Les 3 decisions que pot prendre avui el rei i què suposen en el camí cap a la investidura

Segon i últim dia de la ronda de consultes de Felip VI per designar un candidat a la investidura. El rei ha reprès la feina aquest dimarts i ha rebut, entre el matí i la tarda, els líders del PP, el PSOE i Vox.

Sobre la taula hi té una decisió delicada, tenint en compte que tant Pedro Sánchez com Alberto Núñez Feijóo voldrien ser els escollits per sotmetre's a votació dels diputats: Sánchez perquè creu que pot tenir els suports necessaris per revalidar el càrrec, i Feijóo perquè diu que també pot ajuntar els suports necessaris i perquè vol fer valdre la seva victòria a les urnes.

Les mirades estaven posades en l'extrema dreta de Vox, que havia dit que oferia el seu suport gratuïtament al PP, però que havia plantejat el dubte de si canviava d'opinió després de la trencadissa amb els populars durant la votació per a la presidència del Congrés.

Finalment, però, Abascal ho ha aclarit davant del rei: manté l'oferta dels seus 33 vots per al candidat popular.

Feijóo ho té magre per accedir a la presidència comptant amb els vots de l'extrema dreta, perquè encara necessitaria el suport d'altres formacions, però ho hauria tingut del tot impossible si Abascal li hagués retirat el suport que li havia promès. 

L'article 99 de la Constitució estableix que, "després de cada renovació del Congrés dels Diputats, el rei, amb la consulta prèvia amb els representants designats pels grups polítics amb representació parlamentària, i a través del president del Congrés, proposarà un candidat a la presidència del govern".

Per tant, la Carta Magna no determina que hagi de ser candidat el guanyador de les eleccions, simplement relata que serà investit president qui aconsegueixi la confiança del Congrés, sigui en una primera votació amb majoria absoluta o en una segona, amb més vots a favor que en contra.

El rei va rebre aquest dilluns Yolanda Díaz i Aitor Esteban, entre d'altres, mentre que els líders d'ERC i Junts han declinat passar pel seu despatx.

Comença el compte enrere

Amb la informació que li hagin transmès els representants polítics a la ronda de consultes, el rei tornarà a convocar a La Zarzuela la presidenta del Congrés, Francina Armengol, per comunicar-li el nom del candidat que hagi decidit proposar per sotmetre's al debat d'investidura.

A partir d'aquí començarà el compte enrere per organitzar el debat d'investidura, encara que no podrà ser abans del 28 d'agost, que és quan la Mesa del Congrés certificarà el llistat de grups parlamentaris de la XV Legislatura, un tràmit del qual depenen ERC i Junts, que no compleixen els requisits que estableix el Reglament per formalitzar-los.

En cas de bloqueig polític, la data de la primera votació del debat d'investidura és clau, ja que determinarà el dia que se celebrarien unes noves eleccions generals.

En concret, si la primera investidura fallida es vota el 30 d'agost, una eventual repetició d'eleccions tocaria el 17 de desembre, però si s'endarrereix, ja tocaria votar per Nadal.

Sigui com sigui, a hores d'ara hi ha tres escenaris possibles:

Primer escenari: Sánchez candidat i nou govern a l'agost

La primera de les opcions és que Felip VI proposi com a candidat al secretari general dels socialistes, Pedro Sánchez.

Encara que part dels seus socis a la investidura no són a la ronda de consultes i, per tant, no informaran del sentit del seu vot, el socialista pot expressar el seu desig d'anar a la investidura comptant amb els seus diputats i els de Sumar.

Els 178 vots que va obtenir dijous a la votació del Congrés li valdrien com a mostra que pot reunir els suports necessaris per quedar-se a La Moncloa.

Si Sánchez resultés elegit, hi hauria govern molt més ràpid del que s'esperava; si no fos així, segurament s'activaria una altra ronda de consultes.

El fet que la ronda de contactes s'hagi convocat tot just 24 hores després que es constituïssin les Corts pot fer pensar que es vol anar ràpid perquè el pacte per reeditar un govern progressista podria estar cuinat, però els possibles socis de Sánchez insisteixen que no hi ha res lligat.
 

Segon escenari: Feijóo candidat a l'espera de PNB i Junts

Sánchez ha mostrat la seva disposició a sotmetre's a la investidura, però també ho ha fet el líder dels populars. Per ara, ni l'un ni l'altre compten amb majoria.

Si el nom que surt és el d'Alberto Núñez Feijóo --que defensa el seu dret a anar a la investidura en ser el partit més votat-- els terminis serien, en principi, els mateixos. Tret que fos necessari més temps per negociar els suports.

Feijóo podria brandar el fet que Junts no assegura el vot a Sánchez i obrir-se a un acord amb el PNB, malgrat que els bascos ja li van negar l'opció de negociar.

Si Feijóo no aconseguís finalment els suports de la cambra, el més probable seria anar a una altra ronda de contactes. Seria, en aquest cas, el torn del candidat Sánchez.

Tercer escenari: Feijóo fa un pas enrere després de veure el rei

La possibilitat que el president del PP decideixi finalment declinar anar a una investidura per no tenir els suports és la més improbable, però seria una opció que, ben argumentada, evitaria al polític gallec anar al Congrés per perdre. La imatge de la derrota de Feijóo a l'hemicicle podria ser utilitzada per desgastar-lo.

Rebutjar l'encàrrec del monarca no és habitual, però hi ha un precedent: el gener del 2016 el llavors president del govern espanyol i líder del PP, Mariano Rajoy, que havia obtingut 123 escons, va declinar la proposta de Felip VI d'intentar formar govern, cosa que va forçar una altra ronda d'entrevistes.

En tot cas, les certeses sobre què passarà a partir d'ara no existeixen. L'única certesa és, de fet, que no hi ha cap certesa.