havia 32 províncies més al voltant capaces de donar-li suport, abastir i mantenir de la forma adequada la població d'aquesta província.

A Europa les coses no funcionen igual. I si Espanya s'aïlla, que és el que hem fet, no hi haurà altres països que ens ajudin. Hem d'aconseguir entre tots donar aquest suport social que la resta de províncies de la Xina van donar a Wuhan."

Hernán coincideix a destacar la importància de calibrar les conseqüències d'un confinament total:

"Si es fa un confinament extrem que s'arriba a un punt que tota la ciutadania està en una situació socioeconòmica pitjor o el país té un deute tan gran que no pot arribar a sostenir els serveis de salut en els pròxims anys, l'efecte sobre la salut pública podria ser molt seriós, potser més seriós que el de la pròpia epidèmia. Per això aquesta mena de decisions són tan difícils."