L'Equador tindrà un president de dreta: Guillermo Lasso s'imposa a Andrés Arauz
L'exbanquer i candidat de la dreta, Guillermo Lasso, aquest diumenge a Quito celebrant la victòria a les presidencials (EFE)

L'Equador tindrà un president de dretes: Guillermo Lasso guanya el candidat de Correa

Andrés Arauz va guanyar la primera volta amb més de 13 punts d'avantatge, però ha perdut en la segona, en què els indigenistes han demanat vot nul

Josep Maria Camps ColletActualitzat

Les eleccions d'aquest diumenge a l'Equador suposen un canvi substancial en la presidència del país: ha guanyat el candidat de la dreta, Guillermo Lasso.

Ha vençut el d'esquerres, Andrés Arauz, el candidat del partit liderat per Rafael Correa, president entre el 2007 i el 2017, i substituirà Lenín Moreno, president des del 2017.

Lasso, que era la tercera vegada que aspirava al càrrec, ha aconseguit el 52,50% dels vots, mentre que Arauz s'ha quedat amb el 47,50%.

Un col·legi electoral de Quito, aquest diumenge durant la visita d'una missió d'observació de l'OEA (EFE)

"Missatge molt clar" o "relliscada"?

El guanyador ha considerat que els resultats són "un missatge molt clar":

"Vull agrair als equatorians que m'han donat la seva confiança, que han sortit a votar amb esperit democràtic, que ho han fet en pau i que han donat al nostre país un missatge molt clar."

Per la seva banda, el perdedor ha dit que no tindrà problemes per felicitar Lasso, però ha assegurat que no és una derrota, sinó "una relliscada".

"És una relliscada electoral, però de cap manera és una derrota política ni moral."

El candidat de Rafael Correa, Andrés Arauz, aquest diumenge a Quito acceptant la derrota (EFE)


Al revés que a la primera volta

Eren els candidats que havien passat a la segona volta, mentre que a la primera va guanyar Arauz amb gairebé un 13% més de vots que Lasso, que va quedar segon per poc marge.

El tercer va ser el candidat indigenista Yaku Pérez, que després d'un recompte molt ajustat va quedar a només 32.000 vots de Lasso.

El candidat del moviment Pachakutik, Yaku Pérez, la setmana passada a Quito (EFE)


16% de vots nuls

Pérez va denunciar frau electoral, no va acceptar els resultats i ha demanat el vot nul en la segona volta: n'hi ha hagut 1.676.000, més del 16% del total de vots emesos.

Això s'ha considerat una victòria moral per al partit indigenista que lidera, el Pachakutik, que a les legislatives va aconseguir ser la segona força al Parlament, amb 26 diputats.

Assange i el procés català, un dels factors que han desencadenat la seva detenció
Lenín Moreno, el president sortint de l'Equador, en una imatge d'arxiu (EFE)


Correa vs. Moreno

Les eleccions legislatives es van celebrar el 8 de febrer, i es van fer coincidir amb la primera volta de les eleccions presidencials.

No es presentava cap dels dos, però la campanya també ha estat un enfrontament entre els dos últims presidents, Rafael Correa i Lenín Moreno.

Correa, condemnat a l'Equador per corrupció, lidera de facto Revolució Ciutadana, el partit que ha presentat Arauz, i des de l'exili ha felicitat Lasso i també li ha desitjat sort:

"Només li demano que s'acabi el 'lawfare' (guerra jurídica) que destrueix vides i famílies."

Rafael Correa, expresident de l'Equador, en una imatge d'arxiu (Reuters)

Després de ser el vicepresident de Correa entre el 2007 i el 2013, Moreno el va substituir a la presidència el 2017 en unes presidencials que va guanyar a Lasso i va adoptar unes línies polítiques força diferents.

Un dels canvis va ser en relació amb Julian Assange, refugiat a l'ambaixada de l'Equador a Londres, i a qui Moreno va acabar retirant la protecció.

Revolta pel preu de la gasolina

El moment més crític de la presidència de Moreno va ser l'octubre del 2019, quan la decisió d'apujar els preus de la gasolina va comportar grans vagues i aldarulls importants.

Els manifestants van assaltar el Parlament, es va decretar l'estat d'excepció i es va traslladar el govern de Quito a Guayaquil, fins que Moreno va haver de fer marxa enrere.

La pandèmia també ha afectat greument l'Equador: amb una població de 17 milions d'habitants, hi ha hagut 350.000 casos i més de 17.000 morts.

 

Un col·legi electoral de Quito, aquest diumenge després de la jornada electoral (EFE)

 

Anar al contingut