Les abelles són capaces de fer sumes i restes

Les abelles saben què significa sumar i restar. Així ho han demostrat investigadors australians en un experiment en què les abelles rebien un premi si encertaven l'operació correcta i un càstig si no ho feien. L'estudi s'ha publicat a la revista "Science Advances".

L'equip encapçalat per Scarlett Howard, del RMIT (Royal Melbourne Institute of Technology) va entrenar les abelles per comprovar si eren capaces de comprendre i aplicar els conceptes d'addició i sostracció.

Per això, van dissenyar un laberint en forma d'Y. A l'entrada, les abelles es trobaven un conjunt d'un a cinc elements que podien ser de color blau o de color groc. Un cop a l'interior, podien triar anar cap a l'esquerra o bé cap a la dreta.

Cada una de les opcions estava marcada. Les abelles havien d'aprendre que si el color de l'entrada era blau, havien de sumar una unitat. I si era groc, l'havien de restar. Així, si a l'entrada hi havia dos objectes en blau, a l'interior havien de triar el camí marcat amb tres figures. I si a l'entrada hi havia cinc símbols grocs, havien de seguir el camí indicat amb quatre figures.

En l'entrenament, realitzar la tria correcta significava arribar a una recompensa -aigua ensucrada. En canvi, si triaven l'opció incorrecta es trobaven un líquid amarg.

Després de fer l'operació cent vegades, les abelles van aprendre que amb el color blau havien de seguir el camí marcat amb un nombre superior de figures. I si el color era groc, havien de triar el camí amb un símbol menys. I un cop ben après això, van ser capaces de fer les mateixes operacions en un laberint on no hi havia ni premi ni càstig al final.

Com primats, ocells i aranyes

La conclusió dels autors és que les abelles eren capaces de fer una operació que requereix memòria a llarg termini per recordar les normes i memòria a curt termini per recordar el resultat que busquen. La seva orientació no tenia a veure amb el fet de seguir el camí del mateix color, sinó el que tenia les quantitats correctes, com explica Adrian Dyer, un dels autors:

"Les abelles feien servir la seva memòria a curt termini perquè aprenien a reconèixer un concepte abstracte com "més" o "menys" i no es guiaven per ajuts visuals".

Aquestes capacitats per reconèixer quantitats i per fer operacions mentals ha estat comprovada en primats, com el ximpanzé i la mona verda comuna, en ocells, com el lloro gris cuavermell i el colom, i fins i tot en artròpodes com l'aranya. I també s'han comprovat en nens petits abans que desenvolupin la capacitat de parlar.

Però, pels investigadors, que un animal amb el cervell tan petit com l'abella ho pugui fer significa un pas més en la comprensió d'aquests processos. I això pot tenir aplicacions, segons Dyer:

"Si les matemàtiques no requereixen un gran cervell, hi deu haver també noves vies per millorar la forma com els sistemes d'intel·ligència artificial aprenen a resoldre nous problemes".

Però aquesta capacitat també pot significar un avantatge per a les abelles, segons expliquen els investigadors a l'article. Així, si poden gestionar aquest tipus d'informació poden prendre decisions basades en la memòria, com recordar els trets de les flors que proporcionen més recursos.

La investigadora principal, Scarlett Howard, recorda que l'habilitat per a les operacions matemàtiques bàsiques han estat essencials en l'evolució de les societats humanes. Segons ella, aquesta recerca mostra que la comprensió de les unitats matemàtiques com a llenguatge deu ser una capacitat que els cervells estan preparats per adquirir "i això ajudaria a explicar per què moltes cultures humanes han desenvolupat de manera independent habilitats numèriques".