Les 10 persones més riques dupliquen la fortuna i el 99% de la població s'empobreix

Durant els gairebé dos anys que fa que va començar la pandèmia, les deu persones més riques del món han doblat la seva riquesa. El 99% dels habitants del planeta, en canvi, s'han empobrit en aquests 22 mesos, han perdut ingressos.

Posant-hi xifres, això vol dir que les deu principals fortunes han passat de sumar 700.000 milions de dòlars a sumar uns 1,5 bilions de dòlars (més d'1,3 bilions d'euros).

Oxfam remarca: "Es tracta de l'increment més gran de la riquesa dels milmilionaris des que es tenen registres".

Una mort cada quatre segons

I ha passat, precisament, mentre més de 160 milions de persones s'ha vist abocades a una situació de pobresa.

Aquest desequilibri creixent el constata l'últim informe d'Oxfam, que porta per títol "Les desigualtats maten".

Unes desigualtats econòmiques i socials que l'ONG assegura que contribueixen a la mort d'"almenys 21.000 persones al dia, una cada quatre segons", de mitjana, per causes com la fam, la crisi climàtica, la violència de gènere o la manca d'accés a l'atenció sanitària.

I Oxfam adverteix que la xifra de 21.000 persones diàries podria ser més alta, perquè és fruit d'unes "estimacions conservadores".

Impulsar la redistribució de la riquesa

Franc Cortada, director d'Oxfam, diu: "Mai no ha estat més urgent posar fi a unes desigualtats tan violentes i obscenes, trencant amb l'acumulació de poder i de riquesa extrema de les elits".

L'ONG defensa: "És el moment d'impulsar mesures fiscals per redistribuir aquests beneficis extrems i que es reintegrin a l'economia real per així salvar vides".

A tall d'exemple, explica que si les deu persones més riques del món perdessin el 99,999% de la seva fortuna, continuarien sent més riques que el 99% de la humanitat.

Íñigo Macias, coordinador d'investigació d'Oxfam i coautor de l'informe, ha explicat al programa "El matí de Catalunya Ràdio" que aquests diners servirien per produir prou vacunes per a tot el món, finançar serveis de salut i protecció social universals, dotar de recursos necessaris per engegar les mesures d'adaptació contra el canvi climàtic, i inclús per finançar les polítiques contra la violència de gènere en 80 països.

I remarca que, sense aquests diners, les deu persones més riques del món encara tindrien 8.000 milions de dòlars més que abans de la pandèmia.

La bretxa de gènere, més gran

Oxfam també constata que arreu del planeta les persones més castigades per la pandèmia són les més vulnerables, fins i tot dins d'un mateix país.

Per aquest mateix motiu la pandèmia també ha colpejat més les dones, i ha fet més gran la bretxa de gènere.

Fins al punt que Oxfam calcula que ara es trigaran 135 anys a tancar la bretxa de gènere, i no 99 anys com s'estimava abans de la irrupció de la pandèmia.

Els 10 més rics, tots homes

Les deu persones més riques del món, segons la llista publicada per la revista Forbes, són deu homes. A data 30 novembre eren Elon Musk (fundador de Tesla), Jeff Bezos (fundador d'Amazon), Bernard Arnault (propietari de marques com Louis Vuitton i Moet), Bill Gates (fundador de Microsoft), Larry Ellison (president d'Oracle), Larry Page (exconseller delegat d'Alphabet, matriu de Google), Sergey Brin (expresident d'Alphabet), Mark Zuckerberg (fundador de Facebook), Steve Ballmer (exdirector executiu de Microsoft) i l'inversor Warren Buffet.

El cost de les retallades

En el cas concret d'Espanya, Oxfam constata que l'arribada de la pandèmia ha posat de relleu com les retallades en la sanitat acaben passant factura.

Les anomenades mesures d'austeritat tenen un cost que Oxfam demana revertir reforçant la inversió en sanitat i les polítiques de protecció social.

En aquest sentit, l'ONG demana al govern espanyol, que els fons de la Unió Europea siguin "una oportunitat real i efectiva per reduir les desigualtats, combatre els efectes del canvi climàtic i beneficiar la població en major risc de vulnerabilitat".

Oxfam calcula que a Espanya, des de l'inici de la pandèmia, les 23 persones més riques han vist com la seva riquesa creixia un 29%. Una situació que contrasta amb el fet que només durant el primer any de pandèmia més d'un milió de persones van passar per una situació de carència material severa.