Les 10 claus de l'èxit del sistema educatiu portuguès, lloat per PISA

En qüestions educatives, en general, es mira cap al nord, cap al nord d'Europa. Són popularment sabudes les virtuts dels sistemes nòrdics tant en resultats com en recursos educatius. A tocar, però, hi tenim Portugal, un país similar a Catalunya en xifres, tant respecte a la població --hi ha deu milions de portuguesos i vuit milions de catalans-- com pel que fa a centres educatius --a Portugal en tenen poc més de 6.000 i a Catalunya, gairebé 5.500.

Un país proper, amb xifres semblants, però amb realitats i resultats educatius diferents. A Portugal han aconseguit revertir les xifres adverses i, en 20 anys, han passat del 50% al 6% d'abandonament escolar.

1. Consens polític

No tenen cap recepta màgica, així ens ho explica Joâo Costa, ministre d'Educació: "No hi ha una clau màgica per explicar el que ha passat a Portugal. Són molts passos, molts instruments d'una política molt continuada.

"Hi ha un ampli consens polític pel combat contra el fracàs, contra l'abandonament, per l'escola com a ascensor social."

"Consens" tant polític com social, és la paraula més repetida per entendre part d'aquest èxit.

Tiago Brandâo Rodrigues, que va ser ministre d'Educació entre el 2015 i el 2022, considera que "aquesta entesa és absolutament fonamental i central", i afegeix: "Els nens, els professors, el que tenim en el nostre sistema educatiu, no pot ser mai la pilota amb la qual juguem el joc de la política, en el mal sentit de la paraula."

2. Una única llei educativa en gairebé 40 anys

Aquesta entesa es visualitza en la llei de bases del sistema educatiu portuguès, aprovada pel Parlament l'any 1986. Una norma de màxim consens que, tot i les modificacions, no ha perdut l'essència i continua vigent.

A Espanya, en canvi, en democràcia, s'han aprovat 8 lleis educatives, des de la LOECE, del 1980, fins a l'actual LOMLOE. Hem passat per la LODE, la LOGSE, la LOPEG, la LOCE, la LOE, la LOMCE i la LOMLOE.

Un reguitzell de normes que fa canviar constantment de rumb i no deixa prou temps perquè s'estabilitzin les mesures i veure'n els resultats.

Tiago Brandâo Rodrigues explica que hi ha hagut "petites alteracions", però hi ha "el consens en la força de l'escola per la societat portuguesa". La llei portuguesa és "l'espina dorsal" de l'educació des del 1986.

"Hi ha el consens en la societat que l'educació és el més important que podem donar a les noves generacions."

3. Punxada a PISA el 2000

Portugal ha passat de tenir uns resultats molt decebedors en la primera edició de les proves PISA, l'any 2000, a ser dels pocs que, fins al 2018, havia millorat de manera sostinguda en matemàtiques, ciències i comprensió lectora.

Com la gran majoria de països, Portugal també ha tingut un descens sense precedents en els resultats PISA del 2022, que s'han sabut aquesta setmana. Han perdut 21 punts en matemàtiques, 15 en ciències i 7 en comprensió lectora, però tot i la davallada, es mantenen en la mitjana de l'OCDE.

Són, a més, el país que l'informe destaca com a exemple per haver aplicat polítiques educatives més eficaces per ajudar l'alumnat desafavorit i com a referent en la lluita contra la segregació.

I és que, segons assenyala l'informe, com més inclusius són els sistemes educatius, menys relació hi ha entre la condició socioeconòmica de l'alumnat i els seus resultats acadèmics.

4. Polítiques educatives sostingudes en el temps

Joâo Costa, ministre d'Educació, explica que, a partir d'aquests resultats, i en un context, a finals dels 90 principis dels 2000, amb més del 50% d'abandonament escolar, es van engegar diverses polítiques que s'han mantingut en el temps.

Quines són aquestes polítiques? Respon Costa: "Vam crear un pla nacional de lectura, un pla nacional de formació del professorat en l'àrea de portuguès, vam millorar el currículum de matemàtiques, també un programa de formació per al professorat de matemàtiques, i, un fet molt important a finals dels 90, que és la creació d'una xarxa pública d'educació preescolar. També vam crear una xarxa de biblioteques escolars per treballar en xarxa estratègies d'alfabetització..."

Tiago Brandâo Rodrigues destaca que "el 2001 Portugal tenia el 45% d'abandonament escolar prematur, Espanya tenia el 30-35% i la mitjana europea estava al 16-17%".

Amb dades del 2022, la taxa d'abandonament a Portugal és del 6%. A Catalunya aquesta taxa és del 16,9% i a Espanya, del 13,3%, segons l'Enquesta de Població Activa de finals del 2022.

Entre les mesures clau de principis del 2000 hi ha "l'escola a temps complet", un programa d'extraescolars gratuïtes per a tot l'alumnat fins a 4t de primària, que ha retallat desigualtats.

A més, es van tancar la meitat d'escoles --la majoria, amb pocs alumnes i amb infraestructures precàries-- i es van crear els agrupaments escolars: centres que treballen en xarxa sota una mateixa coordinació. Actualment, hi ha 810 agrupaments, tot i que també hi ha centres no agrupats.

A més, es dona més competències als ajuntaments. Ricardo Leâo, alcalde de Loures, afirma que "avui dia, els ajuntaments tenen responsabilitat pràcticament en tot, excepte en les opcions pedagògiques i en la tria del professorat".

5. Els docents de totes les etapes tenen la mateixa formació

A Portugal, els docents de totes les etapes tenen la mateixa formació: un grau i un màster universitari, des dels mestres de l'escola bressol, fins al professorat de secundària i batxillerat.

Domingos Fernandes, president del Consell Nacional d'Educació, ho destaca com un aspecte important, ja que "es valora els professors d'infants de 5 anys de la mateixa manera que es valora un professor de joves de 12è curs, de 17 anys".

6. Escolarització obligatòria fins als 18 anys

A Portugal l'educació és obligatòria fins als 18 anys. L'alumnat no comença secundària fins als 15, l'equivalent al nostre 4t d'ESO. La mesura es va adoptar el 2009 per reduir l'abandonament escolar, un dels factors que s'associen amb la precarietat i amb pitjors condicions de vida.

Fa 30 anys la meitat dels joves d'entre 18 i 24 anys deixaven els estudis. Ara aquesta xifra s'ha reduït fins al 6%, per sota, fins i tot, de la mitjana de la Unió Europea, i molt lluny de la mitjana de Catalunya, que se situa al 16,9%.

Aquí podeu veure com és una escola a Portugal:

7. Més autonomia per a les escoles

Durant el període de Tiago Brandâo al capdavant del Ministeri d'Educació es va donar més autonomia als centres.

L'exministre d'Educació explica en què consisteix aquesta autonomia: "Molta flexibilitat perquè puguin construir el seu currículum. Els hem donat la possibilitat, tenint un currículum nacional, que el 25% el puguin transformar i fer com volien, ajuntant assignatures..."

També destaca "una gran preocupació perquè l'educació sigui per a tothom, la idea d'educació per a la ciutadania i el desenvolupament".

"Sembla poca cosa, però quan dones llibertat i dones possibilitats a les escoles, no acostumen a fallar."

8. Aprimar el currículum i més interdisciplinarietat

Aleshores, l'actual ministre era el secretari d'estat d'Educació. Entre les mesures també van decidir aprimar el currículum.

Segons Costa, un currículum tan extens no permetia treballar en profunditat, dificultava la inclusió i no deixava temps per al treball interdisciplinari. Calia enderrocar els murs entre disciplines. A més, assegura, quedaven exclosos grans temes com ara les migracions, les alteracions climàtiques, la demografia... que no pengen d'una única ciència.

Domingos Fernandes, president del Consell Nacional d'Educació, explica que el currículum es fa d'una manera molt participativa: "Hi participen normalment les associacions professionals de professors: associació de professors de matemàtiques, associació de professors de biologia i geologia... les societats científiques, les universitats, figures de la cultura portuguesa, de la ciència de les arts."

També van definir --amb un debat a escala nacional-- el perfil de l'alumnat un cop acaba l'educació obligatòria.

Costa explica que es van identificar àrees de competències a treballar, "com ara el pensament crític, el pensament creatiu, la sensibilitat estètica i artística, òbviament, el coneixement científic tecnològic..."

"Qui no té eines per continuar-se formant al llarg de la vida, no tindrà èxit."

9. Més inversió durant més temps

Amb dades del 2021, les últimes disponibles, Portugal inverteix un 4,6% del PIB en educació, lleugerament per sobre de Catalunya, que se situa al 4,26%.

Això, en xifres absolutes, significa invertir 9.900 milions d'euros en el cas de Portugal i 9.700 milions a Catalunya. Estem parlant, doncs, de quantitats semblants, però la diferència és que, a Portugal, aquesta inversió ha estat sostinguda durant més temps.

Mentre que l'any 2000 Portugal ja invertia més de 8.000 milions d'euros del pressupost en educació, aquí no s'arribava als 4.000 milions. A Catalunya no es va superar el llindar dels 8.000 milions d'inversió fins al 2008, i la inversió va tornar a quedar per sota durant cinc anys a causa de la crisi econòmica. A Portugal, en canvi, no s'ha baixat mai per sota dels 8.000 milions i es van arribar a superar els 12.000 milions l'any 2010.

En el Fòrum Mundial de l'Educació del 2015, governs d'arreu del món es van comprometre a dedicar a l'educació entre el 4 i el 6% del PIB i, com a mínim, entre el 15 i el 20% de la despesa pública total. Aquí, a Catalunya, una cinquantena d'entitats i el sindicat CCOO van presentar el 8 de novembre una iniciativa legislativa popular al Parlament per reclamar-ho, amb 60.000 signatures.

10. L'acompanyament de les universitats

Les universitats trepitgen les escoles de manera habitual per fer propostes i recomanacions als docents en base al que diu la recerca científica. Els centres, a més, poden demanar un servei a mida a l'hora d'afrontar reptes o, per exemple, quan canvia el currículum.

És el que van fer a l'escola Padrão da Légua, als afores de Porto, després d'anys d'esforços per desfer-se de la imatge que tenien d'escola segregada. Són un dels 180 centres del país que es defineixen com a "territoris educatius d'intervenció prioritària" pel seu grau de complexitat.

La directora de l'escola, Albina Ribeiro, explica que se sentien "cansades i desanimades" perquè treballaven i no recollien fruits.

"La universitat ens va donar esperances que érem capaces de canviar, i ens en vam sortir."

Durant tres cursos els ha assessorat un equip d'investigadors de la Facultat de Psicologia i Ciències de l'Educació de la Universitat de Porto, liderat per Daniela Ferreira, i ara es reuneixen periòdicament per fer-ne seguiment.

Han aconseguit els dos objectius que es van marcar al principi: reduir l'absentisme i atreure més famílies del barri.

I no només això, sinó que el seu projecte, on la inclusió és un dels eixos vertebrals, també s'ha convertit en un referent per a famílies amb infants amb trastorns d'aprenentatge.

Ferreira insisteix que no tenen una recepta única per a tots els centres, sinó que identifiquen conjuntament amb els centres les seves necessitats i, a partir d'aquí, fan propostes.

El seu objectiu és que, a les aules, teoria i pràctica vagin de la mà. "Sabem els mètodes que estan científicament comprovats que donen bons resultats en l'èxit educatiu, la inclusió, la participació… i ajudem a aplicar-los", afirma la investigadora.

36 dies de vaga docent

El professorat, ara bé, no veu reflectit l'èxit del sistema en les seves condicions laborals. Aquest ha estat un any de grans mobilitzacions, i s'han sumat fins a 36 dies de vaga repartits entre els diferents territoris.

Una de les jornades més multitudinàries va ser el 6 de juny del 2023. Una data simbòlica perquè coincidia amb els 6 anys, 6 mesos i 23 dies que fa que tenen congelada l'antiguitat en la seva carrera professional arran de les retallades que es van fer durant la crisi econòmica.

Mário Nogueira, secretari general de la Federació Nacional del Professorat (FENPROF), diu que molts professors joves estan abandonant "per la desvaloratizació salarial i de carrera". Calculen que prop de 20.000 professors ja han abandonat la professió.

Segons Nogueira, un dels principals problemes és l'envelliment de la plantilla docent: gairebé el 60% té més de 50 anys, i el 15%, més de 60. Assegura que la jubilació de professorat no es compensa amb l'entrada de joves. Aquest final d'any, diu, es jubilen més de 3.500 professors i no n'arriben més de 600. Hi ha el risc, adverteix, que amb la desvalorització de la professió les escoles no puguin donar la resposta que han de donar.

Els sindicats, però també els ajuntaments, reclamen més recursos, en un país on el 90% dels centres són públics i que encara reptes com l'impuls a la inclusió i l'acollida de l'alumnat nouvingut.

Reptes de futur

Segons el ministre Joâo Costa, aquest últim any s'han fet millores significatives pel que fa a les condicions laborals del professorat, com ara passar a fixos uns 22.500 docents.

Tot i el daltabaix polític --el dia 7 de novembre el primer ministre portuguès António Costa va dimitir per un suposat cas de corrupció*--, s'ha aconseguit aprovar un pressupost perquè el govern que surti de les eleccions del pròxim mes de març pugui seguir valorant la trajectòria dels docents.

Per l'exministre d'Educació Tiago Brandâo el país ha de continuar fent front a reptes profunds. "Encara tenim un abandonament escolar del 6%, encara tenim moltes diferències socials, encara tenim un camí enorme en la inclusió."

Brandâo resumeix la seva aspiració: "Una escola de tots, que no pot deixar ningú enrere."

"Aquesta és la gran aventura del sistema educatiu: intentar que les diferències en l'entrada del sistema educatiu es puguin mitigar a la sortida."