Les 6 preguntes del TEDH sobre els condemnats de l'1-O: què implica i quins són els terminis

El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) s'obre a revisar el cas de l'1 d'octubre. Després que els 9 condemnats pel procés presentessin recurs, finalment, Europa hi veu set possibles vulneracions i reclama explicacions a la justícia espanyola i al govern de Pedro Sánchez.

La justícia europea ja està examinant els 9 recursos que els condemnats pel Tribunal Suprem van presentar per considerar que se'ls van vulnerar els seus drets fonamentals. El primer que ha fet ha estat agrupar-ho tot en una sola causa.

Marta Vilaret, coordinadora de les defenses d'ERC, explica que totes les demandes tenen molta relació: "Malgrat que les denúncies no són iguals, perquè el que els ha passat no és el mateix, hi ha un denominador comú de vulneracions".

Les sis preguntes del TEDH

El Tribunal Europeu de Drets Humans fa 6 preguntes a l'Estat: Si el judici va ser just, si el delicte estava ben definit, si van estar a la presó de forma indeguda, si es van vulnerar els seus drets d'expressió i de reunió, si hi va haver repressió política.

I una última: si l'estat està disposat a arribar a un acord per posar fi al cas, una qüestió que es planteja mentre la llei d'amnistia està al centre de les negociacions per a la investidura.

Benet Salellas, advocat de Jordi Cuixart, creu que el context actual pot fer que la decisió del TEDH perdi sentit: "Si en lloc d'un context de conflicte tens un context de pacificació. Si tot això es va resolent, dissolent i assimilant per altres vies pot fer que l'interès que el tribunal dictamini perdi el seu sentit".

Jordi Pina, advocat de Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull, creu que tant els indults com l'amnistia suposen "blanquejar l'Estat espanyol davant els tribunals europeus".

"Estàs dient que el que s'ha fet malament, ho estàs reparant"

Què pot suposar per a Espanya?

El que fa el tribunal és decidir si hi ha hagut una violació del Conveni Europeu de Drets Humans.

La sentència que pugui emetre el TEDH és vinculant i podria obligar l'Estat a compensar els demandants. A més, si hi hagués sentència, reclamaria a Espanya que s'asseguri que no tornarà a passar el que ha passat i que es prenguin les mesures necessàries.

Quins terminis hi ha?

El TEDH ha demanat a Espanya més informació per decidir si admet a tràmit o no la causa. L'estat espanyol pot respondre fins al 12 de gener. I a partir d'aquestes respostes, el Tribunal d'Estrasburg decidirà si el cas avança cap al judici.

Un cop tingui la informació, el TEDH té dues opcions: no admetre a tràmit o admetre'l. Si és que sí, s'haurà de pronunciar sobre el fons de la causa.

La decisió final, però, podria trigar mesos o, fins i tot, anys. No hi ha un termini establert.

Abans de decidir, podria obrir un judici o una audiència pública per escoltar les parts.

El TEDH rep milers de demandes. En els casos que ja hi ha jurisprudència, enllesteix més de pressa. Aquest cas, però, és nou i complex i se l'estudiarà a fons.

Què diu el govern espanyol?

El govern espanyol manté que no es pronuncia sobre decisions judicials. Però el cert és que es troba davant un dilema important.

D'una banda, hauria de defensar davant el tribunal Europeu que la sentència del procés va ser correcta perquè, fins i tot, es van condemnar els líders independentistes pel delicte de sedició, que és el que va demanar l'Advocacia de l'Estat.

Però, d'altra banda, el govern espanyol ja se n'ha desdit després de derogar el mateix delicte de sedició i d'indultar els condemnats, i ara fins i tot es planteja una llei d'amnistia.

I què diu el Suprem?

Fonts del Suprem apunten que era previsible l'admissió a tràmit dels recursos per part d'Estrasburg, precisament perquè se'ls va acusar de sedició i el delicte ja no existeix.

Ara bé, el que jutjarà el Tribunal Europeu no és si ha decaigut la sedició, sinó si els jutges del Suprem es van excedir o no en la seva condemna per l'1 d'octubre.