Les 5 pel·lícules del Festival de Sitges que no et pots perdre

La marató anual de cinema fantàstic a Sitges arrenca amb una inabastable oferta de 249 pel·lícules: 182 llargmetratges i 67 curts. El cine asiàtic i l'europeu, especialment el francès, apocalíptic, redoblen presència i importància. I amb Grans Premis Honorífics per a figures del setè art com Phil Tippett o Jan Harlan, mà dreta de Stanley Kubrick; i el Premi Màquina del Temps per a directors com l'oscaritzat Lee Unkrich, Lamberto Bava, Brad Anderson, Hideo Nakata i Mary Lambert.  

Però si un nom marcarà l'edició d'enguany és el del director barceloní Juan Antonio Bayona, bressolat cinematogràficament en aquest festival. Va inaugurar-lo fa 16 anys amb el seu debut, "L'orfenat", i aquí va veure desenes i desenes d'històries de gènere abans de començar una trajectòria que podria portar-lo, d'aquí uns mesos, fins a la cerimònia dels Oscars amb la brillant "La sociedad de la nieve". 

"La sociedad de la nieve"

Flamant premi del públic al festival de Sant Sebastià i cloenda del de Venècia, la pel·lícula commourà el de Sitges. I tot amb la seva aproximació (diferent de la de "Viuen") a la tragèdia aèria als Andes d'aquell equip de rugbi uruguaià, el 1972.

Una odissea de supervivència que et deixa literalment glaçat i que és la més emotiva, sensible, impactant i profundament humana de la seva filmografia. I, segurament, la més rodona. L'èxit, a casa, està assegurat.

"Pobres criaturas"

Gran guanyadora del Festival de Venècia. El director grec Yorgos Lanthimos, a qui Sitges ha seguit i programat des dels seus inicis, presenta la seva particular visió del mite de Frankenstein en clau femenina. Amb Willem Dafoe, Mark Ruffalo i, sobretot, amb una Emma Stone fascinant.

És una de les pel·lícules que haurien de ser a totes les travesses dels propers premis Oscars.

"El chico y la garza"

L'última joia del gran mestre japonès de l'animació artesanal Hayao Miyazaki va inaugurar el Festival de Sant Sebastià. És la primera que fa en una dècada i, més enllà dels seus aires testamentals i autobiogràfics, podria ser l'última.

Durant la Segona Guerra Mundial un jove pateix una tragèdia familiar i es trasllada al camp, on troba un agró gris i una torre abandonada. Bella i commovedora.

"Robot dreams"

Una altra gran aventura animada, plena de tendresa i humanisme (i tristesa) però amb coproducció catalana (d'Arcadia Motion Pictures, productora de l'exitosa "As bestas") i dirigida per Pablo Berger.

Deu anys després d'aquella "Blancaneu" muda, en blanc i negre i multipremiada, el director bilbaí torna a fer un retrat sense diàlegs i ara atrevint-se amb l'animació. I amb una història d'amistat entre un gos i un robot a una Nova York habitada només per animals, adaptació de la novel·la gràfica de Sara Varon.

"Club Zero"

La directora Jessica Hausner torna a inquietar-nos amb el seu cine sempre en clau fantàstica. Mia Wasikowska protagonitza aquesta distopia alimentària en forma de thriller psicològic.

És una mestra nutricionista d'una escola d'elit, que estableix un lligam molt estret amb cinc alumnes. Formen un "Club Zero" que aviat generarà alarmes entre la resta del professorat. Atenció, no és gens apta per a estómacs sensibles. Fins i tot un de tan treballat com el del director del Festival, Àngel Sala, reconeix que va estar força dies molt revoltat.