Les abelles aprenen a buscar el menjar fixant-se en el ball de les companyes en el rusc

La dansa a partir de la qual les abelles assenyalen les fonts d'alimentació és una forma complexa d'aprenentatge social i, alhora, un dels exemples més complexos de comunicació espacial referencial no humana.

És la conclusió d'un estudi publicat a la revista Science per l'investigador James Nieh, de la Universitat de Califòrnia. De fet, aquest aprenentatge és fonamental per a les abelles mel·líferes.

L'observació dels científics els va permetre descobrir que la intricada sèrie de moviments de les abelles que marca la ubicació de recursos crítics a les seves companyes de niu es millora amb l'aprenentatge i, a més, es transmet culturalment.

"Comencem a comprendre que, com nosaltres, els animals poden transmetre informació important per a la supervivència a través de comunitats i famílies."

Aquesta primera premissa de Nieh, professor del Departament d'Ecologia, Comportament i Evolució, obre la porta a l'anàlisi de la transmissió de coneixement entre insectes.
 

Coneixements compartits i de la pròpia espècie

Al marge de la predisposició biològica i genètica, la transmissió de coneixements compartits d'una generació a una altra és un tret distintiu de la cultura i permet als animals adaptar-se ràpidament a un entorn canviant.

L'aprenentatge social primerenc s'ha documentat en els insectes, encara que és evident en espècies que van des dels nadons humans fins als farumfers, un tipus de rosegador sense pèl que excava al desert del Kalahari, o els pollets dels ocells cantaires.

Des del vessant de l'etologia, es fa servir el terme "impressió" (de l'anglès "impression" o bé "imprinting") referit a l'aprenentatge especialitzat durant un període concret de la vida de l'animal, generalment poc després d'haver nascut, que és relativament permanent i contribueix, essencialment, al reconeixement de la mateixa espècie.

En paral·lel, nombrosos estudis han demostrat que els pesticides danyen la cognició i l'aprenentatge de les abelles mel·líferes, o sigui, en perjudiquen la capacitat d'instruir-se, de comunicar-se. 

L'ús de productes químics, en definitiva, explica James Nieh, fins i tot, pot "remodelar la forma en què aquesta comunicació social es transmet a la següent generació d'abelles d'una colònia". En tot cas, per l'investigador:

"Sabem que les abelles són molt intel·ligents i tenen la capacitat de fer coses extraordinàries ."

Moviments a velocitat vertiginosa

Indiscutiblement, les abelles que produeixen mel són un insecte social amb una estructura comunitària molt organitzada. El seu mateix comportament ajuda a garantir la supervivència de les colònies que formen comunicant-se entre si la ubicació de les fonts d'aliment.

Ho aconsegueixen, com relata l'estudi, mitjançant una dansa en la qual les abelles giren en cercles formant figures de vuit mentre belluguen el cos durant la part central del ball. Les giragonses es fan a una velocitat vertiginosa.

"Els moviments de la dansa tradueixen la informació visual de l'entorn del rusc i la ubicació del terra en distància, direcció i, fins i tot, la qualitat del recurs per a la resta de companyes de niu."

Les tasques portades a terme amb absoluta precisió dins la colònia que, gràcies a aquesta nova investigació, ara se sap que es comuniquen i s'aprenen, entronquen amb la increïble rutina mitjançant la qual les abelles formen la bresca.

Matemàtica, geometria i ciència aplicada al voltant de les abelles

És la conseqüència d'un petit gran miracle que propicia la creació infinita de cel·les prismàtiques en forma d'hexàgon que emmagatzemen mel i pol·len per a la cria de nous membres de la comunitat.

Es tracta del disseny matemàticament més eficient de l'arquitectura natural: el rusc. Les reflexions al voltant d'aquestes estructures encabides en un espai limitat per part dels apicultors transcendeixen la matemàtica del número auri i la successió de Fibonacci quan es formen en estructures florals o plantes.

De fet, si les cel·les hexagonals de la bresca fossin quadrades, s'optimitzaria l'espai, però les abelles necessiten un cubicle que encaixi amb les diferents anatomies que adquiriran quan la metamorfosi les transformi.

Alhora, si les mateixes cel·les adquirissin forma cilíndrica serien perfectes per a la criança, però es perdria espai i faria falta més cera. Per aquest motiu, les abelles construeixen hexàgons perfectes que aprofiten al màxim l'espai útil.

Les bresques són un referent en la construcció i l'enginyeria. La NASA, per exemple, s'hi va inspirar per construir el telescopi James Webb.

I la cera, el material segregat per les glàndules de les abelles obreres, també és un referent natural a l'hora de crear materials, ja que es considera la millor substància creada per un animal per emmagatzemar líquids.

Experiments que aporten conclusions

James Nieh i els seus col·legues investigadors Shihao Dong, Tao Lin i Ken Tan, de l'Acadèmia Xinesa de Ciències, van portar a terme diversos experiments per comprovar els detalls de la comunicació mitjançant la dansa de les abelles.

Van crear colònies "artificials" per estudiar el procés de transmissió d'informació barrejant abelles rastelleres expertes i companyes de niu més joves i, per tant, menys experimentades.

Alhora, també van formar comunitats d'abelles joves de la mateixa edat que no van poder observar o seguir "ballarines" abans que elles mateixes haguessin de dansar per primera vegada.

Les abelles comencen a fer els moviments per indicar les fonts d'alimentació quan tenen l'edat adequada i sempre segueixen les ballarines experimentades abans de ballar per primer cop.

Les abelles que no van tenir l'oportunitat de seguir els moviments de les més experimentades "van produir danses significativament més desordenades, amb més errors de divergència en l'angle de moviment, codificant la distància de manera incorrecta".  

En canvi, les abelles que van seguir de prop altres danses no van tenir aquests problemes:

"Igual que els humans, per als quals l'exposició primerenca al desenvolupament del llenguatge és essencial, les abelles adquireixen claus socials que codifiquen i mantenen tota la vida."

Una vida curta, però molt productiva

En el cas de les abelles, una vida curta de 38 dies. Les que no van aprendre aviat el ball correcte van poder millorar observant altres ballarines i practicant, però mai van ser capaces de codificar correctament la distància per moure's en l'entramat del rusc i contribuir a la tasca comunitària. 

Complementàriament, i sense moure'ns de l'àmbit de l'apicultura, ja fa anys que es coneix la regla de Farrar, que diu que com més augmenta la població d'un rusc, més gran és la producció individual de cada abella.

Tot plegat concorda amb un principi de sinergia: a mesura que augmenta el nombre d'abelles d'una colònia també augmenta la proporció d'especialistes a sortir per recol·lectar nèctar de les flors, fet que també concordaria amb l'aprenentatge social que van adquirint.