L'Equador anirà a la segona volta de les eleccions: ni Noboa ni González arriben al 50% dels vots

Amb més del 80% del vot escrutat, ara per ara, l'Equador anirà a una segona volta el 13 d'abril de les eleccions generals, després de la cita amb les urnes d'aquest diumenge. 

El moviment Acció Democràtica Nacional, de l'actual president, Daniel Noboa, ha obtingut gairebé el 45% dels vots, lluny del 50% necessari per proclamar-se guanyador. De ben a prop, el moviment Revolució Ciutadana, liderat per l'expresident Rafael Correa, amb la seva candidata, Luisa González, ha obtingut gairebé un 44% dels sufragis. 

Gairebé catorze milions de persones estaven cridades a les urnes en uns comicis marcats pel clima de tensió per la lluita contra el crim organitzat i per la polarització. 

Segons la presidenta del Consell Nacional Electoral, al tancament dels col·legis la participació estimada superava el 83%. Els equatorians que viuen a Catalunya també han pogut votar a Barcelona.

La jornada electoral s'ha celebrat enmig de fortes mesures de seguretat. El país ha tancat les seves fronteres amb el Perú i Colòmbia davant les amenaces de grups armats i bandes criminals que operen a les zones frontereres, i també s'han militaritzat els ports. 

L'actual president, Daniel Noboa, intenta ratificar la seva victòria del 2023 després de la dimissió de Lasso, enfront de Luisa González, candidata avalada per l'expresident Rafael Correa. Els dos candidats representen dos models antagònics.

Per una banda, Noboa vol mantenir el seu pla de seguretat i modernització econòmica. I de l'altra, González, vinculada al moviment Revolució Ciutadana, proposa augmentar la despesa social i l'enfortiment dels serveis públics. Un moviment que està liderat per l'expresident Rafael Correa, exiliat a Bèlgica.

El segon país més perillós de l'Amèrica Llatina

L'Equador es troba des de fa un any en situació de conflicte armat contra el crim organitzat, vinculat al tràfic de cocaïna, el principal causant de l'onada de violència que va convertir-lo, el 2023, en el país llatinoamericà amb la taxa més alta d'assassinats.

La seguretat ciutadana és una de les principals preocupacions dels equatorians: "Per Guayaquil i Quito ja no es pot caminar", explica un veí, "a partir de les sis o les set de la tarda, et roben, et maten."

La comunitat equatoriana a Catalunya en pateix les conseqüències

A Catalunya hi viuen uns 24.000 equatorians que també pateixen per la seguretat dels seus familiars i amics. "Molta gent que viu a Catalunya ja no viatja a l'Equador per la seguretat", explica a Catalunya Ràdio Luis Villacrés, director del Centre Equatorià de Catalunya.

"Si reps una trucada, saps que pot ser perquè algú està mort o segrestat, directament."

Segons Villacrés, l'Equador "és el país més perillós de l'Amèrica Llatina després de Mèxic", i això repercuteix en "la qualitat de vida, la salut, l'educació i la manca d'inversió". 

"Si no hi ha seguretat, no hi ha inversió. Sense inversió, no hi ha feina, i si la gent no treballa, no viu." 

Una cadena que fa que augmenti la demanda de visats per sortir del país, "cada vegada hi ha més gent que emigra cap als Estats Units i Europa, perquè la falta de feina és important". El director del Centre Equatorià de Catalunya explica també: "Econòmicament, hi ha molta demanda de diners a la gent que viu fora del país, i això incrementa les remeses."