L'equip d'estudiants de la UPC que farà un salt a l'espai exterior
Cosmic Research vol llençar, el 2022, un coet que superi els 100 km d'altitud
En aquest cas no se'ls pot aplicar l'expressió "no és per tirar coets". Perquè vint estudiants de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) es dediquen precisament a això: a llançar coets a l'espai. Són aparells construïts per ells mateixos i l'objectiu és generar una tecnologia pròpia que els permeti esdevenir els primers universitaris a llançar un coet que arribi a l'espai exterior.
El grup s'anomena Cosmic Research i els seus membres creuen que l'any 2022 podran superar la barrera dels 100 km -l'anomenada línia Karman, que marca el límit del que ja es considera l'espai exterior- amb un coet propi.
Els estudiants, que pertanyen a tres centres diferents -l'Escola Superior d'Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT), l'Escola Tècnica Superior de Telecomunicacions de Barcelona (ETSETB) i la Facultat d'Informàtica de Barcelona (FIB)- volen superar el repte amb un coet de sis metres de llargada, equipat amb tecnologia electrònica de telemetria i amb un motor capaç de desenvolupar una velocitat supersònica.
Des del 2016, els joves han assajat amb coets més petits. I han tingut la bona pensada de batejar-los amb noms de dones astronautes, sovint molt oblidades. El Resnik recorda Judith Arlene Resnik, que va morir en la missió Challenger l'any 1986. Fins ara n'han fet tres llançaments reeixits des d'Alcolea de Cinca (Osca) i han aconseguit que en només dos minuts arribi als 2 km d'altitud, cosa que significa una nova marca per a coets construïts per estudiants a l'estat espanyol. L'aparell va arribar gairebé als 1.000 km/h.
El darrer llançament, el març d'aquest any, es pot veure en aquest vídeo.
El coet té una longitud de 2,5 metres, està fabricat amb fibra de carboni i porta un motor d'aliatge aeroespacial d'alumini. El Resnik també porta un sistema electrònic i telemetria de doble banda que permet rebre i enviar dades i senyals a una estació de control.
El segon prototip s'anomenarà Bondar, en honor de la primera astronauta canadenca, Roberta Bondar, que va participar a la missió Discovery de l'any 1992. Serà una mica més llarg -tres metres de longitud- i es llançarà durant la tardor del 2018. Serà una versió a escala del coet que afrontarà el repte del 2022. Entre altres coses, servirà per assajar un nou combustible de fabricació pròpia, menys contaminant, fet a base de nitrat d'amoni. Precisament el combustible significarà el 90% dels més de 40.000 euros que podria costar el llançament previst per al 2022.
Una de les coses que volen aconseguir els estudiants és incentivar l'interès per la carrera espacial i que la societat en general comprengui els beneficis que se'n deriven. Així ho explica Alberto Pulido, portaveu del grup:
"L'exploració espacial planteja reptes tecnològics extrems que catalitzen el progrés científic com cap altra activitat humana. A més, proporciona avenços que es tradueixen després en beneficis socials, que van des de les comunicacions per satèl·lit fins a les tècniques de detecció de càncer."
Cosmic Research s'emmarca dins del programa INSPIRE de l'ESEIAAT, que impulsa l'aprenentatge dels estudiants amb projectes reals sota el concepte d'aprenentatge actiu o "Learning by doing".
