Les "20 vides" de l'escalador Albert Segura: "Sense la por no ho faríem"

Ha viatjat per més de seixanta països, sobretot fent escalada, i n'ha vist de tots colors. Albert Segura és escalador, és la seua passió, que també ha convertit en la seua professió.

Ha treballat de guia de muntanya, submarinista professional, fent treballs verticals i, fins i tot, en equips de rescat. A "20 vidas" explica les vegades que ha vist la mort de prop.
 

Un any molt dolent el va fer decidir a escriure el llibre

Es va decidir a escriure el llibre fa un any i mig quan, de sobte, la vida semblava que se li posava en contra. La mort de la seua mare, la detecció d'un càncer del qual va ser operat i tractat i, per últim, un dia d'escalada accidentat quan li va caure una roca de grans dimensions que el va enviar directe a l'hospital:

"Tenia vuit costelles trencades, l'escàpula, el pulmó foradat, la tràquia aixafada i no em podia moure i va ser quan em vaig posar a escriure i en deu dies va sortir tot, són les més de vint vegades que he estat a punt de perdre de la vida. És un llibre que explica molt a atrevir-se a fer les coses i no penedir-te de res del que fas."

L'escalada l'hi ha donat tot

Segura no s'imagina la vida sense escalar. Explica que quan tenia 18 anys anava perdut com molts joves de la seua edat, però descobrir aquest esport li va canviar la vida.

Pensa en la primera vegada que va provar l'escalada:

"Em van convidar i recordo que vaig dir: 'vinc, però no crec que m'agradi perquè a això de pujar a una roca no li veig el sentit'. I tal com vaig tocar aquella roca em va entrar una sensació a dins que ja no volia fer res més, i vaig deixar la relació que tenia, la família i vaig marxar durant un any de viatge a escalar per tot arreu."

"Això és pitjor que la droga, enganxa molt", afirma l'escalador: 

"És com una espècie de ioga o meditació. Estàs agafat a una roca de peus i mans i estàs concentrat, de tal manera, que no pots pensar en res més que en agafar el pròxim canto i això fa que t'oblidis de tot".

La por és necessària

A més, reflexiona sobre la importància de la por per estar alerta:

"La por està sempre perquè escales i si et deixes anar, o un pas no surt, caus. Parets de més de 1.000 metres, zones molt remotes i això és el que em crida, l'aventura, sense la por no ho faríem".

Una de les vint vides

I entre les aventures i les 20 vides que ja ha gastat, recorda una de les seues primeres escalades, en solitari, quan sense adonar-se'n es va quedar sense corda i a molta alçada.

"A 300 o 400 metres vaig anar a posar la corda i no la portava. Fa més de vint anys, sense telèfon ni res… i al cap d'unes hores va passar gent i van poder avisar. Però vaig estar 24 hores penjat de la paret amb temperatures baixes, sense roba ni menjar, tremolant... a mitjanit volia saltar perquè no aguantava més i al cap de 24 hores em van venir a rescatar."

La Serra de Prades, el paradís de l'escalada

Quan està prop de casa, l'Albert gaudeix fent escalada a la serra de Prades. Assegura que és el millor lloc del món per fer escalada esportiva: "tenim la gran sort que és com viure a Hawaii i ser surfista! És una zona molt bona per a iniciar-se i per escalar tota la vida".
 

Una lliçó per a la seua filla

I acaba amb una reflexió que també comparteix amb la seua filla:

"Una cosa que li vull ensenyar a la meua filla és que si té un somni ha d'anar per ell; és la seua vida, només la viurà una vegada, no?"

"Quan tens alguna cosa que et crida molt, ho has de fer, si no, et passes la vida pensant: és que s'hauria d'haver fet això o ja ho faré quan em jubili i això mai passarà, no? El viatge més llarg que faràs serà el del cementiri, no aniràs a cap lloc més."