Les 5 preguntes que Aragonès planteja als experts sobre l'acord de claredat

El president de la Generalitat ha anunciat les cinc preguntes que proposa que respongui el consell acadèmic que d'ara endavant assessorarà el govern en la proposta d'acord de claredat.

En una trobada aquest dimecres a la tarda, abans de la primera reunió de treball d'aquest consell, el president ha proposat als experts cinc preguntes que --segons ha explicat en una compareixença davant dels mitjans-- busquen donar sortida a la voluntat de la ciutadania de poder decidir el seu futur. 

Se'ls demana quines característiques ha de tenir un acord de claredat amb l'estat espanyol, quins exemples de política comparada poden aportar solucions al conflicte, quins actors i institucions han de prendre-hi part, quina funció ha de tenir un referèndum sobre el futur de Catalunya i quines característiques hauria de complir per tenir la màxima legitimitat i assegurar-ne la validesa i implementació.

Aquests són els cinc punts:

1. Quines característiques hauria d'incloure un acord de claredat amb l'estat espanyol per resoldre el conflicte polític?

2. Quins mecanismes existents a la política comparada permetrien aportar solucions al conflicte polític?

3. Quins actors polítics i institucions haurien de prendre la iniciativa per tal d'implementar aquestes solucions?

4. Quina funció hauria de tenir un referèndum sobre el futur polític de Catalunya, o altres mecanismes anàlegs, a l'hora de resoldre el conflicte polític?

5. Quines característiques hauria de complir un referèndum sobre el futur polític de Catalunya, o altres mecanismes anàlegs, per gaudir de la màxima legitimitat i inclusió i assegurar-ne la validesa i implementació?

Les preguntes no mencionen la independència i plantegen l'opció d'altres mecanismes anàlegs al costat del referèndum, com poden ser les consultes o les eleccions plebiscitàries, sense concretar-los.

Fonts de Presidència creuen que aquesta fórmula és la més inclusiva, però reiteren que el govern té com a full de ruta un referèndum sobre la independència. Aragonès ha cridat a escoltar totes les propostes i s'ha mostrat "obert" a escoltar altres alternatives. 

Ara, aquestes preguntes acabaran amb un informe dels experts, passades les eleccions municipals, que obrirà una nova fase en què els partits, la societat civil i la ciutadania també hi facin les seves aportacions.

El coordinador del consell, Marc Sanjaume, ha explicat en una roda de premsa que l'informe ha de servir "per impulsar un debat ampli".

"La nostra voluntat és oferir unes respostes concretes, però que permetin obrir perspectives i transitar diferents vies", ha apuntat, a més d'assegurar que "no hi ha d'haver una resposta única a cada pregunta, sinó que hi ha la voluntat de definir diferents escenaris".

Consell polèmic

La Generalitat de Catalunya va aprovar aquest dimarts la constitució d'aquest nou consell d'experts acadèmics.

Al Parlament, la portaveu de Junts ha carregat aquest dimecres contra el nomenament dels membres del comitè, entre els quals hi ha perfils que no són partidaris de la independència. Per a Mònica Sales, es tracta d'una "composició curiosa" i l'"excusa perfecta per buscar oxigen" en l'actual legislatura: "La proposta té zero recorregut", ha incidit.

La consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, ha reivindicat l'acord de claredat per "arrossegar els que encara no s'han implicat" en el procés independentista. "Els del sí i els del no", ha replicat a Salas en el ple d'aquest dimecres al Parlament.

En la mateixa línia, Pere Aragonès ha avisat des del Parlament que el seu compromís en la recerca de solucions per resoldre el conflicte polític entre Catalunya i la resta d'Espanya "no el condiciona ningú, i menys els repressors".

"Continuarem dempeus davant la repressió i no condicionarà ni una gota ni un centímetre la nostra actuació política", ha recalcat Aragonès, motiu pel qual proposa impulsar un acord de claredat a Catalunya que impliqui tothom, independentment de la seva posició sobre la independència, ha insistit.

La proposta d'un Acord de Claredat la va presentar Aragonès al setembre, durant el debat de política general que va acabar desembocant en la sortida de Junts del govern. Ara fa una setmana, el president de la Generalitat va reprendre la iniciativa posant damunt la taula el calendari que ara s'ha posat en marxa.

Però, més enllà de Junts, la iniciativa tampoc no ha congregat fins ara altres suports polítics. Al setembre, just després de l'anunci d'Aragonès, la Moncloa ja mostrava, d'entrada, el seu desacord amb la proposta.

Només els Comuns, que temps enrere ja havien plantejat un acord de claredat, van acollir la idea i van decidir dur-la a votació al Parlament, on van rebre l'únic suport dels republicans. Junts s'hi va abstenir, mentre que PSC, CUP, Vox, Cs i PP hi van votar en contra.

Advertiment de la Junta Electoral

Precisament aquest dimecres la Junta Electoral Central ha donat parcialment la raó a Ciutadans, que va denunciar la compareixença d'Aragonès el dia 11 des del Palau de la Generalitat per informar dels nous passos de l'acord de claredat.

La Junta insta Aragonès a "extremar la seva diligència" i respectar el principi de neutralitat vigent durant el procés electoral en marxa per les municipals del maig.

En la resolució, la Junta diu que el president de la generalitat va "difondre un missatge legitimador de la causa separatista" que "generen una imatge de victimització dels seus partidaris" amb "apreciacions que són obertament rebutjades per altres formacions polítiques".

La resolució repassa minut a minut la compareixença i conclou que Aragonès va referir-se a "un conflicte enquistat durant segles que, pel que sembla, enfronta Catalunya amb la resta de l'Espanya. A això s'hi afegeix la pretensió que hi ha un dret a decidir per resoldre aquest conflicte mitjançant un referèndum i que per haver defensat aquest dret hi ha víctimes d'una represàlia escomesa per l'Estat".